Vés al contingut

Pelegrí d'Auxerre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPelegrí d'Auxerre
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pèlerin d'Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III Modifica el valor a Wikidata
Mort270 Modifica el valor a Wikidata
Auxerre (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdecapitació Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Auxerre Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat16 de maig Modifica el valor a Wikidata

Pelegrí d'Auxerre o Peregrinus en llatí (261 - † ca. 304) és venerat com el primer bisbe d'Auxerre i el constructor de la primera catedral de la ciutat. Segons les tradicions locals era un sacerdot que fou designat pel Papa Sixt II per evangelitzar aquesta zona per demanda dels cristians que vivien a la Gàl·lia. Va predicar a Marsella, Lió i va convertir al cristianisme la major part de la població d'Auxerre.

A Intaranum, l'actual Entrains-sur-Nohain, Pelegrí va fer enfurismar el governador a causa que instava el poble a abandonar el culte pagà. Els habitants del lloc solien venerar un temple dedicat al déu Júpiter.

Segons el Martyrologium Hieronymianum, Pelegrí fou torturat i decapitat a Baiacus, l'actual Nièvre, durant la persecució de Dioclecià.

El seu fervent seguidor Jovinià, venerat també com a sant, fou martiritzat amb ell, i altres companys com el sacerdot Mars, el diaca Corcodomus i el sotsdiaca Júpiter.

Veneració

[modifica]

Els historiadors postulen que Pelegrí probablement no era un bisbe, sinó un mer missioner que havia acabat a les zones rurals d'aquesta regió. Fos com fos, al segle ix, els clergues d'Auxerre el van fer màrtir i el primer bisbe de la ciutat.

Al segle vii, algunes de les seves relíquies foren traslladades des de Bouhy a la basílica de Saint-Denis. El Papa Lleó III ordenà la construcció de l'església de Sant Pelegrí a Numachia, dedicada a Sant Pelegrí a Roma, sobre el Francorum Hospitale i que va servir precisament per als pelegrins.

El 1645 es van fer unes obres a l'altar de l'església de Bouhy, on van descobrir un crani humà. Després de la investigació, van considerar que els ossos pertanyien a les relíquies de Pelegrí, i van tornar el crani a Auxerre.