Vés al contingut

Miquel de Palol i Muntanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiquel de Palol i Muntanyola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura, literatura, poesia, literatura catalana i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, arquitecte, escriptor de literatura infantil, poeta, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePere de Palol i Salellas Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: miqueldepalol Modifica el valor a Wikidata

Miquel de Palol i Muntanyola (Barcelona, 2 d'abril de 1953) és un arquitecte, poeta i narrador català,[1][2][3] fill de l'arqueòleg Pere de Palol, net del també escriptor Miquel de Palol i besnet del poeta i periodista Pere de Palol.[4]

El 2011 fou nomenat president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.[5] La seva primera novel·la en català, El jardí dels Set Crepuscles (1989), va merèixer l'any de la seva publicació un estol de premis.[6] Segons Julià Guillamon, l'obra pren com a punt de partida el fracàs de les utopies de la dècada del 1960 per anunciar la creació d'un nou ordre social.[7]

Biografia

[modifica]

Miquel de Palol va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953 en una casa del carrer d'Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare era catedràtic d'Arqueologia i Prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per a estudiar arquitectura.[1] Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba de 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or de 1984.[8]

L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels Set Crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Joan Crexells de narrativa de 1989,[9] Crítica Serra d'Or de 1990, Nacional de Crítica de 1990, Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya de 1990 i Ojo Crítico de RNE el 1992. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels Set Crepuscles, la qual s'ha traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès el castellà i l'anglès.[10]

L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana amb la novel·la Ígur Neblí.[11] L'any 1997, gràcies a El legislador, obtingué el premi Josep Pla de narrativa. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El testament d'Alcestis i fou nomenat premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.[12][13]

L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per a dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Serra d'Or, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo i Interviú, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Català.[1]

Obra

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • Lotus (primera part). Barcelona: Revista Serra d'Or, 1972
  • Lotus (segona part). Girona: El Pont, 1973
  • Delta. Barcelona: El Mall, 1973
  • Llet i vi. Barcelona: l'autor, 1974
  • Arxiu de poemes independents. Barcelona: Pòrtic, 1975
  • L'aneguet lleig. Barcelona: l'autor, 1977
  • Quan?. Barcelona: Proa, 1979
  • La flor de l'atzavara de Can Coris. 1980
  • Encara mor aquella primavera. Barcelona: El Mall, 1981
  • Salamó. Palma: Tafal, 1981
  • Rapsòdies de Montcada. València: El Cingle, 1982
  • El porxo de les mirades. Barcelona: Proa, 1983
  • El viatge misteriós. Barcelona: Taller de Picasso, 1983
  • Indiferència. Barcelona: Proa, 1986
  • La nit italiana. València: Gregal, 1986
  • Quintern. Màlaga: Ángel Caffarena, 1992
  • Estudis en menor. Palma: El Cantor, 1995
  • El sol i la mort. Barcelona: Proa, 1996
  • Gralles al galliner. Barcelona: Proa, 1996
  • Nombra y tendrás. Madrid: Visor, 1998
  • Nocturns. Barcelona: Columna, 2003
  • Miquel de Palol. Lleida: Universitat de Lleida, 2002
  • Fot-li, que som catalans! (amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar) Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2005
  • Aire amb cel de fons. Barcelona: Proa, 2012
  • El Llac dels Signes. Barcelona: Proa 2013[14]
  • Dos cors per una bèstia. Barcelona: Proa 2015
  • Alguns paisatges. LaBreu Edicions, 2018
  • Desdoblament. Madrid: Bartleby Editores, 2021. Edició bilingüe català-castellà.
  • Dies Claríssims de Síria. Pagès Editors, 2023.

Narrativa

[modifica]
  • El jardí dels Set Crepuscles. Barcelona: Edicions Proa. Primera edició: A tot vent, volums 273/274/275 (I Frixus el boig; II Googol; III La joia retrobada), març de 1989. Reeditat també en un sol volum.
  • Sense compromís de perversitat (amb Maria de la Pau Janer). Barcelona: Tanagra, 1991
  • Les Tres Ties. Barcelona: Destino, 1992 [infantil]
  • Amb l'olor d'Àfrica. Barcelona: Proa, 1992
  • Grafomàquia. Barcelona: Proa, 1993
  • Ígur Neblí. Barcelona: Proa, 1994
  • L'àngel d'hora en hora. Barcelona: Proa, 1995
  • El legislador. Barcelona: Destino, 1997
  • Consulta a Ripseu. Barcelona: Proa, 1997
  • La fortuna del senyor Filemó. Barcelona: Cruïlla, 1997 [infantil]
  • La Venus del Kilimanjaro (amb Xavier Moret). Barcelona: Cruïlla, 1998 [juvenil]
  • Contes per vells adolescents. Barcelona: Proa, 1998
  • El Quincorn: una història romàntica. Barcelona: Proa, 1999
  • El Troiacord. Barcelona: Columna, 2001 (El Troiacord consta de cinc volums, els títols dels quals són: Tres passos al sud, Una altra cosa, Les ales egípcies, Leandre no s'hi ha negat, El combat amb l'àngel)
  • Tancat per vacances (2003, amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Eva Piquer, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)
  • Les concessions. Barcelona: Columna, 2004 (Tots els Ets i Uts havia de ser el títol d'aquesta obra, però per motius aliens a la voluntat de l'autor, el llibre es va publicar amb el títol de Les concessions.)
  • Contes en forma de L. Palma: Moll, 2004
  • Gallifa. Barcelona: Columna, 2006
  • Un home vulgar. Barcelona: Edicions 62, 2006
  • El Lleó de Böcklin i sis contes més. Lleida: Pagès editors, 2006
  • Aire pàl·lid/Palimpsest. Barcelona: Columna, 2007
  • El Testament d'Alcestis. Barcelona: Editorial Empúries, 2009
  • Què! Estampes d'un dependent filòsof. Barcelona: Angle Editorial, 2017
  • Angèlica i Rafel. Barcelona: Editorial Comanegra, 2019
  • Mònica Mir. Barcelona: Angle Editorial, 2020
  • Copèrnic. Barcelona: Proa, 2021
  • Bootes. Barcelona: Editorial Navona, 2023[15]

Assaig/Prosa de no ficció/Fotografia

[modifica]
  • Descubrir España (1999)
  • L'artista al seu taller II: fotografies de Francesc Serra (2002)
  • Quadern de treball: La fortuna del senyor Filemó
  • Els proverbis. Barcelona: Ara Llibres, 2003
  • La poesia en el boudoir. Barcelona: Columna, 2003
  • Jacint Verdaguer. Barcelona: Edicions Omega, 2003
  • Antologia de Verdaguer (2003)
  • Dos poetes. Barcelona: Columna, 2006
  • Fot-li més que encara som catalans! (amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar) Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006
  • Invocacions (amb Valentí Gómez). Barcelona: Ara Llibres, 2007
  • Meditacions des de Catalunya. Barcelona: Columna, 2011
  • Fot-li al procés. (amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar) Barcelona: Viena Edicions, 2018
  • Frase Variata. Editorial Barcino, 2022.[16]

Obres dramàtiques representades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «pòrtic». [Consulta: 21 març 2021].
  2. ↑ Alzamora, Sebastià. «Miquel de Palol: El moralista melencòlic», 16-09-2018. [Consulta: 23 març 2021].
  3. ↑ Fajardo Martín, Carla. «Catalunya és un territori salvatge sense llei, sense ètica, sense drets humans». Ara, 05-08-2023. [Consulta: 21 desembre 2023].
  4. ↑ Nadal i farreras, Joaquim «Els Palol. Pere, Miquel, Pere, Miquel». Diari de Girona, 13-03-2009 [Consulta: 18 juny 2018].
  5. ↑ «Miquel de Palol, nou president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya - 31 març 2011». ACN. [Consulta: 21 març 2021].
  6. ↑ «L'escriptor Miquel de Palol és un dels convidats a les trobades literàries ‘Meeting’ de Saint-Nazaire». Institut Ramon Llull [Consulta: 19 novembre 2015].
  7. ↑ Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda; seguit de El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019, p. 11. ISBN 9788433915702. 
  8. ↑ «Miquel de Palol i Muntanyola». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  9. ↑ «Premi Crexells. Les obres guanyadores». Ateneu Barcelonès. [Consulta: 21 març 2021].
  10. ↑ «Navona reeditarà 'El Jardí dels Set Crespuscles', de Miquel de Palol». Ara, 19-05-2023. [Consulta: 21 desembre 2023].
  11. ↑ «Ígur Neblí by Miquel de Palol» (en anglès), 02-03-2021. [Consulta: 21 desembre 2023].
  12. ↑ «Miquel de Palol, Premio Nacional de Literatura por "El testament d'Alcestis"». Público, 09-04-2010. [Consulta: 21 desembre 2023].
  13. ↑ «Miquel de Palol s'endú el Premi Nacional de Literatura amb "El testament d'Alcestis"». 324cat, 09-04-2010. [Consulta: 21 desembre 2023].
  14. ↑ Juanico, Núria. De Palol, amb la ploma esmolada i sense embuts. Ara. 6-12-13
  15. ↑ 12 abr 2023. «Més 324 - Miquel de Palol ens presenta la novel·la "Bootes" - 3Cat». CCMA. [Consulta: 21 desembre 2023].
  16. ↑ «Els espanyols han fet el que havien de fer. Els catalans, no». Vilaweb, 15-12-2022. [Consulta: 21 desembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_de_Palol_i_Muntanyola&oldid=33383876»