Pahñú
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tecozautla (Mèxic) | |||
| ||||
Pahñú o Pañhú (“Camí calent” en otomí) és un lloc arqueològic localitzat a la comunitat de La Mesilla, Municipi de Tecozautla a l'estat d'Hidalgo, Mèxic.[1]
Aquest lloc és de la cultura xajay, que es va desenvolupar durant cinc segles, aproximadament, de 450 dC. al 950 dC. aparentment és l'hereu de la cultura Chupícuaro i relacionat amb l'origen dels otomís de la Vall del Mesquital. El lloc està sacralitzat a Otontecutli, el Déu del Foc Vell, advocació otomí.[2]
Es tracta d'un lloc que es va desenvolupar entre els anys 300 i 1100; està integrat per tres places, a la primera hi ha una petita estructura quadrangular a 80 metres al ponent, hi ha un petit conjunt d'estructures i una zona amb abundants petroglifs.[3][4] A la plaça central s'hi ubica l'estructura principal que fa 17 metres de llargada i que amb el seu temple és possible que sobrepassés els 10 metres d'alçada, el Tecpan que va haver d'allotjar els governants i una sèrie d'estructures rectangulars.[5]
Des de Pahñú es domina el paisatge semidesèrtic de la Vall del Mesquital i l'elevació de l'Hualtepec o Cerro del Astillero, que d'acord amb diverses investigacions, és el mític Cerro Coatepec (“Muntanya de la serp”) a la mitologia mexica era el lloc on va néixer Huitzilopochtli.[6]
Pels trets estilístics de la ceràmica i l'arquitectura, aquest indret estava emparentat culturalment amb poblacions de la regió del Bajío, principalment amb la regió d'Acambar.[1][7] Temporalment és contemporània de la ciutat de Teotihuacan, però segueix un desenvolupament paral·lel i independent que li permet sobreviure al col·lapse de l'urbs i mantenir les xarxes comercials a la regió, per la qual cosa va arribar a convertir-se en una unitat regional important en l'epiclàssic.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Zona Arqueológica Pahñú». Centro INAH Hidalgo, 12-06-2015. Arxivat de l'original el 2020-11-18. [Consulta: 29 agost 2015].
- ↑ «El Pañhú revela claves sobre origen otomí». Instituto Nacional de Antropología e Historia, 14-02-2012. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 26 gener 2017].
- ↑ «Zona arqueológica de Pahñú era observatorio solar». El Universal. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 29 agost 2015].
- ↑ «El Pahñú, gran observatorio solar». El Independiente de Hidalgo, 21-03-2014. [Consulta: 29 agost 2015].
- ↑ «Abren Pahñú, nueva zona arqueológica en Hidalgo». Omnia, 20-11-2012. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 29 agost 2015].
- ↑ «El Pañhú guarda el secreto sobre el origen del pueblo otomí». Milenio Hidalgo, 29-12-2012. [Consulta: 29 agost 2015].
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ «Inauguran Zona Arqueológica de Pañhú en Hidalgo». azteca Noticias, 20-11-2012. Arxivat de l'original el 23 de setembre de 2015. [Consulta: 29 agost 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Gobierno del Estado de Hidalgo - Sitio web oficial.