Segons la mitologia catalana, una maruga era una mena d'ésser minúscul que vivia a l'aigua dolça tant de rius com de llacs, que entrava a dins dels cossos de les fadrines que tenien la desventura de beure'n l'aigua,[1] mossegant-les i picant-les des de dins, i per art de màgia deixant-les embarassades.
↑ 1,01,1Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. «5.2. Maruga». A: Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 271. ISBN 8484151824.
