Maria Ibars i Ibars
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 febrer 1892 València |
Mort | 9 gener 1965 (72 anys) València |
Sepultura | Cementeri de Benimaclet |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, professora |
Família | |
Fills | Raquel Payà |
Ana Maria Ibars Ibars (València, 29 de febrer de 1892 - València, 9 de gener de 1965) fou una escriptora, poeta[1] i mestra valenciana, coneguda com a Maria Ibars o Maria Ibars i Ibars.[2]
Va viure la seva infància i adolescència a Dénia en una casa a la partida dels Campussos, Penyamar, fet que dona títol a un dels seus llibres: Poemes de Penyamar: a l'ombra del Montgó (1949). Era mare de la pedagoga Raquel Payà.[3] Va escriure poemes i narracions en castellà i en valencià. En la dècada de 1930 va estar relacionada amb Lo Rat Penat i participava en activitats d'aquesta institució.[4]
A la localitat de Dénia hi ha un Institut d'Educació Secundària que porta el seu nom. Des de febrer de 2016 és filla adoptiva d'aquesta localitat de la Marina Alta.[5]
Obres
[modifica]- Ibars i Ibars, Maria. Flor de nisperer: acabament. València: Sicània, 1962.
- Ibars i Ibars, Maria. La fe dels altres. València: Sicània, 1965.
- Camp d'Us / Maria Ibars Ibars. Fantasies / Beatriu Civera. La setmana valenciana / Nicolau-Primitiu / Dibuixos de Nunyez y Tony València: Sicània, 1961
- El dimoni es fa faller / Josep Marcarell i Gosp. Els bolquers / Barrot de Ribalmaig. Camp d'ús (acabament) / Maria Ibars i Ibars; il·lustracions de Soriano i Núnyez València: Sicània, 1961
- Como una garra: novela. Valencia: Guerri, 1961
- La descalumniada / Maria Ibars i Ibars. Avioneta 23 / Peris Aragó. La Penyora / Soleriestruch; dibuixos de Nunyez, Peris Aragó i Soleriestruch València: Sicània, 1961
- Flor de nisperer Maria Ibars i Ibars. El Parany / Enric Soler i Godes. ¿Levante?¡No!¡Valencia,sempre! / Nicolau Primitiu / Il·lustracions per A. Peris, Tony i Nunyez. València: Sicània, 1962 [6]
- El gegant enamorat / Josep Bea Izquierdo. La fe dels altres / Maria Ibars i Ibars. Cronistes del reialme de Valencia / Nicolau-Primitiu ; il·lustracions d'Hernàndez Valls i Soriano Izquierdo, fotogravats de Vilaseca. València: Sicània, 1965
- Graciamar. Valencia: [Unicrom], 1963
- La presa : (Obra pòstuma) / Maria Ibars i Ibars. El mort té la paraula / Juli Ferrer i Roda. Recordances de Masarrojos / Nicolau-Primitiu; il·lustracions de Nuñez, fotogravats de Vilaseca. València: Sicània, 1966
- L'últim serv: a l'ombra del Montgó (novel·la social) / Maria Ibars i Ibars; il·lustracions d'Antoni Ferrer; fotogravats de Vilaseca. València: Sicània, 1965;[7] 2a ed.: L'últim serf. Introducció i edició de Carles Mulet. València: Institucxió Alfons el Magnànim, 1993, col. BAV 30.
- Vides planes / Maria Ibars i Ibars Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 1999
- Vides planes / Maria Ibars i Ibars ; edició, introducció i notes de Tomàs Llopis. Alacant: Aguaclara, 1992 ISBN 84-8018-010-2
Referències
[modifica]- ↑ Ana Maria Ibars, documental sobre la seva vida al programa 'Valentes' de la televisió pública valenciana À punt, emitit el 13 d'agost de 2018.
- ↑ Maria Ibars i Ibars a l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Ana Maria Ibars Ibars». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2015-10-02. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Anna Maria Ibars i Ibars». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «María Ibars ya es hija adoptiva de Dénia» (en castellà). Deniadigital, 29-02-2016. [Consulta: 29 febrer 2016].
- ↑ «Publicaciones y libros recibidos» (en castellà). La Vanguardia, 19-09-1962 [Consulta: 7 març 2015].
- ↑ «Publicaciones y libros recibidos» (en castellà). La Vanguardia, 29-07-1965 [Consulta: 7 març 2015].
Bibliografia
[modifica]- Repertori de catalanòfils / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes ... [et al.]. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983 ISBN 84-7202-607-8 (Volum 4, pàgina 366)
- Civera, Beatriu (1991). «La contribució de Maria Ibars». En: L'Aiguadolç, núm. 16-17. Dossier: Homenatge a Maria Ibars, p. 7-8. Accés. [Consultat: 7 març 2015].
Enllaços externs
[modifica]- «Maria Ibars i Ibars». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Dénia recorda a Maria Ibars, l'escriptora que millor va descriure el paisatge del Montgó
- L'Ajuntament de Dénia recorda l'escriptora Maria Ibars en el cinquantenari de la seua mort Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine.
- Diccionari biogràfic de dones Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
- IES Maria Ibars Arxivat 2014-12-17 a Wayback Machine. de Dénia