Vés al contingut

Miargirita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMiargirita

Grup de cristalls plans de miargirita en matriu de quars provinents probablement de Red Mountain, San Bernardino, Califòrnia, Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAgSbS₂
Epònimargent i petit Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBräunsdorf Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.02.HA.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.HA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.7.3.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lísovint cristalls estriats amb reflexos interns de color vermell fosc
Estructura cristal·linaa = 13.22Å, b = 4.411Å, c = 12.862Å, β = 98.633°
Colornegre o vermell fosc
Exfoliació{010} imperfecta
Fracturasubconcoidal
Duresa2,5
Lluïssormetàl·lica, adamantina
Color de la ratllavermell cirera
Gravetat específica5,2
Densitat5,2
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMay Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La miargirita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1824 en una mina del districte de Freiberg, a la serralada dels Muntanyes Metal·líferes en l'estat de Saxònia (Alemanya). Rep el seu nom del grec meion, menor, i argiros, argent, per tenir menor contingut en plata que la pirargirita, mineral amb el qual sovint es confon.

Característiques

[modifica]

Químicament és un sulfur doble d'argent, antimoni. És polimorfa amb la baumstarkita i amb la cuboargirita, dos minerals que tenen la mateixa fórmula (AgSbS₂) que la miargirita, però mentre aquesta cristal·litza en el sistema monoclínic, la baumstarkita ho fa en el sistema cristal·lí triclínic i la cuboargirita en el sistema cúbic.[2][3] Sovint forma cristalls estriats amb reflexos interns de color vermell fosc. Els cristalls són difícils d'orientar i sovint es formen boles de cristalls de pocs centímetres. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar impureses de ferro i arsènic. Pot ser usada com a mena de plata.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la miargirita pertany a «02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, berthierita, garavellita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.

Formació i jaciments

[modifica]

La miargirita es forma mitjançant l'alteració hidrotermal a baixa temperatura, en filons de jaciments de minerals sulfurs rics en argent. Sol trobar-se associada a altres minerals com: baumstarkita, proustita, pirargirita, polibasita, plata nativa, galena, esfalerita, pirita, quars, calcita o barita.

Referències

[modifica]
  1. «Miargiryte» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
  2. «Baumstarkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
  3. «Cuboargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].