Vés al contingut

Melchior Ndadaye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMelchior Ndadaye

(1993) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 març 1953 Modifica el valor a Wikidata
Mwaro (Ruanda-Urundi) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 1993 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Bujumbura (Burundi) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortassassinat premeditat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBujumbura Modifica el valor a Wikidata
4t President de Burundi
10 juliol 1993 – 21 octubre 1993
← Pierre Buyoya (mul) TradueixFrançois Ngeze (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de Ruanda
Conservatoire National des Arts et Métiers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, banquer Modifica el valor a Wikidata
PartitFront per la Democràcia a Burundi
Partit dels Treballadors de Burundi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Melchior Ndadaye (28 de març de 1953 - 21 d'octubre de 1993) va ser el primer president hutu de Burundi elegit democràticament després de guanyar les històriques eleccions de 1993.[1]

Tot i que es va moure per intentar suavitzar l'amarga divisió racial de país, les seves reformes van sembrar la zitzània entre els soldats de l'exèrcit dominat pels tutsis, i va ser assassinat enmig d'un fallit cop militar a l'octubre de 1993, després de sol tres mesos en el càrrec.[1] El seu assassinat va provocar una sèrie de brutals massacres de ull per ull entre els grups ètnics tutsi i hutu i, en última instància, va provocar la Guerra Civil de Burundi que va durar una dècada.[2]

L'agost de 1979, va participar en la fundació de el Partit dels Treballadors de Burundi (UBU), de què va abandonar el 1983, a causa de diferències d'opinió sobre les estratègies a adoptar per enfortir el moviment democràtic a Burundi.[1]

A nivell internacional, Ndadaye va assistir a la signatura dels Acords d'Arusha, un acord de pau dissenyat per posar fi a la Guerra Civil de Ruanda, el 4 d'agost. La seva relació amb el president ruandès Juvénal Habyarimana va ser tènue. Al setembre va anar a la seu de les Nacions Unides i es va dirigir a l'Assemblea General. El 18 d'octubre va assistir a una cimera de països francòfons a Maurici.

Referències

[modifica]