Presa de Squillace
| Guerra de Sicília | |||
|---|---|---|---|
  Presa de Squillace Presa de Squillace | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | Juliol a setembre de 1297 | ||
| Coordenades | 38° 47′ 00″ N, 16° 31′ 00″ E / 38.78333°N,16.51667°E | ||
| Lloc | Squillace | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria siciliana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília
Antecedents
[modifica]El 1295 la pau d'Anagni entre el Regne de França, els Valois, el Regne de Nàpols i la Corona d'Aragó va posar fi provisional a la lluita, renunciant a Sicília i Calàbria i el retorn del regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca, mentre que Carles I de Valois ratificava la seva renúncia a la investidura Papal dels regnes catalans i el Papa com a desgreuge cedia la investidura de les illes de Còrsega i Sardenya, sota domini efectiu de les repúbliques de Gènova i Pisa però de les que el Papa tenia l'alta senyoria feudal al rei català.
A l'illa de Sicília el retorn als angevins va ser molt mal vist i es van preparar per oposar-se. Ischia va ser el primer territori que els catalans van retornar. El Parlament sicilià es va reunir a Catania el 15 de gener de 1296 i va rebutjar el lliurament del país a Carles II d'Anjou; el rei Jaume II fou declarat sense dret al regne i en virtut del testament del seu pare que l'obligava a cedir-lo a son germà, que fou proclamat Frederic II de Sicília el 25 de març de 1296, coronat a Palerm.
Carles va reaccionar a la coronació de Frederic, que va donar el càrrec de virrei i de capità general Guillem Galceran de Cartellà i declarant-li la guerra a i preparant una invasió de Sicília amb el suport de Jaume el Just. A continuació, els sicilians van envair territori napolità, assetjant Siracusa, que va resistir, però van conquerir Catania, Messina i Reggio
La presa de Squillace
[modifica]Després de dos mesos de setge[1] Giovanni Monforte, el comte de Squillace va poder fugir, i el castell fou pres.
Conseqüències
[modifica]Les disensions entre Guillem Galceran de Cartellà i Roger de Llúria es van fer insalvables i Roger va passar a Calàbria, i els castells que Roger de Llúria posseïa a l'illa,[2] encerclats i vençuts. Roger de Llúria intentà aixecar Calàbria contra Frederic però va fracassar en ser derrotat pel governador Blasco d'Alagó el vell a la batalla de Catanzaro.
Referències
[modifica]- ↑ (italià) Guido Rhodio, Squillace e il comprensorio dagli svevi al tracollo della feudalità: Spigolature storiche [1] Arxivat 2014-03-18 a Wayback Machine.
- ↑ Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306). El comte "desperta ferro" [2] Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
| Campanya de 1282-1294 Corona d'Aragó contra la Casa d'Anjou | Vespres Sicilianes · Messina · Nicòtena · Malta · Golf de Nàpols · Croada contra la Corona · Serinhan · Agde · Augusta · Comtes |
|---|---|
| Campanya de 1296-1302 Corona d'Aragó i Casa d'Anjou contra el Regne de Sicília | |
