Mercè Anglès
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1961  Tarragona |
| Mort | 13 agost 2014 (53 anys) Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
Mercè Anglès Segura (Tarragona, 29 de juny de 1961 – íd. 13 d’agost de 2014) fou una actriu i directora teatral.[1][2]
Formació i primers anys
[modifica]Va estudiar dramatúrgia a l’Escola d’Actors de Barcelona, entre 1978 i 1979; a l’Escola Municipal d’Art Dramàtic Josep Yxart de Tarragona (EMAT), entre els anys 1980 i 1984; a París, a l’École Florent entre1986 i 1988, i amb actors i directors com Jacques Lécoq, Jerzy Grotowski i Peter Brook.[1][3][4]
La seva activitat teatral es va desenvolupar a Tarragona durant la dècada de 1980, amb les Companyies La Moderna, Teatre Instantani i Trono Villegas, entre d’altres, i amb directors com Pere Sagristà, Pere Salabert i Ramon Simó.[1][3]
Iniciatives teatrals
[modifica]En la dècada de 1990 començà a actuar més assíduament a Barcelona, on va crear, al 1993, una sala teatral, Artenbrut —al carrer del Perill del barri de Gràcia—, amb una programació interessant i agosarada en aquells moments, una sala que estigué oberta fins que fou víctima de la pressió immobiliària, al 2005.[1][5][3][6][4]
L’any 2002 va crear, juntament amb l’actriu Anna Güell, la companyia Q–Ars, per representar textos de factura clàssica amb dramatúrgia contemporània, i subratllant el protagonisme de les dones.[1][5][6]
Teatre i televisió
[modifica]Al llarg de la seva carrera treballà amb directores i directors com Carme Portaceli, Lluïsa Cunillé, Sergi Belbel, Rafael Duran, Magda Puyo, Oriol Grau, Calixto Bieito, Lurdes Barba, Ferran Madico o Ricard Salvat.[1][7][4][6]
Va participar en un gran nombre de muntatges escènics, entre els quals L'amor matern (1983) i Judici del Rei Carnestoltes (1983-1984) dirigides per Pere Salabert; L'Impromtu de Versalles, de Molière (1984) i La Pau, d'Aristòfanes (1985), dirigides per Pere Sagristà; el musical La nit dels oracles (1989) i In Nomini Dei, d'Oriol Grau (1990); Jòquer, de Lluïsa Cunillé (1990) dirigida per Calixto Bieito; El rei Joan, de Shakespeare (1995); Els vells temps, de Harold Pinter (1999), dirigida per Carme Portaceli. Va participar també en obres més recents com El misantrop, de Molière, dirigida per Biblioteca Nacional de Catalunya (2005-2006); Yerma, de Lorca (2005), dirigida per Rafael Duran; Suplicantes, d'Helena Tornero (2008-2009) dirigida també per Duran; El inspector, de Nikolai Gógol (2008) dirigida per Sergi Belbel, o Electra, dirigida per Oriol Broggi al març de 2010. En l'últim espectacle de la companyia Q–Ars, L'alè de vida, de David Hare, ja no actuava i feia d'ajudant de direcció. En morir, preparava, amb Anna Güell El jardí dels cirerers, de Txékhov.[3][6][8]
També va fer curtmetratges per al cinema i sobretot televisió, actuant en sèries com Estació d’enllaç, Secrets de família, La Riera o Laberint d’ombres.[1][7]
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Mercè Anglès». Ajuntament de Tarragona. Institut Municipal de Serveis Socials. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «Mor Mercè Anglès als 53 anys». Entreacte, 13-08-2014. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Mor l'actriu Mercè Anglès als 53 anys». Reus digital, 13-08-2014. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Serra, Laura. «El teatre perd la dolça i valenta Mercè Anglès». Ara, 14-08-2014. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Portaceli, Carme. «Mercè Anglès, in memoriam». Núvol. L'apuntador, 20-08-2014.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Muere la actriz Mercè Anglès» (en castellà). La Vanguardia, 13-08-2014. [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ 7,0 7,1 CCMA. «Telenotícies - Mort Mercè Anglès - 3Cat». [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «Una vida per al teatre». El Punt - Avui, 14-08-2014. [Consulta: 10 juliol 2024].