Premis Oscar de 1956
| ||||
Tipus | cerimònia dels Oscars | |||
---|---|---|---|---|
Data | 27 març 1957 | |||
Número d'edició | 29 (1956 ) | |||
← 1955
1957 → | ||||
Localització | Pantages Theatre (Califòrnia) New Century Theatre (Nova York) | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
Presentador | Jerry Lewis (Pantages Theatre) Celeste Holm (New Century Theatre) | |||
Retransmès per | ||||
Lloc web | oscars.org… | |||
Els Premis Oscar de 1956 (en anglès: 29th Academy Awards) foren presentats el 27 de març de 1957 en una cerimònia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al NBC Century Theatre de Nova York.
La cerimònia fou presentada per l'actor i comediant Jerry Lewis (Los Angeles) i l'actriu Celeste Holm (Nova York).
Curiositats
[modifica]En aquesta edició s'introduí una nova categoria, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, que fins al moment s'havia concedit com a Oscar Especial, i fou la primera vegada en la qual les cinc candidates a millor pel·lícula foren pel·lícules en color. També fou la primera edició en la que es concedí el Premi Humanitari Jean Hersholt en memòria del productor Jean Hersholt.
James Dean tornà a repetir nominació pòstuma com a millor actor.
La pel·lícula amb més nominacions de la nit fou Gegant de George Stevens, que tot i tenir 10 nominacions únicament aconseguí el premi a millor director. La seguiren el musical The King and I de Walter Lang amb 9 nominacions i La volta al món en vuitanta dies de Michael Anderson amb 8 nominacions; ambdues pel·lícules foren les guanyadores de la nit en rebre 5 Oscars cadascuna. La volta al món en vuitanta dies es convertí en la sisena pel·lícula en aconseguir el premi a millor pel·lícula sense rebre cap nominació per als seus actors.
Una pel·lícula tan cabdal per a la història del cinema com és Centaures del desert de John Ford no aconseguí cap nominació aquell any.
Premis
[modifica]Oscar Honorífic
[modifica]- Eddie Cantor - pels serveis distingits a la indústria del cinema. [estatueta]
Premi Irving G. Thalberg
[modifica]Premi Humanitari Jean Hersholt
[modifica]Presentadors
[modifica]- Carroll Baker: millor cançó
- Ingrid Bergman: millor director
- Ernest Borgnine: millor actriu
- Gower Champion i Marge Champion: millor direcció artística
- Dorothy Dandridge: millors efectes especials
- Kirk Douglas: millor muntatge
- Janet Gaynor: millor pel·lícula
- Rock Hudson i Eva Marie Saint: millors músiques
- Nancy Kelly: millor actor secundari
- Deborah Kerr: millors guions i història
- Jack Lemmon: millor actriu secundària
- Anna Magnani: millor actor
- Dorothy Malone: millor so
- Mercedes McCambridge i Robert Stack: millors documentals
- Patty McCormack i Mickey Rooney: millors curtmetratges
- George Seaton: Premi Honorífic, Premi Irving G. Thalberg, Premi Humanitari Jean Hersholt i millor pel·lícula de parla no anglesa
- Elizabeth Taylor: millor vestuari
- Claire Trevor: millor fotografia
Actuacions
[modifica]- Bing Crosby interpreta "True Love" d'Alta societat
- Dorothy Dandridge iterpreta "Julie" de Julia
- The Four Aces interpreten "Written on the Wind" (Escrit en el vent)
- Gogi Grant interpreta "Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be)" de L'home que sabia massa
- Tommy Sands interpreta "Friendly Persuasion" de La gran prova
Múltiples nominacions i premis
[modifica]
Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:
|
Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:
|
Notes
[modifica]- ↑ Segona nominació pòstuma de James Dean.
- ↑ Ingrid Bergman no assistí a la cerimònia. Cary Grant recollí el premi en el seu nom.
- ↑ A causa que no se li va permetre treballar per la seva inclusió en l'anomenada "llista negra de Hollywood", Wilson no va aparèixer en els crèdits de la pel·lícula, motiu pel qual la seva nominació no podia existir sota les lleis que regien l'Acadèmia en aquell moment. Un cop revocada la llei, el desembre de 2002 la nominació de Wilson restablí la nominació.
- ↑ Com que no se li permetia treballar per la seva inclusió en la «llista negra de Hollywood», Trumbo va escriure la història i va ser nominat sota el pseudònim de Robert Rich, nom del nebot del productor de la pel·lícula. Encara que hi va haver rumors de que ell era l'autor real de la història, el productor de la pel·lícula ho negà reiteradament. Aquest fet no va ser reconegut fins anys després, i finalment va rebre el seu premi el 2 de maig de 1975, presentat pel llavors president de l'Acadèmia Walter Mirisch, i poc abans de la seva mort.
- ↑ Els guionistes amablement i voluntàriament van rebutjar la nominació. L'Acadèmia confongué la sèrie de pel·lícules anomenades "Bowery Boys", i concretament la denominada High Society, amb el musical del mateix nom Alta societat de Cole Porter, i que hauria estat únicament elegible com a guió adaptat.
- ↑ Nominació i victòria pòstuma.
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Academy Awards Database
- (anglès) IMDB