Pròcul
|
No s'ha de confondre amb Pròcul (prenom). |
Pròcul (llatí: Proculus) fou un cognom romà utilitzat per nombroses gens.[1] Té el seu origen en el praenomen Pròcul, nom que durant la prehistòria romana es posava als infants nascuts en absència de son pare. Amb el temps, el mot s'erosionà i per caiguda de la posttònica esdevingué Procle (llatí: Proclus),[2] usat sobretot a partir del Baix Imperi també en entorns grecs (grec antic: Πρόκλος).
Entre els personatges que portaren aquest cognom hi ha els següents:
- Gai Plauci Pròcul, cònsol el 358 aC.
- Gneu Acerroni Pròcul, cònsol el 37 dC.
- Pròcul (jurista), jurista romà del segle i dC, que podria ésser el mateix personatge que l'anterior.
- Pròcul (metge), metge romà del segle i dC.
- Volusi Pròcul, servidor de Neró.
- Escriboni Pròcul, governador de Germània al segle i dC.
- Aulus Viciri Pròcul, polític romà del segle i dC.
- Licini Pròcul, prefecte del pretori de Marc Salvi Otó a partir del 68 dC.
- Pròcul (usurpador), usurpador del tron imperial romà mort el 281.
- Pròcula, forma femenina
- Proculeu, cognom romà derivat de Pròcul
- Gai Proculeu, amic d'August.
- Procle, forma alternativa (llatí: Proclus, grec antic: Πρόκλος)