Mas Sabola
| Tipus | localitat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Districte | Districte de Perpinyà | |||
| Cantó | cantó de Tuïr | |||
| Comuna | Vilamulaca | |||
El mas Sabola (Mas Sabole en francès) és un llogaret de la comuna rossellonesa de Vilamulaca, a la Catalunya Nord, per bé que la seva situació, al nord del terme[1] i en una llenca de terra en punxa, fa que a voltes hom el situï en alguna de les comunes veïnes, Trullars, Pontellà i Nyils o Bages de Rosselló.
L'indret ha estat històricament, i encara ho és en el present, un important nus de comunicacions,[2]perquè s'hi creua la carretera RD-900 (Perpinyà - el Voló) amb la D-612 (Elna - Tuïr). La situació estratègica de l'encreuament va fer que als anys 70 del segle passat fos un punt calent[3]a causa de talls de carreteres per part de pagesos rossellonesos enfrontats a les exportacions agrícoles de l'Estat espanyol que els feien la competència.
La zona ha estat propícia per a accidents de carretera, i només en els darrers anys es ressenya un motorista mort (10.11.2011[4]), un camió cimenter bolcat (11.6.2012[5]), un conductor mort (9.1.2013[6]) i una ciclista morta (18 d'agost del 2013[7]) en accidents.
Associat al lloc, per bé que immediatament a l'altra banda del límit municipal de Bages, hi ha les restes del darrer autocine del Rosselló, el Drive In Cine Saint Christophe[8] tancat[9] el 1980.
El compositor Josep Font i Grau dedicà al veïnat el 1953 la sardana Mas Sabola, enregistrada[10] per la cobla Els Montgrins en disc.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «192-Vilamulaca». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Vilamulaca». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Referències
[modifica]- ↑ «El Mas Sabola en els ortofotomapes de l'IGN». Arxivat de l'original el 2015-12-27. [Consulta: 26 desembre 2015].
- ↑ «Vilamulaca, al web de Jean Tosti» (en francès). Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ "Diecinueve camiones españoles fueron incendiados anteayer en el sur de Francia, entre Perpiñán y Banyuls dels Aspres, y en la autopista, entre el Mas Sabole y Pollestres" ( «En los dos carrillos...». La Vanguardia, 18-06-1980, pàg. 1.)
- ↑ Sabourad, Corine «Un motard se tue sur la route du mas Sabole». Midi Libre, 11-11-2011.
- ↑ «Mas Sabole». L'Indépendant, 12 juin 2012. Arxivat de l'original el 2014-10-20 [Consulta: 15 octubre 2014].
- ↑ Becker, Philippe «Mas Sabole: un mort à cause d'un stop grillé». La Semaine du Roussillon, 09-01-2013. Arxivat de l'original el 2014-10-14 [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑ Becker, Philippe «Mas Sabole: une cycliste tuée dans un accident». La Semaine du Roussillon, 23 août 2013. Arxivat de l'original el 2014-10-19 [Consulta: 7 novembre 2013].
- ↑ «Publicitat del cinema, amb el subtítol: "Cine de Coches - Mas Sabole"». La Vanguardia Española, 27-07-1971, pàg. 42.
- ↑ «Tresors del 66» (en francès). [Consulta: 1r novembre 2013].
- ↑ El disc llarga durada Sardanes. (Madrid: RCA, 1959. ref. 3L14005) conté les obres La noia matinera de J.Blanch, El padrí de Barcelona d'E.Vilà, Francesca de J.Vallespí, Mà i manetes de Font i Coll, Cara al mar de S.Dabau, Temps llunyà de D.Moner, L'avi Rau de L.Buscarons, Oreig de Garbí de F.Graells, La planxadora de casa de P.Fontàs i Mas Sabole. Se'n va fer una edició parcial en disc senzill únicament amb Mas Sabola i tres peces més