Pisaura mirabilis
_Pisaura_mirabilis_male_on_carpinus_betulus.jpg?lang=ca) 
♂ | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Araneae |
| Família | Pisauridae |
| Gènere | Pisaura |
| Espècie | Pisaura mirabilis Clerck, 1757.[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg?lang=ca){kind=icon}
Pisaura mirabilis és una espècie d'aranyes araneomorfes de la família dels pisàurids (Pisauridae).[2] Fou descrit per primera vegada l'any 1757 per Carl Alexander Clerck.[1]
Té una distribució paleàrtica,[2] i es pot trobar per tot Europa. Aquestes aranyes viuen a les illes Canàries i Madeira, la part asiàtica de Rússia, la Xina i el nord d'Àfrica. [3][4]
Comportament
[modifica]El mascle d'aquesta espècie ofereix regals aliments a les possibles companyes. Alguns fingeixen la mort, mantenint aliments en la boca, i quan la femella s'acosta i tracta de prendre el menjar a distància, el mascle salta cap enrere de la femella per fer el coit.[5] Aquest és un exemple d'un comportament inicialment desenvolupat per protegir-se dels depredadors, adaptant-lo a un nou propòsit. L'estratègia de fer el mort puja a més del doble les probabilitats d'aconseguir amb èxit la copulació, del 40% al 89%. Aquesta aranya porta l'ooteca amb els seus quelícers fins que arriba el moment de l'eclosió, i llavors la fixen a les herbes i teixeixen al seu voltant una xarxa d'alimentació, on les cries creixen fins que s'independitzen.
Descripció
[modifica]El mascle fa entre 10–13 mm, i la femella 12–15 mm.[6] Els patrons i la coloració varien degut al polimorfisme.[7][8][9] Aquests patrons, que poden ser causats per variacions en el pèls i els pigments, canvien amb el creixement de l'aranya (ontogènesi).[10]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Clerck, 1757: Svenska spindlar, uti sina hufvud-slågter indelte samt under några och sextio särskildte arter beskrefne och med illuminerade figurer uplyste. Stockholmiae, p.1-154.
- ↑ 2,0 2,1 (anglès) World Spider Catalog: Pisaura mirabilis Clerck, 1886 en la família Pisauridae +base de dades. Accés el 4 de gener de 2019.
- ↑ P. Blandin: Etudes sur les Pisauridae africaines. I-XI. Rev. Suisse Zool. 81, Rev. Zool. afr. 89–93, 1974–1979
- ↑ P. Blandin: Cycle biologique et production de l'araignée Afropisaura valida (Simon 1885)(Araneae, Pisauridae) dans une savane d'Afrique occidentale (Lamto, Côte-d'Ivoire). Trop. Ecol. 20: 78–93, 1974
- ↑ «Spiders play dead to get laid». New Scientist magazine, 27 febrer, p. 19.
- ↑ «Pisaura mirabilis». Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 10 febrer 2009].
- ↑ Carl Wilhelm Hahn (Hrsg.: Peter Sacher), Monographie der Spinnen (1820–1836) – Mit einem Kommentar in deutsch und englisch herausgegeben von Peter Sacher, Reprint der Orig.-Ausg. Nürnberg 1820–1836, Zentralantiquariat der DDR, Leipzig 1988, S. 1–143, ISBN 3-7463-0080-0, hier S. 67 (unter "Dolomodes mirabilis, Walkenaer"), S. 71, Tafel 18 (unter „Dolomedes mirabilis, Walkenaer“)
- ↑ Carl Wilhelm Hahn, Die Arachniden – Getreu nach der Natur abgebildet und beschrieben, Zweiter Band, C. H. Zeh'sche Buchhandlung, Nürnberg 1834, hier S. 35 [Originalexemplar von Oxford University, digitalisiert am 10. Mai 2006 (Google), URL:books.google.cat, accés el 15 gener 2008 a "Google Books"]
- ↑ W. Bösenberg, Die Spinnen Deutschlands, Zoologica – Original-Abhandlungen aus dem Gesamtgebiete der Zoologie, 14 [1901–1903], (35), Fünfte und sechste Lieferung [1903], Nägele, Stuttgart 1903, S. 385–465, hier S. 410
- ↑ Rupert Aechter, Untersuchungen über die Zeichnung und Färbung der Araneen unter Berücksichtigung der Ontogenese und Phylogenie, Sitzungsberichte – Österreichische Akademie der Wissenschaften – Mathematisch-naturwissenschaftliche Klasse – Abteilung I, 164, (8), 1955, S. 545–606, hier v. a. S. 545–606, 591–593
Galeria
[modifica]-
P. mirabilis -
P. mirabilis -
P. mirabilis caçant -
P. mirabilis -
P. mirabilis amb el seu sac d'ous -
Teranyina de les cries -
Mascle de P. mirabilis -
-
.jpg?lang=ca)
.jpg?lang=ca)