Nunavut

Nunavut

ᓄᓇᕗᑦ (iu)
Bandera Escut d'armes
Tipus	territori de Canadà
Lema	«ᓄᓇᕗᑦ ᓴᙱᓂᕗᑦ» «Nunavut Sanginivut» «Our land, our strength» «Notre terre, notre force»
Localització
70° N, 90° O
Estat	Canadà
Capital	Iqaluit
Separat de	Territoris del Nord-oest (1999)
Població humana
Població	36.858 (2021) (0,02 hab./km²)
Gentilici	Nunavummiut
Idioma oficial	anglès francès inuktitut inuinnaqtun
Geografia
Superfície	2.038.722 km²
Banyat per	badia de Baffin, badia de Hudson, pas del Nord-oest i oceà Àrtic
Punt més alt	Pic Barbeau (2.616 m)
Punt més baix	oceà Àrtic (0 m)
Limita amb	Territoris del Nord-oest, oest Quebec, sud Terranova i Labrador, sud-est Ontario, sud Manitoba, sud-oest Groenlàndia, est
Dades històriques
Anterior	Districte de Mackenzie i districte de Keewatin
Admissió a la Confederació	1 d'abril de 1999
Dia festiu	Dia de la Família (tercer dilluns de febrer)
Organització política
Forma de govern	democràcia parlamentària govern de consens
Òrgan executiu	Govern de Nunavut
Òrgan legislatiu	Parlament de Nunavut ,
• Primer ministre	P.J. Akeeagok (en) (2021–)
PIB nominal	4.160.000.000 $ (2020)
Moneda	dòlar canadenc
Identificador descriptiu
Codi postal	X0A, X0B i X0C
Fus horari	Zona Horària de la Muntanya (→ Amèrica/Cambridge_Bay) Hora Estàndard Central (→ Amèrica/Resolute, Amèrica/Rankin_Inlet) EDT (→ Amèrica/Iqaluit, Amèrica/Pangnirtung) UTC−05:00 (→ Amèrica/Atikokan)
ISO 3166-2	CA-NU
Lloc web	gov.nu.ca

Nunavut és un dels 3 territoris que, juntament amb les 10 províncies, conformen les 13 entitats federals del Canadà. Es tracta del territori canadenc més jove (va ser creat el 1999) i, alhora, el més extens. La seva capital és Iqaluit.

Nunavut significa la nostra terra en inuktitut, la principal llengua dels inuit (anteriorment coneguts com a èsquims); efectivament la creació del territori va ser conseqüent a un acord entre el govern federal i els inuit per respondre a llurs reivindicacions d'autogovern. L'inuktitut és una de les quatre llengües oficials del territori, juntament amb l'anglès, el francès i l'inuinnaqtun, una altra llengua inuit. Els seus habitants són anomenats Nunavummiut.

Govern

La primera dona Primera Ministra de Nunavut, Eva Aariak en el període de novembre de 2008 a novembre de 2013.

Nunavut disposa d'un govern i d'una assemblea propis. Els dinou membres de l'assemblea legislativa són escollits segons el sistema de llistes obertes pels electors de Nunavut, ja que en aquest territori no hi ha partits locals. L'assemblea opera mitjançant un sistema de consensos i és l'encarregada d'escollir d'entre els seus membres el govern de Nunavut.

Des de 1996, es va començar a advertir un anhel del poble inuit per aconseguir una major autonomia per al territori. Després de la recomanació que feia un informe de la Comissió Reial del Canadà sobre la conveniència de concedir més autonomia als pobles aborígens del Canadà, aquesta va arribar de manera efectiva a mitjan 1999.

La bandera oficial de Nunavut va ser adoptada l'1 d'abril de 1999. Els colors blau i or van ser escollits pels membres de la Commission d'établissement du Nunavut per a simbolitzar les riqueses de la terra, de la mar i del cel. El vermell representa el Canadà. L'inukshuk, monument de pedres, guia la gent en el seu camí i indica els llocs sagrats. Hom hi troba també Nikittuittuq, l'estel polar, que ha servit tradicionalment de guia als navegants i que vol ser un punt de referència fix i immutable, com ho és el consell de savis dins la comunitat.

El primer ministre Paul Okalik, va ser escollit per primera vegada el 1999 i escollit de nou el 16 de febrer de 2004. L'actual primer ministre és Joe Savikataaq. Els òrgans de govern consisteixen en una Assemblea Legislativa de 19 membres i un govern de 7 membres amb competències en les àrees d'educació, serveis socials, economia i medi ambient.

Els nunavummiut són representats al parlament federal per un diputat i un senador.

Geografia

Nunavut (La nostra terra en inuktitut, ᓄᓇᕗᑦ en sil·labari inuktitut), és un territori autònom del Canadà, situat al Nord-est del país, entre Groenlàndia a l'Est, la província de Manitoba al Sud i als Territoris del Nord-oest a l'Oest, territori del qual es va separar l'1 d'abril de 1999, d'acord amb les fronteres fixades per endavant el 1993. Aquestes fronteres reconeixien la jurisdicció de Nunavut sobre gairebé totes les Illes Àrtiques del Canadà (Ellesmere, Baffin, Devon, Southampton i la meitat oriental de Victòria i la de Melville), així com sobre la zona costanera central del Canadà sobre l'oceà Àrtic i totes les illes de la badia de Hudson.

El territori abasta prop d'1,9 milions de km² de terra i 161.000 km² d'aigua al nord del Canadà, inclòs part del continent, la major part de l'arxipèlag Àrtic, i de totes les illes a la badia de Hudson, badia James i la badia d'Ungava (incloses les illes Belcher) que pertanyien als Territoris del Nord-oest. Això fa que sigui la quarta entitat subnacional més gran al món. Si Nunavut fos un país, seria el núm. 15 pel que fa a la seva superfície.

Nunavut té fronteres terrestres amb els Territoris del Nord-oest en diverses illes, així com el territori continental, una frontera amb Manitoba, al sud de la península de Nunavut, i una petita frontera terrestre amb Terranova i Labrador a l'illa Killiniq. Així mateix, comparteix fronteres aquàtiques amb les províncies del Quebec, Ontario, Manitoba i amb Groenlàndia.

El territori té una superfície de 2.093.190 km², de la qual el 7,5% correspon a aigües interiors. La seva població és d'uns 31.906 habitants, repartits en gairebé una trentena de llogarets o poblacions menors. Una d'elles és Iqaluit, la capital, situada a l'illa de Baffin, anteriorment denominada Frobisher Bay. A efectes administratius, Nunavut se subdivideix en tres regions censals.

La meitat del territori se situa per damunt del cercle polar àrtic. El límit meridional coincideix amb la transició del bosc boreal, la taigà amb la tundra. Les temperatures mitjanes de la capital són de -27 °C (febrer) i 8 °C (juliol). Hi ha dipòsits de coure, or, argent, plom, zinc, diamants i gas natural, només explotats en part. Hi és també important la pesca, i el turisme és una font potencial d'ingressos, que pot compensar el declivi de la caça d'animals de pells preuades.

Població

Dona Inuit (1907)

Nunavut té la població més baixa i la menys densa del Canadà: 27.143 habitants (1999) disseminats per una superfície similar a la de l'Europa occidental. Més del 85% dels habitants del territori són autòctons, principalment inuit.

10 Municipis més grans per població

Municipi	2001	1996
Iqaluit	5 236	4 220
Rankin Inlet	2 177	2 058
Arviat	1 899	1 559
Baker Lake	1 507	1 385
Cambridge Bay	1 309	1 351
Igloolik	1 286	1 174
Pangnirtung	1 276	1 243
Pond Inlet	1 220	1 154
Kugluktuk	1 212	1 201
Cape Dorset	1 148	1 118

Enllaços externs

• Assemblea Legislativa de Nunavut (anglès)
• Nunavut Kavamat / Govern de Nunavut (anglès) (francès)