Vés al contingut

Protoquítxua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaProtoquítxua
Tipusprotollengua Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
Quechuan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues. Aquesta protollengua és reconstruïda amb base en l'evidència trobada pels lingüistes en les llengües modernes així com en els registres de les formes antigues.

Desenvolupament

[modifica]

Va ser parlada a la regió central de l'antic Perú segons Alfredo Torero. Després es va anar expandint cap al sud en reemplaçament del aimara. A principis del segle v, el protoquítxua hauria creuat la serralada per a instal·lar-se en la serra central (Vall del Mantaro), llavors protoaimaraparlant, produint-se la divisió entre Quítxua I (a l'est) i Quítxua II.

Fonologia

[modifica]

Les síl·labas de les llengües quítxues es componen com a mínim d'una vocal com nucli. Per regla general, accepten una consonant en posició d'atac i coda (principi i fi de síl·laba, respectivament).

Es distingeixen tres fonemes vocàlics: una vocal oberta /a/ i les tancades arrodonida /o/ no arrodonida /i/. La pronunciació precisa d'aquests fonemas vocàlics varia amb el seu entorn fonètic. El veïnatge d'una consonant uvular produeix al·lòfons més centralitzats com [ɑ], [e], [ɛ], [o], [ɔ] i la de la semiconsonant palatal /j/ també provoca un avançament d'/a/ a [æ]. Quant a les consonants, el protoquítxua hauria comptat amb tres nasals /m, n, ɲ/ quatre oclusives /p, t, k, q/, dues africades /t͡ʃ, ʈ͡ʂ/, tres fricatives /s, ʂ, h/, dues aproximants /j, w/ i dues o tres líquides /ʎ, ɾ, (l)/.

Fonemes consonàntics del protoquítxua
Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m n ɲ
Oclusiva p t k q
Africada t͡ʃ ʈ͡ʂ
Fricativa s ʂ h
Aproximant j w
Lateral (l) ʎ
Vibrant ɾ

Correspondències fonètiques

[modifica]

La següent taula mostra els numerals en proto-quítxua i la seva evolució en diferents llengües quítxues modernes:

GLOSSA PROTO-
QUÍTXUA
Quítxua I Quítxua II
Huailas Huánuco Huanca Pacaraos Cajamarca Imbabura Salasaca Tena Ayacucho Cusco Bolívia Santiagueño
'1' suk huk huk huk, suk huk suχ ʃux ʃuh ʃuk huk hux ux suk
'2' iʂkaj iʃkaj iʃkaj iʃkaj iʃkaj iʃkaj iʃgaj iʃki iʃki iskaj iskaj iskaj iʃkaj
'3' kimsa kima, kimsa kimsa kimsa kima kimsa kinsa kinsa kinsa kimsa kinsa kinsa kimsa
'4' ʈʂusku ʧusku ʧusku ʈʂusku ʈʂusku ʈʂusku ʧusku ʧusku ʧusku tawa tawa tawa taa
'5' piʧqa piʦqa piʧɢa piʧʔa pisχa piʧqa piʧa piʧka piʧka piʧχa pisqa pʰiʃqa piʃqa
'6' suqta huqta suχta suʔta huχta suχta sukta sukta sukta suχta suqta suhta suqta
'7' qanʈʂis qanʧis ɢanʧis ʔanʈʂis ʁanʈʂis qanʈʂis kanʧis kanʧis kanʤis χanʧis qanʧis qanʧis qanʧis
'8' pusaq puwaq pusaχ pusaː puwaχ pusaχ pusax pusah pusak pusaχ pusaq pusah pusaq
'9' isqun isqun isɢun isʕun isʁun isqun iskun iskun iskun isχun isqun hisqʼun isqun
'10' ʈʂunka ʧuŋka ʧuŋka ʈʂunka ʈʂuŋka ʈʂuŋga ʧuŋga ʧuŋga ʧuŋga ʧuŋka ʧunka ʧuŋka ʧuŋka

Referències

[modifica]