Nuevo Vulcano
|
No s'ha de confondre amb el grup musical Nueva Vulcano. |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | drassana foneria  |
| Història | |
| Creació | 1826 |
| Governança corporativa | |
| Propietat de | Trasmediterránea (1916–) |
Tallers Nuevo Vulcano era un drassana i foneria de Barcelona. Fundat el 1826, estava especialitzat en la construcció i reparació de vaixells de vapor. Al costat de companyies com El Vapor, L'Espanya Industrial i La Maquinista Terrestre i Marítima van ser les fàbriques més emblemàtiques de l'inici de la industrialització a Barcelona.[1]
La fàbrica pertanyia a l'empresa naviliera Companyia Catalana de Vapors (des de 1841 Societat de Navegació i Indústria). Instal·lada inicialment al barri de la Barceloneta, amb posterioritat es va traslladar al Moll Nou del port de Barcelona. Aquí es va construir el primer vaixell de ferro amb màquina de vapor de tot Espanya, el Delfín (1836).[2]
Com a foneria, van elaborar nombrosos elements de ferro colat per a la indústria i la construcció, com els 300 pilars de la coberta de la nau d'Aymerich, Amat i Jover de Terrassa, el reixat perimetral del parc de la Ciutadella o els fanals de fosa instal·lats als carrers de Barcelona.[3]
El 1916 la fàbrica va passar a ser propietat de la companyia Trasmediterránea. El 1924 va sofrir un greu incendi. A l'any següent, es va incorporar al grup Unión Naval de Levante i, des de llavors, es va dedicar solament a la reparació naval. El 1934 es va reincorporar a la Trasmediterránea, tot i que, el 1962, va tornar de nou a la Unión Naval de Levante.
Unión Naval Barcelona i Marina Barcelona 92
[modifica]En els anys 1990 va passar a denominar-se Unió Naval Barcelona, i es va instal·lar en els molls de Catalunya, Occidental i Llevant del port de Barcelona, on exploten el dic sec i el nou dic flotant.[2] El 2010 l'empresari valencià Vicent Boluda va tancar Unión Naval Barcelona per centrar la seva activitat en Unión Naval de Levante, posant fi a la gran drassana de Catalunya.[4] Això va suposar un benefici per a Marina Barcelona 92 (MB92) que, després d'anys dedicats al manteniment d'embarcacions d'esbarjo, apostà pels superiots de gran eslora, arribant a posicionar-se al capdavant d'aquest mercat en tot el món.[5] El 2016 s'anunciava la construcció d'un ascensor per vaixells de fins a 4.000 tones, en unes instal·lacions de 76.000 m2 a terra i 40.000 m2 a l'aigua, podent acollir vaixells de més de 100 metres d'eslora.[6] El 2021, el seu CEO Pepe García-Aubert, també president del Barcelona Clúster Nàutic, anunciava l'extensió de la concessió del Port de Barcelona fins al 2050.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Roig, 1995, p. 104-105.
- ↑ 2,0 2,1 DDAA, 2006, p. 241.
- ↑ José María Sánchez Carrión. «Talleres Nuevo Vulcano: un nombre, un espíritu y una historia para no olvidar». [Consulta: 6 juny 2016].
- ↑ «Marina Barcelona 92 crece a costa de Boluda,Catalunya, expansion.com». [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ Barcelona, RAMON COMORERA /. «El astillero de lujo del Port Vell dobla los talleres para reparar megayates» (en castellà), 27-11-2010. [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ «MB92, la empresa de mantenimiento de grandes yates del Port Vell, gana peso y espacio» (en castellà), 31-03-2016. [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ «MB92 invertirá cuatro millones en un plan ambiental y prolongará la concesión» (en castellà), 21-02-2021. [Consulta: 20 abril 2021].
Bibliografia
[modifica]- DDAA. Enciclopèdia de Barcelona 4. Pi / Zurich. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 84-412-1398-4.
- Roig, Josep L. Historia de Barcelona. Barcelona: Primera Plana S. A., 1995. ISBN 84-8130-039-X.