Marià Puig i Valls

Marià Puig i Valls
Biografia
Naixement	4 agost 1843 ; Tarragona
Mort	28 gener 1928 (84 anys); Barcelona
Diputat a Corts
	18 abril 1896 – 26 febrer 1898 ; ← Josep Antoni Ferrer i Soler – Frederic Travé i Escardó → ; Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilanova i la Geltrú
Diputat a Corts
	1r febrer 1891 – 11 març 1892 ; ← Josep Bosch i Serrahima – Nicolás Salmerón y Alonso → ; Circumscripció electoral: Districte electoral de Gràcia
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, empresari
Partit	Partit Liberal Conservador

Marià Puig i Valls (Tarragona, 4 d'agost de 1843 - Barcelona, 28 de gener de 1928)^[1] fou un polític català.^[2]

Biografia

Membre del Partit Liberal Conservador, fou elegit diputat pel districte de Gràcia a les eleccions generals espanyoles de 1891 i pel de Vilanova i la Geltrú a les eleccions generals espanyoles de 1896.^[3]

El 1879 va presentar a Corts un projecte de tramvia a vapor de Manresa a Berga que s'acabaria convertint en el Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga. Es tractava d'una proposta molt modesta amb ample de via de 750 mm, amb un pressupost valorat en 1.500.000 pessetes. A finals de l'any següent s'aprovà el projecte, era el 7 de desembre de 1880. La subhasta de la concessió fou celebrada el 25 d'abril de 1881, i s'atorgava al Sr. Marià Puig i Valls, la concessió seria per a 60 anys i les obres havien de començar al cap de tres mesos i estar acabades al cap de 2 anys. El 6 de maig de 1881 el Sr. Puig es reuní amb diversos propietaris i industrials de Barcelona i Berga, als quals proposà la participació en el negoci mitjançant l'adquisició d'accions, de les quals se'n subscriviren aquell mateix dia més de 1.500, i la major part de l'emissió quedà coberta en pocs dies. Un cop constituïda la junta d'accionistes, Marià Puig i Vall, autor del projecte, fou nomenat director general de la societat, el qual assumí el compromís de construir la via en el termini de dos anys.^[4]

Enllaços externs

Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Referències

↑ «Esquela». La Vanguardia, 05-02-1928, pàg. 2.
↑ Anna Isabel Serra Masdeu. Recorregut per la Tarragona modernista. Edicions Cossetània, 2003, p.91.
↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
↑ Serra, Eudald «La viabilitat econòmica del ferrocarril de Manresa a Olvan». L'Erol, 119, 2014.

[1] «Esquela». La Vanguardia, 05-02-1928, pàg. 2.

[2] Anna Isabel Serra Masdeu. Recorregut per la Tarragona modernista. Edicions Cossetània, 2003, p.91.

[3] José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.

[Serra-4] Serra, Eudald «La viabilitat econòmica del ferrocarril de Manresa a Olvan». L'Erol, 119, 2014.

[1]

[2]

[3]

[4]