Pieter van Musschenbroek
Pieter van Musschenbroek (Leiden, 14 de març del 1692 – 19 de setembre del 1761), fou un metge, matemàtic, físic i astrònom neerlandès conegut per la seva contribució a la invenció de l'ampolla de Leiden, precursora dels condensadors actuals.
Va néixer dins d'una família d'òptics, va estudiar i exercir la medicina, el 1718 obté el doctorat. Durant una estada a Londres va llegir Jean Théophile Désaguliers i Isaac Newton cosa que tindria una gran influència en la seva trajectòria científica. El 1719 finalitza els seus estudis de filosofia i marxa a Duisburg on seria professor de matemàtiques, filosofia i medicina a la Universitat entre 1719 i 1723, durant aquest temps va mantenir contactes i una correspondència constant amb Daniel Gabriel Fahrenheit. El 1723 esdevé professor a la Universitat d'Utrecht. El 1739 retorna a Leiden com a professor de la seva Universitat. Va ser membre de les Acadèmies de Ciències de París, Londres, Montpeller, Berlín i Estocolm. El 1754 va ser nomenat professor honorari de la de Sant Petersburg.
A través de les seves lliçons, els seus descoberiments i la seva obra escrita va influir decisivament a la difusió de la filosofia experimental i les idees de Newton a Holanda i a Europa. És conegut especialment pels descobriment del precursor dels actuals condensadors, l'ampolla de Leiden, però el seu treball també fou rellevant en el camp de l'electricitat, el magnetisme, la capil·laritat i la mesura de la temperatura. També va estudiar la resistència a la tracció i a la compressió dels materials i els seus treballs al respecte van tenir una influència notable entre els enginyers a través de les seves publicacions. Tanmateix les seves mesures serien rebatudes més tard per Georges-Louis Leclerc.
Musschenbroek es va interessar en l'electroestàtica i va estudiar els efectes del fregament i l'electrificació posant en evidència la influència de les superfícies de contacte. En aquell temps era possible produir electricitat amb els generadors electroestàtics però no es podia emmagatzemar. Musschenbroek i el seu estudiant Andreas Cunaeus van descobrir que era possible guardar una certa quantitat d'energia en forma de càrrega elèctrica a una ampolla de vidre amb aigua recoberta de metall i amb un elèctrode en contacte amb l'aigua. I que aquesta energia emmagatzemada podia ser recuperada en tancar el circuit entre l'elèctrode que eixia de l'interior i la part metàl·lica exterior de l'ampolla, originalment la seva mà. Va comunicar la seva descoberta a René Réaumur el gener del 1746, però seria Jean-Antoine Nollet qui en traduir al llatí les observacions de Musschenbroek donaria el nom d'ampolla de Leiden que ha arribat a nosaltres, en detriment del d'ampolla de Kleist que va utilitzar el primer descobridor, Ewald Georg von Kleist
Publicacions
[modifica]- De certa methodo philosophiæ experimentalis, 1723. Un discurs;
- Elementa Physica, 1726, reimprès el 1762 amb el títol Introductio ad philosophiam naturorum;
- Dissertationes physicae experimentalis et geometricae de magnete (1729) ;
- De methodo instituendi experimenta physices, 1730 ;
- Tentamina experimentórum naturalium in Accademia del Cimento[1] (1731) ;
- Institutiones physicæ, 1734);
- Æris praestantia in humoribus corporis humani (1739) ;
- Institutiones logicæ (1764).
Notes i Referències
[modifica]- (anglès) Biografia per Eugenii Katz Arxivat 2006-02-11 a Wayback Machine.
- (anglès) L'ampolla de Leiden, Universitat de Leiden.