Mafalda de Savoia
.png?lang=ca)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Després de 1130 |
| Mort | 3 desembre 1158 Coïmbra (Portugal) |
| Causa de mort | trastorn puerperal |
| Sepultura | monestir de Santa Cruz |
| Reina consort de Portugal | |
| 1146 – 1157 – Dolça de Barcelona → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1146 (Gregorià)–1158) |
| Família | Dinastia Savoia |
| Cònjuge | Alfons I de Portugal (1146 (Gregorià)–1157), mort |
| Fills | Urraca de Portugal, Mafalda de Portugal i de Savoia, Sanç I de Portugal, Sança Alfons, Teresa de Portugal |
| Pares | Amadeu III de Savoia i Matilde d'Albon |
| Germans | Humbert III de Savoia |
.svg?lang=ca) | |
Mafalda de Savoia o de Maurianne (1125 - Coïmbra 1157) va ser una noble savoiana i la primera reina consort de Portugal (1146-1157) pel seu matrimoni amb Alfons I.
Orígens familiars
[modifica]Va néixer els primers anys de la dècada de 1130, segurament vers 1133.[1] Va ser filla del comte Amadeu III de Savoia i la seva esposa Mafalda d'Albon,[2] i era néta del comte Humbert II i de Gisela de Borgonya, i per tant estava emparentada amb la dinastia dels comtes palatins de Borgonya.[3] Fou germana del també comte Humbert III de Savoia.
A banda de Mafalda, va ser coneguda amb els nom de Matilde i Mahaut.[3]
Reina de Portugal
[modifica]El 1146 es va casar amb el rei Alfons I de Portugal.[2] Segons Livermore, el matrimoni va confirmar les relacions establertes prèviament entre Portugal i Borgonya, atesa l'ascendència de Mafalda, com a néta de la comtessa Gisela.[4] De la unió van néixer:[3]
- Enric (1147)[5]
- Mafalda (1148), casada el 1159 amb el comte-rei Alfons II d'Aragó
- Urraca (1151-1188), casada Ferran II de Lleó
- Sanç (1154-1212), rei de Portugal
- Joan (ca. 1163)[6]
- Teresa (1157-1218), casada amb Felip I de Flandes i després amb Eudes III de Borgonya
- Sança (1158 - ca. 1162)[6]
No se sap on van ser criats els seus fills, tant la infanta Urraca com l'infant Sanç van estar a càrrec de dones de Coïmbra, lloc de la cort per excel·lència. De la seva educació va dependre de la noblesa, encarregada a la família Ribadouro, i concretament a Teresa Affonso, anomenada «nutrix prolis regiae».[5] Quan va morir, l'havien sobreviscut quatre dels seus fills.[4]
Mort
[modifica]La reina va morir a Coïmbra entre 1157 i 1158. Alguns daten la mort de Mafalda el 4 de desembre de 1157 i altres el 3 de desembre de 1158. El rei la va sobreviure vint-i-set anys.[7]
Va ser enterrada al Reial Monestir de Santa Creu de Coïmbra, on més tard hi va ser sebollit el rei.[3] La seva tomba era en origen de factura senzilla, i el 1515 el rei Manuel I va fer aixecar un mausoleu ricament decorat. Alguns autors afirmen que després van ser traslladats el 1832, juntament amb els del rei, al túmul d'Alfons Henriques.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Lopes i Raviola, 2012, p. 26.
- ↑ 2,0 2,1 Figanière, 1859, p. 44.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Fernández de Béthencourt, Francisco. Historia genealógica y heráldica de la Monarquía Española, Casa Real y Grandes de España (en castellà). vol. 1. Madrid: Establecimiento Tipográfico de Enrique Teodoro, 1897, p. 564-565.
- ↑ 4,0 4,1 Livermore, H. V.. A History of Portugal (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1947, p. 83.
- ↑ 5,0 5,1 Lopes i Raviola, 2012, p. 34.
- ↑ 6,0 6,1 Lopes i Raviola, 2012, p. 35.
- ↑ 7,0 7,1
Bibliografia
[modifica]- Figanière, Frederico Francisco de la. Memoria das rainhas de Portugal (en portuguès). Lisboa: Typographia Universal, 1859.
- Lopes, Maria Antónia; Raviola, Blythe Alice. Portugal e o Piemonte: a casa real portuguesa e os Sabóias (en portuguès). Coïmbra: Universitat de Coïmbra, 2012.
