Nidoleres
| Tipus | vilatge  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Rosselló | |||
| Comuna | Tresserra | |||
Nidoleres (Nidolères en francès) és un llogaret, antic poble independent, de la comuna rossellonesa de Trasserra, a la Catalunya Nord.
Està situat prop del Tec, a l'extrem sud-est[1] del terme comunal de Trasserra.
Etimologia
[modifica]L'origen etimològic del nom és incert: Jean Tosti[2] suggereix un sufix col·lectiu -arias, precedit del català nèdol. Nèdol (o també nèdeu, nèdio, nedo) seria, segons el Diccionari Alcover-Moll, un pasturatge no trepitjat pel bestiar; el mot provindria de la paraula nèdeu, "net".
Història
[modifica]El lloc és esmentat a la documentació, per primer cop, al 844, quan Carles II el Calb confirma un petit establiment monàstic ("cell qui vocatur Nidolaris") a l'abadia de Sant Hilari de Caracassona, i posteriorment se'l cita en els textos com a alou "Sancti Stephani de Nidolarias" als 989 i 990, i com a "villa Nidolarias" el 1036. El poblet pertangué a l'abadia fins al segle xiii, quan els habitants en rescataren la senyoria. Esdevingut Nidoleres propietat reial, Jaume III la cedí a Ademar IV de Mosset [nt 1] el 1330. La Crònica de Pere el Cerimoniós, conta (capítol III, p. 68) la mort dels defensors i l'incendi de la "Torre de Nidoleres"[nt 2] (a prop d'Elna) per les tropes de Pere III de Catalunya-Aragó el 1343 en el marc de la reannexió del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. El 1399, la reina Violant de Bar en vengué la jurisdicció[4] al seu camarlenc Ponç de Perellós.
A la fi del segle xv o començament del XVI el poble era domini de la baronia de Trasserra[nt 3] i, posteriorment, passà per diverses mans (com, al segle xvii, les de Francesc Jordà i Ferrer, fet noble per Lluís XIII el 1643; i Jean Vilar, "baron de Nidolères" el 1712, Capeille p. 660) fins que a l'adveniment de la Revolució francesa el trobà en poder d'Antoni de Bosc [nt 4] un burgès ennoblit perpinyanenc. El nou poder revolucionari incorporà a Trasserra el llogaret fins aleshores independent (entre 1790 i 1794).
Demografia
[modifica]Nidoleres no va estar mai gaire habitat. Al fogatge del 1358[7] se l'indiquen 11 focs, o famílies (una cinquantena de persones, aproximadament), al del 1497, un foc, i al de 1873[8] cinc.
Descripció
[modifica]Se situa al sud del terme de Tresserra en una gran extensió, prop del Tec, que rep el nom de Plans de Nidoleres (zona compartida amb la veïna comuna de Banyuls dels Aspres). Dedicada majoritàriament a la vinya, el nom hauria donat lloc a la marca comercial "Domaine de Nidolères", dedicada a l'elaboració de vi i a l'hostaleria. La seva situació al costat del riu i en un punt ben comunicat fan que diverses infraestructures creuïn la zona: l'antiga carretera nacional 9 (rebatejada D-900 el 2005), el TGV [9] i l'autopista A-9 (La Catalana), unes vies de comunicació que vindrien ja de molt antic (sembla que el camí de Sant Jaume[10] hi passava ja des de l'antigor).
L'església de Sant Esteve de Nidoleres és un antic temple amb elements pre-romànics i romànics, arruïnat en l'actualitat. Al segle xvii era sufragània de Santa Maria del Voló.
Bibliografia
[modifica]- Antoni Pladevall i Font, director Catalunya romànica. Volum XIV. El Rosselló Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 428-429 ISBN 8477396019
Notes
[modifica]- ↑ Ademar de Mosset va ser amic i home de confiança de Felip de Mallorca, tutor del futur rei Jaume, i pels seus mèrits fou recompensat amb les senyories de Nidoleres, Montesquiu i la Roca d'Albera, El Voló i Sant Martí de Tet (Sant Martí de la Ribera al municipi de Sant Feliu d'Avall ?). Fou acusat d'heretge beguí el 1332 i jutjat sota el papat de Joan XXII, per bé que rehabilitat... in articulo mortis, de forma pòstuma[3]
- ↑ Aquest fet d'armes és citat per Narcís Feliu de la Penya als seus Anales de Cataluña y epilogo breve de los progressos y famosos hechos de la nación catalana (Barcelona: Jaymes Surià, 1709, Vol. II p. 216) i reproduït sense canvis a la novel·la d'Ildefonso Falcones La Catedral del mar.
- ↑ Al 1544, Jean Taqui adquireix a Jacques-Jean Rexach el senyoriu de Tresserra, que comprèn Forques, Paçà, el monestir del Camp (un priorat canonical a l'actual terme de Paçà), Vilamulaca i Nidoleres [5]
- ↑ Antoni de Bosch (1757-Illa, 1845) va ser senyor de Garrius (Salses) i de Nidoleres. Al 1789 exercí de comissari de l'orde de la noblesa. Durant la Restauració francesa va ser conseller general [6]
Referències
[modifica]- ↑ Nidoleres en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Jean Tosti Notes històriques de Tresserra i Nidoleres Arxivat 2013-02-02 a Wayback Machine.
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 387-389. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Notes històriques de la família[Enllaç no actiu] (francès)
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 604. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 74. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Josep Maria Pons i Guri Un fogatjament desconegut de 1358, article a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1961) p. 440
- ↑ Esther Redondo García El fogatjament general de Catalunya de 1873 Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals, 2002, p. 389 ISBN 8400080971
- ↑ «Ja es fan els fonaments del TGV a Nidolères (pocs quilòmetres abans del Voló) - VilaWeb».
- ↑ Carme Marsal, Rafa Domínguez El Camí de Sant Jaume: del Port de la Selva-Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat Barcelona: Agència Catalana de Turisme, 2010 p. 12 ISBN 9788439381334 «www.gencat.cat». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 26 novembre 2012].
Enllaços externs
[modifica]- Nidoleres a la GEC
- Notes històriques de Trasserra i Nidoleres Arxivat 2013-02-02 a Wayback Machine. (francès)