Vés al contingut

Mare Tranquillitatis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreMare Tranquillitatis

Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipusmar lunar Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicLluna Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades8° 21′ N, 30° 50′ E / 8.35°N,30.83°E / 8.35; 30.83 Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleLQ12 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature3691 Modifica el valor a Wikidata
El Mare Tranquillitatis a la Lluna. Imatge cortesia del NOT i el SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén

El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna. El material del mar a la conca està constituït per basalts intermedis i recents de l'Imbrià superior i té una superfície de 876 km.[1] Les muntanyes que l'envolten pertanyen a l'Imbrià inferior, però la conca en si és probablement prenectariana. La conca té uns marges irregulars i no té una estructura multianul·lar definida. La topografia irregular de la conca i el terreny que l'envolta és causada per la intersecció de les conques dels mars Tranquillitatis, Nectaris, Crisium, Fecunditatis i Serenitatis[2] amb dos anells de la conca de l'Oceanus Procellarum. El Palus Somni, a la vora nord-oriental del mar, està emplenat amb basalt provinent del Mare Tranquillitatis.

Aquest mar té un lleuger to blavós respecte a la resta de la Lluna i destaca bastant bé quan es processa el color i s’extreu de múltiples fotografies. El color es deu probablement a un major contingut de metalls al sòl i roques basàltiques.[3]

Origen del nom

[modifica]

El primer astrònom a assignar un nom a aquest mar lunar va ser Michael van Langren, flamenc a el servei de Felip IV de Castella, en la seva obra Lumina Austríaca Philippica de 1645. Van Langren el va anomenar "Mare Belgicum", un dels noms clàssics de la Mar del Nord.[4] Johannes Hevelius, en el seu mapa lunar de 1647, el va anomenar "Pontus Euxinus", nom clàssic de la Mar Negre.[5]

El nom de "Mare Tranquillitatis" va ser atorgat en 1651 pels astrònoms jesuïtes Francesco Grimaldi i Giovanni Battista Riccioli en el seu Almagestum novum,[6] i és el que ha perdurat fins avui.[7]

Aterratges

[modifica]

El 1965, la sonda espacial Ranger 8 col·lidí amb el Mare Tranquillitatis després de transmetre 7.137 fotografies de la Lluna durant els últims 23 minuts de la seva missió.

Aquest mar també fou el lloc on aterrà el mòdul lunar de l'Apollo 11, el primer viatge tripulat a la Lluna.[8] El punt d'aterratge, situat a 0.8° N, 23.5° E,[9][10] rebé el nom de Statio Tranquillitatis, i tres petits cràters al nord de la base foren anomenats Aldrin, Collins i Armstrong, en honor dels astronautes de l'Apollo 11. Després d'una anàlisi radiomètrica de les roques es va establir que tenien una antiguitat d'entre 3,6 i 3,8 milions d'anys.[11]

Referències

[modifica]
  1. «Planetary Names: Mare, maria: Mare Tranquillitatis on Moon». Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 14 agost 2021].
  2. Muller, P. M.; Sjogren, W. L. «Mascons: lunar mass concentrations». Science (New York, N.Y.), 161, 3842, 16-08-1968, pàg. 680–684. DOI: 10.1126/science.161.3842.680. ISSN: 0036-8075. PMID: 17801458.
  3. Alves, Filipe «Capturing the Colors of the Moon». Sky & Telescope, 2005, pàg. 120-122. Arxivat de l'original el 2014-10-20 [Consulta: 14 agost 2021].
  4. «Welcome to the Face of the Moon». Linda Hall Library, 06-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-01-06. [Consulta: 14 agost 2021].
  5. Montgomery, Scott L. The Moon & the Western Imagination (en anglès). University of Arizona Press, 1999, p. 167. ISBN 978-0-8165-1989-7. 
  6. «Almagestum novum astronomiam veterem novamque complectens observatiobus aliorum et propriis novisque theorematibus, problematibus ac tabulis promotam in tres tomos distributam... / Auctore Ioanne Baptista Ricciolo...» (en alemany), 1651. [Consulta: 14 agost 2021].
  7. Gaither, Tenielle; Hayward, Rosalyn. «Planetary Nomenclature: A Brief History and Overview» (en anglès americà). Lunar and Planetary Institute, 13-12-2017. [Consulta: 14 agost 2021].
  8. Gaherty, Geoff. «How to See Where Astronauts Walked on the Moon» (en anglès), 19-04-2013. [Consulta: 14 agost 2021].
  9. «Apollo 11 Landing Site | National Air and Space Museum». Smithsonian National Air and Space Museum.. Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 14 agost 2021].
  10. Williams, David R. «Apollo Landing Site Coordinates». NASA Goddard Space Flight Center. [Consulta: 14 agost 2021].
  11. Wilkinson, John. The Moon in Close-up: A Next Generation Astronomer's Guide (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010-11-19, p. 193. ISBN 978-3-642-14805-7. 

Coordenades: Lluna 8.5ºN 31.4ºE