Port Marina Port d'Aro
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Port esportiu  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà) | |||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| ||||
.jpg?lang=ca)
El Port Marina Port d'Aro és un port esportiu situat al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà), a l'extrem sud de la platja Gran d'Aro, separat del nucli urbà per la nova llera del riu Ridaura.[1] Forma part d’una zona residencial construïda al voltant d’una ria llarga i estreta que es prolonga un quilòmetre terra endins,[2] anomenada el Riuet.[3] N'és el titular l'organisme de Ports de la Generalitat, i està gestionat pel Club Nàutic Port d'Aro.[4] Malgrat la seva configuració, no és una marina, ja que els amarratges no estan vinculats als habitatges.[1] Està distingit amb la Bandera Blava, que reconeix internacionalment la qualitat ambiental i serveis.[5]
Descripció
[modifica]El dic exterior del port, de planta corba, fa 250 m de llargada i a la part interior inclou diverses palanques per amarrar embarcacions. La resta d'amarradors i serveis es troben al canal interior. A estribord del tram inicial d'aquest canal hi ha l’edifici del club nàutic i la caseta de vela lleugera. A babord s'ubiquen les instal·lacions del varador Port d’Aro. El port té una superfície de 37.460 m2, amb 20.410 m2 de mirall d’aigua, una àrea d'avarada de 2.147 m2 i disposa de grua i pòrtic elevador.[1] La capacitat del port és de 545 amarradors, del quals 81 són d'ús públic tarifat.[6]
Activitats
[modifica]El Club Nàutic Port d'Aro organitza cursos i regates per a vela lleugera i creuers, així com concursos de pesca esportiva i competicions de motonàutica. En el port no hi ha gairebé oferta comercial ni de restauració.[2]
Història
[modifica]El port es començà a construir el 1975. La sorra que se'n va extreure s'utilitzà per a regenerar la platja de Sant Feliu.[7] El 1988 s'atorgà la concessió i el 1991 s'acabaren les obres.[8] El 2003 el dic de recer va ser destruït pels temporals i es va reparar.[1] Des del 2013 hi ha un projecte d'ampliar el port, doblant-ne la seva superfície, però veïns i entitats ecologistes hi estan en contra perquè significaria la desaparició de la pineda existent entre el port i el riu Ridaura.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Inventari de les instal·lacions nàutiques del litoral català. Pla de Ports de Catalunya 2007-2015» p. 148. Generalitat de Catalunya.
- ↑ 2,0 2,1 «Port Esportiu Marina Port d'Aro». Agència Catalana de Turisme.
- ↑ «Mapa topogràfic de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
- ↑ «Port Marina Port d’Aro». Ports de la Generalitat. Generalitat de Catalunya.
- ↑ «96 platges i 24 ports, guardonats amb la Bandera Blava 2023 a Catalunya». Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, 04-05-2023.
- ↑ Pla de ports de Catalunya: horitzó 2030. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori, 2023, p. Annex 1. ISBN 9788419326799.
- ↑ «Sabies que... Que la platja actual de Sant Feliu es va inventar fa cinquanta anys?». Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 07-06-2022.
- ↑ Martí Llambrich, Carolina «Morir d’èxit? La transformació del paisatge litoral de la costa catalana». Revista Drassana. Núm 12, 2004, pàg. 36.
- ↑ «Entitats ecologistes s'oposen a l'ampliació de la marina del Port d'Aro». Diari de Girona, 29juliol 2021.
