Vés al contingut

Mark Bernés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMark Bernés

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Марк Берне́с Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1911 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Nijin (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1969 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata - 1969 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0076713 Allmovie: p219125 TMDB.org: 239668
Musicbrainz: d0b09698-5d4d-4976-9440-f1a9cd217515 Discogs: 748478 Find a Grave: 45124854 Modifica el valor a Wikidata

Mark Naúmovitx Bernés, rus: Марк Наумович Берне́с, nascut Menàkhem-Man Néukhovitx Neiman, rus: Мена́хем-Ман Не́ухович Не́йман (Nijin, 8 d'octubre [C.J. 25 de setembre] de 1911 –,[1]Moscou, 16 d'agost de 1969)[2] fou un actor i cantant soviètic d'ascendència jueva,[3]que va interpretar algunes de les cançons més punyents sobre la Segona Guerra Mundial, entre les quals Fosca nit (rus: Тёмная ночь, 1943) i Les grues (rus: Журавли, 1969). La seva veu tenia algunes similituds amb Bing Crosby, però el seu estil era més proper als chansonniers[4] francesos, com ara Yves Montand.

Biografia

[modifica]

Mark Naumovich Neiman va néixer a la ciutat de Nijin, llavors a l'Imperi Rus, actualment a Ucraïna. El seu pare Neuh Xmuelévitx (Naum Samoílovitx) Neumann (1877-1948),[5] natural de Starobikhov, gubèrnia de Moguílev, era un empleat d'un artel que recollia materials per reciclar; la mare, Fruma-Makhlia Lípovna (Fània Filíppovna) Vixnévskaia (1886—?) era mestressa de casa. El 1917, quan en Mark tenia cinc anys, la família es va traslladar a Khàrkiv. Allà, el 1929, Mark va completar els seus cursos de teatre. El pare de Marek desitjava que el seu fill es convertís en comptable i el va enviar a una escola industrial i comercial. No obstant això, Mark, de 17 anys, va marxar a Moscou amb l'esperança de trobar feina d'actor. Va començar a treballar com a extra en diversos teatres, inclosos el Mali i el Bolxoi. Els anys 1930–1933 interpretà papers menors al Teatre Dramàtic de Moscou. Més tard va considerar l'artista Nikolai Radin com el seu professor.

Des de 1935 va actuar en pel·lícules. Després de papers episòdics (per exemple, Presos ("Заключённые", 1936) Mark va captar l'atenció del director Serguei Iutkévitx, que li va oferir un dels papers principals de la pel·lícula Miners ("Шахтёры", 1937). La interpretació de Mark es caracteritzava per l'encant i l'humor delicat. Amb el seu comportament inusual davant de les càmeres, un somriure encantador i una característica manera "bernessiana" de comunicar-se amb els seus col·legues, va convèncer Serguei Iutkévitx, que el va convidar a rodar a la seva nova pel·lícula L'home de la carrabina, rus: Человек с ружьём. En interpretar el paper de Kóstia, Mark va sentir una mena d'incompletesa; alguna cosa mancava en aquesta imatge cinematogràfica, una cosa que donaria al personatge plena expressivitat. Va compartir amb el director la seva opinió: "l'accent que hi falta ha de ser una cançó". Iutkévitx va acceptar la seva proposta i la cançó Els núvols es van aixecar sobre la ciutat, rus: Тучи над городом встали Tutxi nad górodom vstali, va ajudar el Mark a entrar a l'Olimp cinematogràfic.[6]

Mark Bernés com a Kóstia Jiguiliov a la pel·lícula "L'home de la carrabina"

Quan va començar la guerra, Bernés es va convertir en un dels primers cantants a actuar per a les tropes soviètiques. El 1943 va protagonitzar la pel·lícula Dos combatents ("Два бойца"), on interpretava un jove soldat d'Odessa anomenat Arkadi Dzubin. En aquesta pel·lícula, Bernés va demostrar l'enginy i l'humor jueus característics dels jueus d'Odessa. Hi cantava dues cançons molt famoses: Fosca nit (rus: Тёмная ночь Tiomnaia notx) i La barcassa plena de llisses (rus: Шаланды полные кефали, Xalandi pólnie kefali). La segona cançó és el relat divertit de Kóstia, el mariner d'Odessa, que irònicament parlava amb la seva promesa Sónia, la nena pescadora. La primera cançó, Fosca nit, era una balada seriosa sobre una dona amb un bebè esperant un soldat enmig d'una lluita mortal. La cançó la cantava Bernés des del punt de vista d'aquell soldat, que adreçava la seva muller casa i li assegurava que sobreviuria a totes les batalles mortals mentre ella l'esperés. Fosca nit és la cançó soviètica més reconeguda de la Segona Guerra Mundial.

El nom de Bernés va continuar estretament relacionat amb la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va continuar interpretant cançons sobre la guerra. Els seus grans èxits de la dècada del 1950 van ser Seriojka de Malaia Bronnaia rus: Серёжка с Малой Бронной, ("Ament amb Malaia Bronnaia") poema escrit per Ievgueni Vinokúrov el 1953 i musicat per Andrei Eixpai el 1958, i Vragui sojgli rodnuiu khatu rus: Враги сожгли родную хату ("Els enemics van cremar la caseta familiar"). Ambdues cançons tractaven sobre les dificultats que van patir persones que van perdre membres de la família a la guerra, expressaven una extrema malenconia i s'enfrontaven directament a la mort i al dolor. Aquesta última cançó va ser prohibida pel govern, perquè es considerava massa pessimista i antisoviètica. A la cançó, el soldat torna a casa, es troba la casa cremada i la seva dona morta, i lamenta que les seves esperances s'hagin destruït. Segons el raonament de les autoritats soviètiques, era poc patriòtic cantar sobre les esperances trencades quan s'havia guanyat la guerra.

El 17 de setembre de 1958, dos diaris centrals van començar a perseguir simultàniament Bernés. Al Pravda, Gueorgui Svirídov, en el seu article "Per erradicar la vulgaritat en la música",[7]va sotmetre l'artista a atacs injustos i tendenciosos. Al Komsomólskaia Pravda, en el fulletó d'A. Sukontsev i I. Xatunovski, "L'estrella al Volga"[8]La violació ordinària de Bernés de les normes de trànsit era presentada, en els tons més foscos possibles, com a "comportament indigne d'un artista soviètic".[9]

La conseqüència d'aquests esdeveniments fou l'eliminació de Bernés dels enregistraments de ràdio i gramòfon. Però el 1960 la veu de Bernés es va tornar a sentir a les ones de ràdio; va ser la cançó que iniciava el popular programa de diumenge "С добрым утром!".[10]

El 1960, a l'Estadi Lujniki, al programa del musical de Moscou, Mark Bernés va interpretar per primera vegada la cançó Vragui sojgli rodnuiu khatu rus: Враги сожгли родную хату ("Els enemics van cremar la caseta familiar") de Matvei Blànter i Mikhaïl Issakovski. Aquesta obra, escrita 15 anys abans, el 1945 i interpretada una sola vegada a la ràdio per Vladímir Netxàiev,[11]ara, en la persona de Bernes, finalment trobava un intèrpret que era capaç de revelar tot el seu tràgic significat, i es va convertir en una de les millors cançons del seu repertori.

El 1961, el director Pāvels Armands va ser el primer a trencar el desterrament cinematogràfic de Mark, cosa que li va donar un paper a la pel·lícula La dotzena de diables ("Чёртова дюжина"). Mark va tornar a treballar amb èxit, va actuar en pel·lícules a Polònia, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Romania i Bulgària, on va rebre nombroses i bones crítiques a la premsa. També va aparèixer a la televisió anglesa.

També van aparèixer noves cançons "bernessianes": Els russos volen la guerra?, rus: Хотят ли русские войны?, (escrita per Ievgueni Ievtuixenko, amb música d'Eduard Kolmanovski), Tinc pressa, disculpeu-me, rus: Я спешу, извините меня (Ian Frénkel - Konstantín Vanxenkin), Jo treballo de bruixot, rus: Я работаю волшебником (Eduard Kolmanovski - Lev Oixanin) i moltes altres.

Segell postal de Rússia de la sèrie "Cantants populars russos" dedicat a Mark Bernés, 1999, 2 rubles

A la sèrie de quatre episodis Escut i espasa, rus: Щит и меч Sxit i metx del 1968, va interpretar una bellíssima i commovedora cançó patriòtica, titulada On comença la Pàtria, rus: С чего начинается Родина S txegó natxinaiétsia Ródina, de Veniamín Bàsner i Mikhaïl Matussovski.

Poc abans de morir (Mark patia un càncer de pulmó), l'artista va demanar enregistrar quatre de les seves cançons en disc:, Les grues, rus: Журавли́, Juravlí, de Ian Frénkel, amb versos de Rassul Gamzàtov, traduïts per Naüm Grébnev, T'estimo, vida, rus: Я люблю тебя, жизнь Ia liubliu tebia, jizn, Vaig somniar amb tu tres anys, rus: Три года ты мне снилась Tri goda ti mne snilas i El romanç de Rosxin, rus: Романс Рощина, Romans Rosxina. Desitjava que aquestes peces fossin escoltades al seu funeral en lloc d'una orquestra i discursos cerimonials. Així va passar. Mark Bernés va morir el 16 d'agost de 1969. Va ser enterrat al cementiri de Novodévitxi.

Família

[modifica]

Cançons populars

[modifica]

Honors

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La data de naixement errònia del 21 de setembre s'indica a la Gran enciclopèdia soviètica i a l'Enciclopèdia musical (vol. 6, Moscou, 1982), l'última edició del Diccionari enciclopèdic «Кино» (Moscou, 1986) i al lèxic «Эстрада России. XX век» (M., 2000). La primera edició del «Кинословаря» (v. 1, m., 1966) indicava com a data de naixement el 8 de setembre segons el nou estil i el 26 d'agost segons l'antic estil. La data de naixement del 25 de setembre (8 d'octubre) del 1911 es confirma amb l'entrada del certificat de naixement núm. 84 del 30 de setembre (13 d'octubre) de 1911 al llibre de registre de la sinagoga de Nejin (una còpia emesa per l'oficina de registre de Nejin el 1973 es guarda a la I. G. Spasski). Les dates de naixement del 25 de setembre (8 d'octubre) de 1911 i la mort del 16 d'agost de 1969 estan gravades a la làpida de M. Bernés al cementiri de Novodévitxi.
  2. ↑ La data de la mort de Bernés també és indicada, per moltes fonts, de manera incorrecta, com a 17 d'agost (el dia en què és va anunciar oficialment la seva mort)
  3. ↑ (rus) Biografia a www.kino-teatr.ru
  4. ↑ (rus) Васильев А. Статья из буклета к компакт-диску «Неизвестный Бернес» (MOROS RECORDS, 2009).
  5. ↑ (rus) Autor desconegut. «О детстве и юности Марка Бернеса [Комментарий составителя]» / Al llibre: «Марк Бернес в воспоминаниях современников». Recopilació, pròleg i comentaris de K.V. Xilov. - M., 2005. - S. 408, nota 11.
  6. ↑ (rus) Biografia a peoples.ru
  7. ↑ En rus, Искоренять пошлость в музыке
  8. ↑ En rus, Звезда на „Волге“
  9. ↑ «„Дело“ М. Бернеса» // Марк Бернес в воспоминаниях современников. — M., 2005. - pàgs. 172-208.
  10. ↑ En català, "Bon dia!"
  11. ↑ Després del ressorgiment de la cançó de Bernés, Netxàiev va fer un altre enregistrament amb una orquestra d'instruments populars (la primera era amb acompanyament de piano), que de vegades sonava a la ràdio i es publicava en disc.
  12. ↑ (rus) Decret del Presídium del Soviet Suprem de la RSFSR de 26 de novembre de 1965 "Sobre la concessió de títols honoraris de la RSFSR als treballadors de la cinematografia"
  13. ↑ (rus) Bernés-Bodrova L. "Ни с кем я не сравню…" // Al llibre: "Марк Бернес в воспоминаниях современников". Recopilació, pròleg i comentaris de K.V.Xilov - M., 2005. - Pàg. 408.
  14. ↑ (anglès) Dictionary of Minor Planet Names – p.250

Enllaços externs

[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mark Bernés
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mark_Bernés&oldid=33423172»