Vés al contingut

Proudita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralProudita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuPb7.5Bi9.33(S,Se)22
Localitat tipusMina Juno, Tennant Creek, Regió de Barkly, Territori del Nord, Austràlia
Classificació
Categoriasulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.2.JB.25d Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.JB.25d Modifica el valor a Wikidata
Dana3.6.1.1
Heys5.7.14
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 31,814(1) Å; b = 4,1002(2) Å; c = 36,560(1) Å; β = 109,226(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorgris platejat
Exfoliacióbona: una direcció paral·lela a l'elongació del cristall, una segona en un angle aparent de 40 graus en relació a la primera.
Duresa2 a 2,5
Lluïssormetàl·lica
Densitat7,08 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Pleocroismevisible
Dispersió òpticar > v molt forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1975-028
Any d'aprovació1975
SímbolPdi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La proudita és un mineral de la classe dels sulfurs (sulfosals). Fou anomenat l'any 1976 per W. G. Mumme en honor de Sir John Seymour Proud, un enginyer de mines i director de la Peko-Wallsend mining company, una empresa minera que explotà els dipòsits d'or de Tennant Creek, on va descobrir-se el mineral. En la primera publicació, el mineral fou anomenat wittita B.[1][2]

Característiques

[modifica]

La proudita és una sulfosal de fórmula química CuPb7.5Bi9.33(S,Se)22. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la Universitat de Nova Anglaterra.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la proudita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, cosalita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.[1]

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba en grans cossos de magnetita afectats per hidrotermalisme (Austràlia), sovint associada a or natiu, junoïta, heyrovskýita rica en seleni, krupkaïta i magnetita.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Proudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
  2. Mumme, William G. «Proudite from Tennant Creek, Northern Territory, Australia: its crystal structure and relationship with weibullite and wittite». American Mineralogist, 1976, pàg. 839-852.
  3. «Proudite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-05-29. [Consulta: 29 desembre 2019].