Panicum sumatrense
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 177132 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Gènere | Panicum |
| Espècie | Panicum sumatrense Roth ex Roem. i Schult. |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Roth |
.svg?lang=ca){kind=icon}
El mill petit (Panicum sumatrense, Syn.: Panicum miliare auct. non Lam.) és una espècie de planta cultivada i una mena de mill.
Distribució
[modifica]Es troba en les zones temperades d'Àsia: el Caucas, Xina, Àsia oriental i també en les zones asiàtiques tropicals: Índia, Indoxina i Malàisia. A lÍndia es pot cultivar fins als 2.000 metres d'altitud.
Pot suportar la sequera i també la terra xopa.
Descripció
[modifica]Aquesta espècie és un cereal més petita que altres espècies de mill. És una planta anual herbàcia que fa de 30 a 100 cm d'alt. Les fulles són linears i de vegades tenen tricomes. La seva panícula fa de 4 a 15 cm de llargada i una amplada de 2 a 3,5 mm. La llavor és rodona i llisa, d'1,8 a 1,9 mm de diàmetre. Té un contingut de proteïna del 7,7%.
Subespècies
[modifica]- Panicum sumatrense Roth ex Roem. & Schult. subsp. psilopodium (Trin.) Wet.
- Panicum sumatrense Roth ex Roem. & Schult. subsp. sumatrense
Cultiu
[modifica]On es cultiva més és a l'Índia central. Es pot sembrar localitzadament o espargint la llavor. La planta verda es pot fer servir de farratge. La seva palla mesclada amb argila o ciment s'usa per a la construcció.
El rendiment agrícola és de 230 a 900 kg/ha.
Preparació
[modifica]Es pot coure com es fa amb l'arròs, de vegades se'n fa pa.
Referències
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- W. Franke, (1985): Nutzpflanzenkunde. Stuttgart.
- H. Genaust: Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen. 3. Aufl., 701 S. Basel-Boston-Stuttgart, 1996.
- V. H. Heywood: Blütenpflanzen der Welt. Basel-Boston-Stuttgart, 1978