De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pinè| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|
| Massa molecular | 136,125 Da |
|---|
| Trobat en el tàxon | ésser humà, làrix europeu, Larix sibirica, Larix laricina, herba de l’Esperit Sant, Avet roig, avet blanc, Heteroscyphus planus, arbre del te, pi roig, sàlvia, Abies magnifica, Achillea fragrantissima, milfulles, Acokanthera oblongifolia, acorus variegat, Agastache rugosa, Aloysia citriodora, Marialluïsa, Aloysia triphylla, Araucaria cunninghamii, Artemisia judaica, altimira, Artemisia xerophytica, Hexastylis arifolia var. arifolia, Asarum canadense, Atzarí, Atherosperma moschatum, Baccharis alaternoides, Backhousia angustifolia, calicant, Catha edulis, hidrocotilè, Chamaecyparis obtusa, Cinnamomum oliveri, canyeller, Cinnamomum zeylanicum, mandariner, Satsuma, Citrus wilsonii, coriandre, Croton malambo, Cryptomeria, Cryptotaenia japonica, Cupressus sempervirens var. dupreziana, Dacryodes excelsa, Espeletiopsis guacharaca, Eucalyptus crenulata, Eucalyptus deglupta, Corymbia torelliana, Halocarpus bidwillii, Hartwrightia floridana, Hydrocotyle sibthorpioides, Condea verticillata, ginebre comú, Juniperus drupacea, càdec, Keteleeria davidiana, Kippistia suaedifolia, Lindera aggregata, Machilus japonica, Machilus thunbergii, Magnolia obovata, Mentha piperita, menta borda, brúcol, Monarda fistulosa, Mosla chinensis, Oenanthe aquatica, Guaiule, Phebalium squamulosum, Picea rubens, Pieris melete, blanqueta perfumada, pi de Bòsnia, Pinus elliottii var. densa, Pinus lambertiana, Pinus longifolia, Pinus monticola, Pi melis, Pinus mugo, Piper aduncum, Piper gibbilimbum, Pistacia atlantica, Pittosporum undulatum, Salvia sclarea, espernallac, Nepeta annua, Curio talinoides, Senecio subrubriflorus, Ligularia vellerea, Sideritis chamaedryfolia, Sideritis leucantha, Sideritis tragoriganum, Sium latifolium, Smallanthus fruticosus, Solidago nemoralis, Solidago odora, Tanacetum annuum, tanarida, Thuja gigantea, Thuja plicata, Thuja occidentalis, Thujopsis dolabrata, Thujopsis dolabrata var. dolabrata, farigola, Trichocolea tomentella, Vaccinium macrocarpon, Vaccinium vitis-idaea, valeriana, aloc, Lippia grata, Lippia javanica, Lippia multiflora, Lantana ukambensis, fonoll, Pseudotsuga menziesii, Callitropsis nootkatensis, Xanthocyparis nootkatensis, Taronger trifoliat, Mentha insularis, Citrus × deliciosa, Espeletia guacharaca, Conioselinum anthriscoides, Ligusticum striatum, Ligusticum chuanxiong, Hansenia forbesii, Vogtia annua, Rosmarinus officinalis, Cupressus dupreziana var. dupreziana, botja pudent, Oreocome striata, Laurus, gingebre, mango comú, pastanaga, camforer, Murraya paniculata, tomàquet i Larix kaempferi
|
|---|
|
| Fórmula química | C₁₀H₁₆ |
|---|
 |
| SMILES canònic | |
|---|
| SMILES isomèric | CC1=CC[C@@H]2C[C@H]1C2(C)C
|
|---|
| Identificador InChI | Model 3D |
|---|
|
| Punt de fusió | −62 ℃ |
|---|
El pinè (C10H16) és un compost químic bicíclic, de la família dels monoterpens. Es troba a la resina, tiges i fulles de diverses plantes.[1]
Hi ha dos isòmers estructurals de pinè que es troben a la natura: L'α-pinè i el β-pinè. Com el nom suggereix, les dues formes són components importants de la resina del pi, de la mateixa manera que ho són el camfè, el terpineol, el terpinolè, l'acetat de terpinil i dipentè. A partir del beta-pinè se sintetitza mircè, també es troben en les resines de moltes altres coníferes, així com en les no-coníferes com Artemisia tridentata i Cannabis sativa. Els dos isòmers del pinè són utilitzats per molts insectes en el seu sistema de comunicació química.[2]
