Odó I de França
Nom original | (fr) Eudes |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Després de 852 Nèustria (França) |
Mort | 3 gener 898 La Fère (França) |
Sepultura | basílica de Saint-Denis |
Rei dels francs occidentals | |
29 febrer 888 – 3 gener 898 ← Carles III el Gras – Carles III de França → | |
Comte d'Anjou | |
Comte de París | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Rei dels francs (888–898) Comtat de París |
Família | Robertians |
Cònjuge | Teodrada de Troyes |
Fills | Raül d'Aquitània |
Pares | Robert el Fort i Adelaida de Tours |
Germans | Conrad II de Borgonya Robert I de França |
Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898). Era fill de Robert el Fort, comte d'Anjou, i a vegades hom s'hi refereix com a dux Francorum i també com a comte de París.
Títols
[modifica]A la mort del seu pare, en l'any 866, va heretar el títol de marquès de Nèustria (que comprenia Turena, Anjou i Maine), però el rei Carles II el Calb el va desposseir dos anys més tard per a donar-ho a Hug l'Abat amb la justificació que Odó era menor d'edat i Hug n'era el tutor.[1] Des d'aquell moment, Odó només va disposar d'un petit patrimoni personal a Nèustria.
Als 22 anys va rebre el títol de comte de Paris amb l'acord d'Hug l'Abat i a proposta del bisbe Gozlin.[2] Amb la creació d'aquest comtat, Gozlin pretenia convertir Paris en un punt clau entre les terres de Nèustria i Borgonya.[2]
Més endavant, durant el setge de París per part dels vikings (885-886), va morir el comte de Nèustria. Llavors, Foulques de Reims va proposar-lo com a nou comte de Nèustria.[3]
De regent a rei
[modifica]Per la seva determinació en resistir els normands en el setge de París, Odó va ser escollit regent de Carles el Simple, quan l'emperador Carles III el Gras va ser deposat el 887[4] La cerimònia de reconeixement va tenir lloc a Compiègne el febrer del 888.[5]
Arnulf de Caríntia, nebot bastard del deposat Carles el Gras, no el va reconèixer com a rei dels francs orientals (preferint a Rodolf duc de Borgonya, però sí com a regent dels francs occidentals).[6]
Aviat es veu en l'obligació de reprendre la guerra contra els normands, als qui va derrotar a Montfaucon. Poc després es va veure involucrat en lluites amb alguns nobles poderosos, que tampoc el reconeixien com a rei, principalment a causa de l'oposició de l'arquebisbe de Reims, Fulques, i el comte de Poitiers, tutor del jove Carles el Simple.
Per tal de guanyar prestigi i suport, Odó es va coronar ell mateix rei dels francs occidentals amb l'ajut del material enviat pel rei dels francs orientals (mantell, corona i ceptre) a Reims el 13 de novembre del 888.[7][8]
Finalment, després de lluites que s'allargaren durant tres anys, Odó va ser encoratjat per arribar a un acord amb el seu rival, i acabà reconeixent Carles III el Simple com a successor seu, a canvi que el rei Carles acceptés Robert, germà d'Odó, com a governant de Nèustria, un districte al nord del Sena.[9][10] Com que els seus fills havien mort de joves, així s'assegurava que el seu títol de comte passaria, a través del seu germà, al seu nebot segon, el futur Hug Capet.
Va morir a La Fère l'1 de gener del 898 i està sepultat a Saint Denis.[11]
Matrimoni i descendència
[modifica]Al voltant de l'any 881 Odó es va casar amb Teòdrata de Troyes, com es dedueix del document n° XIV dels Odonis Regi Diplomata.[12] Teòdrata, que era filla d'Aleran II (fill d'Aleran de Barcelona, comte de Troyes), comte de Laon, li va donar quatre fills:
- Raül, (882 – † després del 898), que a l'Europäische Stammtafeln,[13] vol II, cap. 10, és citat amb el títol de rei d'Aquitània).
- Oda (vers el 883-† després del 952), casada amb Zuentibold de Lotaríngia.
- Arnolf (885-898), que, segons Adémar de Chabannes, va succeir el seu pare però poc després va morir[14]
- Guy (vers el 888 -† després del 903).
Referències
[modifica]- ↑ Michel Parisse i Xavier Barral I Altet, "Les Robertiens : ascenssion, couronnement et sacre dans Le roi de France et son royaume, autour de l'an Mil, actes du Colloque Hugues Capet" 987-1987, "La France de l'an Mil", Paris-Senlis, 22-25 juny 1987,ed. Picard, 1992, p. 20
- ↑ 2,0 2,1 Laurent Theis:" L'héritage des Charles", Seuil, 1990, p. 117
- ↑ Michel Parisse et Xavier Barral I Altet, op. cit., p. 21
- ↑ Fantin-Desodoards, Antoine-Étienne-Nicolas. Histoire de l'Italie depuis la chute de la République romaine (en francès). J. E. G. Dufour, 1803, p. 336.
- ↑ Schneidmüller, B. Karolingische Tradition und frühes französisches Königtum. Untersuchungen zur Herrschaftslegitimation der westfränkisch-französischen Monarchie im 10 (en alemany). Francfort: Jahrhundert, 1979, p. 106.
- ↑ Flach/ori Anc France V4, Ayer Publishing, p. 265-266 ISBN 978-0-8337-1147-2
- ↑ Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier:" Pouvoirs et institutions dans la France médiévale", tome I : "Des origines à l'époque féodale", Armand Colin, 2003, p. 161
- ↑ Laurent Theis, L'héritage des Charles, Seuil, 1990, p. 129.
- ↑ Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier, op.cit., p. 162.
- ↑ Christian Bonnet, Christine Descatoire, op.cit., p. 91.
- ↑ Richer de Reims Histoire Images 53 : p. 31 et 55 : p. 33.
- ↑ (llatí) Rerum Gallicarum et Francicarum Scriptores, tomus IX, Odonis Regis Diplomata, n° XIV Possessiones confirmat Monasterio Vedastino, Pag 452
- ↑ Les "Europäische Stammtafeln" són un recull de taules genealògiques de les famílies més influents d'Europa.
- ↑ (llatí) Ademarus Engolismensis, Historiarum Libri Tres, liber III, Pag 39, par 22
Bibliografia
[modifica]- Edouard Favre: "Eudes, comte de Paris et roi de France"ed. Bouillon, Paris 1893 (Bibliothèque de l'École des Hautes Études - Sciences philologiques et historiques 99, ISSN 0761-148X)
- Walther Kienast: "Die fränkische Vasallität. Von den Hausmeiern bis zu Ludwig dem Kind und Karl dem Einfältigen", ed. Peter Herde. Klostermann, Frankfurt am Main 1990, ISBN 3-465-01847-8 .
Precedit per: Carles III el Gras |
Rei de França Occidental 888–898 |
Succeït per: Carles III de França |