Vés al contingut

Most-Híd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMost-Híd
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologialiberalisme conservador
europeisme
Hongaresos d'Eslovàquia Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 juny 2009
Data de dissolució o abolició2 octubre 2021 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perMost-Híd 2023 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membres5.350 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmosthid.sk Modifica el valor a Wikidata

Most–Híd 2023, de les paraules eslovaques i hongareses per a "pont", és un partit polític inter-ètnic d'Eslovàquia. El seu programa defensa una major cooperació entre les comunitats de la minoria hongaresa i al majoria eslovaca. Va formar part dels gabinets d'Iveta Radičová i de Robert Fico, però va perdre tota la seva representació del parlament al 2020.

Història

[modifica]

El partit es va formar el 30 de juny de 2009 per dissidents del llavors Partit de la Coalició Hongaresa (SMK-MKP), al qual van acusar de ser massa nacionalista. Béla Bugár, que havia estat president del SMK-MKP durant una dècada, va ser escollit com a nou líder del partit, i Rudolf Chmel, un eslovac ètnic, com a vicepresident. Segons dades internes, entre el 60 i 65% eren membres de la minoria hongaresa i el 35-40% restant eslovacs.[1]

A les eleccions legislatives de 2010 van aconseguir entorn del 8% dels vots, amb 14 diputats, entrant al gabinet d'Iveta Radičová, mentre que el SMK-MKP va passar a ser força extraparlamentària, esdevenint Most–Híd l'únic partit representant de la minoria hongaresa. Amb tot, el govern de coalició es va fer massa inestable i va colapsar durant l'octubre de 2011, convocant-se eleccions anticipades. En aquestes, al partit va mantenir el suport amb gairebé el 7% i 13 diputats, passant a l'oposició durant la legislatura. Al 2014 també van aconseguir representació a les eleccions europees, amb un eurodiputat que va formar part del GPPE.[2]

A les eleccions de 2016 va reduir-se una mica més el suport electoral, amb el 6.50% i 11 diputats, que van formar part del govern de coalició de Robert Fico. Al 2019 van perdre la seva representació al Parlament Europeu, quedant per darrere dels seus rivals del SMK-MKP, els quals tampoc arribarien al llindar per pocs vots. Un any després la derrota a les europees anticiparia el desastre a les eleccions de 2020, en les quals van perdre tots els seus diputats amb només un 2% dels vots.

Posteriorment, al 2021 va aliar-se amb el SMK-MKP per formar l'Aliança Hongaresa, però dos anys més tard la va abandonar per disputes internes.[3] Al mateix any anunciarien la cooperació amb el partit Els Blaus, modificant el nom d'aquests per a les eleccions de 2023, presentant-se sota el seu paraigües amb resultats molt pobres.

Resultats electorals

[modifica]

Consell Nacional

[modifica]
Any Vots % Escons +/– Govern
2010 205,538 8.12 (#5)
14 / 150
Nou Coalició
2012 176,088 6.89 (#4)
13 / 150
Disminució 1 Oposició
2016 169,593 6.50 (#7)
11 / 150
Disminució 2 Coalició
2020 59,174 2.05 (#13)
0 / 150
Disminució 11 Extraparlamentari
2023 Dins de la candidatura Modrí, Most–Híd
0 / 150
= Extraparlamentari

Parlament Europeu

[modifica]
Any Vots % Escons +/– Grup PE
2014 32,708 5.83 (#8)
1 / 13
Nou GPPE
2019 25,562 2.59 (#11)
0 / 13
Disminució 1

Referències

[modifica]
  1. «Slovakia Votes Amid Scandals, Nationalist Tensions» (en anglès), 11-06-2010. [Consulta: 16 agost 2024].
  2. «Elections to the European Parliament 2014», 28-05-2014. [Consulta: 16 agost 2024].
  3. «PÁRTSZAKADÁS: A Híd kilép a Szövetségből | Új Szó | A szlovákiai magyar napilap és hírportál» (en hongarès), 16-05-2023. [Consulta: 16 agost 2024].