Nibelung II
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 750 ↔ 755  valor desconegut |
| Mort | Després de 805 valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Nibelúngides |
| Fills | Teodebert de Madrie |
| Pare | Nibelung I |
| Germans | Khildebrand II |
| Parents | Nibelung I, pare putatiu dona Wilhelmide, cònjuge putatiu Nibelung III, infant putatiu Teodebert de Madrie, infant putatiu Khildebrand III, infant putatiu |
Nibelung II fou un comte carolingi, probablement de Madrie, de la fi del segle VIII i del començament del segle ix, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung I.
Biografia
[modifica]És citat el 788 quan cedeix el seu alou de Calliacum Cailly a l'abadia de Lacroix-Saint-Ouen. El 805 va fer igualment una donació de terres que posseïa a Hesbaye en benefici de l'abadia de Saint-Denis. L'historiador Léon Levillain l'identifica igualment com el posseïdor d'una vil·la a Baugy, però Christian Settipani considera que es tracta de dos nobles diferents.[1]
Matrimoni i fills
[modifica]Cap document no li atribueix fills. Tres Nibelungides són coneguts a la generació següent:
- Nibelung III, comte el 818.[2]
- Teeodebert, comte de Madrie el 802 i 822.[3]
- Khildebrand III, comte a l'Autunois el 796, mort entre 827 i 836.[4]
Els noms dels fills de Khildebrand III mostren un vincle de parentiu entre aquest últim i els Guillèmides. El nom de Teodebert de Madrie deixa suposar que aquest parentiu passi per una esposa nibelúngida de la generació de Khildebrand II més aviat que a la de Khildebrand III. Sembla lògic considerar Teodebert de Madrie i Khildebrand III com germà i fill d'una Guillèmida. La pregunta és de saber qui fou el seu pare, entre Nibelung II i Khildebrand II:
- d'una banda un fals diploma de Pipí I d'Aquitània indica que Teodebert de Madrie era fill d'un Nibelung. És una invenció, o la introducció d'un fet real en el fals, com ho practiquen sovint els falsaris de l'Edat Mitjana per donar una versemblança a la seva producció?
- d'altra banda, l'esposa guillèmida d'un Nibelúngide només pot ser cronològicament una germana de sant Guillem I de Tolosa. Només són conegudes les germanes Abba i Berta, citades com a religioses el 804, el que significa que si una d'elles es va casar ja era vídua en aquesta data. Ara bé Khildebrand II ja no és citat a partir de 796, mentre que Nibelung II és encara era viu el 805.[1]
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Léon Levillain, Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille, 1937, revista Annales du Midi
- Léon Levillain, Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille (suite), 1938, revista Annales du Midi
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)