Moluranita
 Moluranita | |
|---|---|
| Fórmula química | H₄U4+(UO₂)₃(MoO₄)₇·18H₂O |
| Epònim | composició química, molibdè i urani  |
| Localitat tipus | ocurrència de molibdè i urani d'Aleksandrovskii Golets, conca del riu Torgo, Aldan, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats > molibdats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.HA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.HA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/F.02 |
| Dana | 49.1.2.1 |
| Heys | 27.3.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | valor desconegut |
| Duresa | 3 a 4 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Mlu |
| Referències | [1] |
La moluranita és un mineral de la classe dels sulfats.
Característiques
[modifica]La moluranita és un molibdat de fórmula química H₄U4+(UO₂)₃(MoO₄)₇·18H₂O. No cristal·litza, i es considera amorfa. Es troba en forma d'agregats coloformes en brannerita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moluranita pertany a «07.H - Urani i uranil molibdats i wolframats, Amb U4+» juntament amb els següents minerals: sedovita i cousinita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en fines fissures en albita granulada, en part substituint la brannerita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: brannerita, molibdenita, calcopirita, galena i irignita.[2] Va ser descoberta l'any 1959 a l'ocurrència de molibdè i urani d'Aleksandrovskii Golets, a la conca del riu Torgo, a Aldan (Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita a Picacho (Sonora, Mèxic) i a l'ocurrència de molibdè, urani i mercuri de Dajishan (Guizhou, Xina).
Referències
[modifica]- ↑ «Moluranite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Moluranite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 novembre 2015].