Manuel Burgès i Juanico
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1874  Barcelona |
| Mort | 3 novembre 1945 (71 anys) |
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, pianista, compositor, professor |
| Gènere | Sardana |
Manuel Burgès i Juanico (Barcelona, 16 de gener del 1874[1] - 3 de novembre del 1945)[2] va ser un compositor, professor i pianista català que ocasionalment emprà els pseudònims Manuel de Burgos, Richard von Grün, W. Kraus i Carlos Vergara.[3]
Biografia
[modifica]Era fill de Pau Burgès Puig, traginer, i de Clotilde Juanico Dalmau, ambdós de Barcelona i residents al barri de Santa Caterina. L'endemà del naixement fou inscrit al jutjat de Sant Pere amb els noms de Manuel Joan i Marcel.[1]
Cursà els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Colònia (Alemanya), on es doctorà en música. Va fundar l'Escola Musical Internacional Burgès a Barcelona, amb el fi de desenvolupar una lavor didàctica, i la Societat Barcelonesa de Concerts el 22 d'abril de 1898 (membre de la Federació Internacional de Societats Simfòniques), que tingué el suport d'Edvard Grieg, Camille Saint-Saëns, Jules Massenet i Gustave Charpentier, compositors amb qui mantingué correspondència. Guanyà el Premi Fastenrath, donats els seus coneixements dels problemas técnicos de la música.[4]
Cap al final de la seva vida, fou professor de Solfeig de Grau Superior i harmonia de l'Acadèmia Ainaud, professor de la secció musical al Centre Artístic Musical i de la seva pròpia acadèmia,[4] tenint alumnes com Vicenç Martín Quirós,[5] Domènec Prat i, el músic i coreògraf, Segundo Olaeta Mugartegui.
Com a compositor, fou autor d'una òpera, música simfònica, de cambra, eclesiàstica, entre altres. A destacar el seu poema bucólico La vida en el campo estrenada a Colònia a 1890, i interpretada a diferents llocs d'Europa com París, Milà, Londres, Amsterdam (dirigit per Panzer) i Bergen (Noruega).[4]
Pel que fa a vida personal de l'autor, Manuel Burgès es va casar amb Carolina Lasheras de Vergara i foren pares de Bonanova Burgès i Lasheras, morta als 23 anys, que va ser també compositora.
Actualment, el seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on fou donat l'any 1968, i, a més, conté obres de la seva filla.[3][6]
(selecció)
Algunas de les seves obres es conserven a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa i a les fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot.
- Antologia de música eclesiàstica per a 1, 2 o 3 veus Ac[8]
- A la memoria de los héroes del Riff, marcha fúnebre (Partitura per a clarinet)
- Balada, danza española, op. 492 (1916), per a piano
- Ball de bastons, dansa catalana, op. 867 (1932), per a piano
- Cantus in Ecclesia, marxa de festa religiosa, per a orquestra, orgue i cor
- La danzarina se divierte (15.10.1945), per a piano
- En el plantío, paso-doble, op. 881, amb el pseudònim M.Burgos, per a mandolina i piano
- En revenant d'une fête, op. 242, per a cor a 4 veus, lletra de Burgès
- Fiesta oriental, dedicada a Grieg[9]
- Gracias a María, op. 848, cançó religiosa per a cor i orgue, amb lletra de Lope de Vega
- Halling, Norgetanz, op. 583, per a piano a 4 mans
- In Troldhangen, Norge elegische melodie, op. 684, per a orgue
- Mort du soldat, op. 116, per a cor a 4 veus, amb lletra d'Àngel Guimerà
- El retorno del Calvario, cuadro sinfónico, op. 874, per a piano a 4 mans i harmònium
- Serenata andaluza, op. 371, per a piano
- Siannah, leyenda lírica en 4 actos y 5 cuadors, op. 442 (1906), òpera amb música i lletra de Burgès
- La vida al camp, op. 489, sardana per a piano[9]
- La vida catalana, op. 849, per a orquestra
- Vora'ls estanys, simfonia choral (popular), op. 839, per a cor mixt, amb lletra d'I. Soler i Escofet
Música simfònica
[modifica]- Crepuscule, Hommage a César Franck, op. 448
- Crepúsculo matutino, preludio, op. 392
- Estudio sinfónico, en forma de variacions pera clarinete en Si b y orquesta, op. 655 (1911)
- Iberia, pasodoble militar, op. 30
- Marcha oriental, a grande orquesta, op. 42
- Militär-Festmarsch für grosses orchester, op. 645
- Sinfonía a grande orquesta, op. 16
- Triomphe d'Orphée, prélude, op. 401, dedicat a Miquel Llobet
- Una idea fixa, auca simfònica, op. 301 (1899), dedicada a D'Indy. N'hi ha versió per a quintet de corda[9]
- El vértigo, poema, op. 237 (1898), amb lletra de Gaspar Núñez de Arce[9]
- La vida al camp, poema bucòlic popular, op. 489 (1890), amb lletra de Ramon Masifern
Música de cambra
[modifica]- Ballet per a violí i piano, op. 761
- Ballet pour hautbois et instruments à cordes, op. 367
- Corteig i dansa de les belleses, op. 869 (1932), per a mandolina i piano
- Le fils du Roi, ballet pour instruments à cordes, op. 357
- Marcha enfantine, pour instruments à cordes, op. 360
- Romance dramatique, op. 151 (1900), dedicada a Massenet
- Scène populaire, op. 251, per a sis instruments
- Tristesa, peludi simfònic, op. 628 (1910), per a violí, violoncel i piano
- Visión para violoncello y piano, op. 337 (1903)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «FamilySearch». Registre Civil de Barcelona, Naixements 1874, núm. 266. [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «La Vanguardia Hemeroteca». La Vanguardia Española, 11 novembre 1945, pàg. 15. [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Muns, Eva «Manuel Burgués: un altre músic català oblidat». Wagneriana catalana, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 AVIÑOA, Xosé «Burgés, Manuel» (en castellà). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 788.
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Editorial Espasa, 1887-1899, vol. 48, p. 1455
- ↑ GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. El cens IFMUC dels fons musicals de Catalunya. Lligall, 2015, p.136-168.
- ↑ «Archivo de música» (en castellà). Oscar Jaume, 20-12-2012. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Inventari del Fons Musical de Catalunya: Antologia de música eclesiàstica per a 1, 2 o 3 v i Ac». [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 ANGLÉS, Higini; PENA, Joaquim. Labor. Diccionario de la música Labor / iniciado por Joaquín Pena ; continuado por Higinio Anglés ; con la colaboración de Miguel Querol y otros distinguidos musicólogos españoles y extranjeros (en castellà). 2a edició, 1994.
Bibliografia
[modifica]AVIÑOA PÉREZ, Xosé. «Galbis López, Vicente.» El cant coral al País Valencià. In Història de la música catalana, valenciana i balear. 5. De la postguerra als nostres dies. 2002, p. 109–118.