Plancheïta
 Plancheïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Cu₈(Si₄O11)₂(OH)₄·H₂O |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals inosilicats - Piroxens |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DB.35  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.04 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Ortoròmbic, dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | Fibrós o acidular en agregats radials |
| Color | Blau, blau verdós |
| Fractura | Desconeguda |
| Duresa | 5,5 - 6 (Mohs) |
| Lluïssor | Sedós a adamantina |
| Color de la ratlla | Blau brillant |
| Densitat | 3,65 - 3,85 |
| Pleocroisme | Visible, blau pàl·lid |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Pch |
La plancheïta és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup dels piroxens”. Va ser descoberta l'any 1908 a una mina de Mindouli, al departament de Pool (República del Congo), sent nomenada així en honor de J.Planché, que ho va descobrir.[1]
Un sinònim poc usat és el de katangaita.
Característiques químiques
[modifica]És un silicat de coure, hidroxilat i hidratat, de doble cadena de tetraedres de sílice o grup dels piroxens. És fàcilment confusible amb la shattuckita (Cu₅(SiO₃)₄(OH)₂).
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral d'aparició rara, que es pot formar com a secundari a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals del coure.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: crisocol·la, dioptasa, malaquita, conicalcita o tenorita.
Referències
[modifica]- ↑ Dana, E.S. y W.E. Ford, 1909.
- Plancheïta, mindat.org.
- Plancheïta, webmineral.com.
- Manual de plancheïta, Mineral Data Publishing.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plancheïta