Vés al contingut

Moisès Mendelssohn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMoisès Mendelssohn

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Moses Mendelssohn Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1729 Modifica el valor a Wikidata
Dessau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1786 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJüdischer Friedhof Berlin-Mitte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, escriptor, traductor, traductor de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
PeríodeIl·lustració
MovimentFilosofia continental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
L'anomenat Cercle de Mendelssohn, format per David Friedländer, Eichel, Naftali-Herz Weisel entre d'altres
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília Mendelssohn Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFromet Mendelssohn Modifica el valor a Wikidata
FillsDorothea Veit, Recha Meyer, Joseph Mendelssohn, Henriette Mendelssohn, Abraham Mendelssohn Bartholdy, Nathan Mendelssohn Modifica el valor a Wikidata
ParesMendel Heymann Modifica el valor a Wikidata  i Bela Rachel Wahl Modifica el valor a Wikidata
Premis
Königlich-Preußische Akademie der Wissenschaften (Acadèmia de Berlín), 1762, guanyant Kant)
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 38527400-6b16-4620-9a31-1d720a4fa5b6 IMSLP: Category:Mendelssohn,_Moses Find a Grave: 8859 Modifica el valor a Wikidata

Moisès Mendelssohn (Dessau, 26 de setembre de 1729 — Berlín, 4 de gener de 1786) va ser un filòsof alemany considerat com la veu més important de la Il·lustració jueva (en hebreu anomenada haskalà), i figura fonamental del judaisme.[1][2] Adversari destacat de Kant[3] i amic de Lessing,[4][5] acabà sent un filòsof de gran influència entre jueus i gentils.[5]

Biografia

[modifica]

Fill d'un escriba (סופר סת”ם en hebreu, sofer stam) de cognom Mendel,[6] va néixer en una llar humil de Dessau. Des de la joventut va mostrar un interès molt fort per l'estudi dels textos sagrats del judaisme i pels temes seculars i humanístics; el pare el va dirigir en l'estudi de la llengua hebrea i la Torà[5] alhora que el rabí berlinès David Fränkel el va dirigir a l'estudi del Talmud.[5]

Quan el seu mestre va tornar a la seva ciutat, el va acompanyar, i hi va haver d'entrar d'amagat a causa de les lleis racials de l'època de Frederic el Gran que, tot i que el monarca es vanava de la llibertat de culte que hi havia a Prússia durant el seu regnat, prohibien l'entrada de jueus no nascuts a Berlín a la ciutat, on deixaven residir només els jueus rics que podien pagar elevats imposts per aquest dret.[5] Mendelssohn tenia 14 anys.[5]

Va destacar a l'estudi de la Torà, el Talmud i l'obra de Maimònides. L'obsessió per l'estudi, raó per la qual des de petit passava infinitat d'hores assegut, i la mala alimentació li van causar malalties físiques, i se li va deformar la columna fins a acabar amb un gep.[5]

A més dels interessos religiosos, també va escometre l'estudi de diferents llengües, tant clàssiques com modernes.

Apassionat de l'estudi de les llengües i especialment de l'hebreu, va ser autor d'una traducció amb comentaris de la Torà a l'alemany, la qual cosa el va enemistar amb els rabins, que van veure aquesta traducció de la llengua sagrada com una heretgia.[5]

L'aportació més important de Moisès Mendelssohn va ser tant la seva lluita pels drets civils i religiosos dels jueus, com el diàleg interreligiós (fonamentalment amb els cristians).

Obra

[modifica]

Entre les seves obres més destacades s'hi troben:[7]

  • Cartes sobre els sentimients (Zuric, 1770).
  • Carta al diaca Lavater (Zuric, 1770, responent el llibre Proves de la veracitat del cristianisme del diaca Johann Kaspar Lavater, amb el qual, dedicant-se'l, el diaca l'exigia que, si no podia refutar la tesi, abrasés el cristianisme. Mendelssohn, declarant-se orgullós de les seves arrels, respon que no és honest canviar de religió o demanar a algú que ho faci).[5]
  • Fedó o la immortalitat de l'ànima, en tres diàlegs (1778).
  • Codis de les lleis i dels ritus jueus (1778).
  • Jerusalem o tractat sobre el poder religiós i el judaisme (1783).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Los judíos, p. 107.
  2. ↑ Perednik, Gustavo. «Els arrels del sionisme i Moisès Mendelssohn» (en castellà). El Catoblepas, revista del presente, 01-04-2004.
  3. ↑ Jerusalem, o Acerca de poder religioso y judaísmo, Parte 4, p. VII.
  4. ↑ Salamovich de Rosenberg, Andrea. «El Sócrates judío» (en castellà). Shalom p. 7/8. Santiago de Xile: Comunidad judía de Chile.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Manual de Historia Judía, pp 555/562.
  6. ↑ Mendelssohn significa, literalment, "fill de Mendel", i és equivalent a l'ús típic al judaisme d'anomenar els fills com "fill de" i, normalment, el nom del pare, com ara, Moixé ben Maymon (Moixé, fill de Maymon) o David Ben-Gurion (David, fill d'un lleó, etc.
  7. ↑ «Biografia» (en castellà). Filosofia.org. [Consulta: 19 desembre 2008].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moisès Mendelssohn

Llibres de Moisès Mendelssohn

[modifica]
  • Mendelssohn, Moisés. Phädon (en alemany), 1776. 
  • «Obres» (en alemany). Obres. Zeno.org. [Consulta: 19 desembre 2008].

Altres

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moisès_Mendelssohn&oldid=33594216»