Puigpunyent

Puigpunyent

Puigpuñent (es)
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
39° 37′ 21″ N, 2° 31′ 39″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Illa	Mallorca
Capital	Puigpunyent
Població humana
Població	2.055 (2023) (48,57 hab./km²)
Gentilici	Puigpunyentí, puigpunyentina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	42,31 km²
Altitud	258 m
Limita amb	Banyalbufar Calvià Palma Esporles Estellencs
Patrocini	Sant Roc
Organització política
• Batle	Gabriel Ferra Martorell
Identificador descriptiu
Codi postal	07194
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	07045
Lloc web	puigpunyent.cat

Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els termes d'Esporles, Calvià, Banyalbufar, Estellencs i Palma.

Geografia

La demarcació municipal abraça tres valls a la part occidental de la serra, la de Puigpunyent, disposada en una direcció aproximadament E-W allargada i solcada per sa Riera, la de Galatzó i es Ratxo a la part meridional, des d'on arrenca el torrent de Galatzó, i cap a la part de Tramuntana la capçalera de l'ample comellar de Superna i Son Noguera, d'on parteix el torrent d'Esporles.

El punt culminant del terme és el puig de Galatzó (1027 m), el cim del qual està compartit amb Calvià i Estellencs. Altres elevacions principals de Puigpunyent són els Puntals de Planícia -al límit amb Banyalbufar- (898 m), la mola de Na Ferrana –altrament coneguda com fita del Ram- (833 m) situada al llindar amb Esporles i un conjunt de moles que es troben a prop del seu límit amb Calvià, de les quals es destaquen la mola de Son Cotoner (559) i la mola de Na Bauçana (616 m). D'altres cims a destacar són el puig de sa Parra (765 m) i de na Fàtima (477 m).

El torrent que drena la major part de la demarcació és sa Riera, que recorre la vall on se situa el nucli principal de població, i que pràcticament talla el terme per la meitat.

La complexa estructura geològica de les diferents valls, així com l'alternança de materials permeables i impermeables afavoreix la presència de diferents fonts, en general poc cabaloses, que tradicionalment han nodrit el terme de recursos hídrics i que han servit tant per a l'abastament del reguiu com per a moure diferents molins d'aigua.

Algunes de les font més importants són les de sa Carassa, sa Coma, s'Ermita, Son Fortesa, Hortalutx, Son Puig, es Ratxo i Son Vic. El terme de Puigpunyent manté una molt important massa forestal, fins al punt que pràcticament un 65% de la superfície municipal, és ocupada per formacions espontànies o subespontànies d'arbres. La superfície actualment conreada queda reduïda a poc més del 20%, un dels valors més reduïts de l'illa.

Però entre les particularitats biogeogràfiques de Puigpunyent la que tal volta s'ha fet més famosa és la constitueix la localització dels únics exemplars espontanis de roure de Mallorca, que arrelen als peus del puig des Roures, a la riba de sa Riera i als jardins de Son Fortesa, pertanyents a l'espècie híbrida Quercus cerrioides.

Si els boscs són l'element naturalista caracteritzador dels cims, al fons de les valls l'abundància de cursos d'aigua amb cabal durant períodes llargs ha afavorit el creixement de boscs de ribera, que segueixen el curs de sa Riera i constitueixen segurament el millor exemple d'aquest tipus de formació en tot Mallorca. Entre les seves espècies cal destacar la presència de l'om (Ulmus minor), així com del plataner (Platanus ssp.), dels pollancres (Populus ssp.) i una gran profusió de fleix (Fraxinus angustifolia).

Història

Durant la dominació musulmana el territori disposava d'un gran llegat hidràulic. La major part de les modernes possessions del terme foren alqueries que, després de la conquesta de 1229 passaren a mans catalanes. D'aquesta manera, al municipi hi tenim exemples prou significatius com Albussani (actualment Son Cortei), Biniorrac (Son Nadal de Superna), Arratxa (es Ratxo), Tabúger (Son Roca), Benijafar (Son Balaguer del Racó), etc.

Pel que fa a l'empremta física, podem quasi assegurar que les xarxes hidràuliques majors (síquies, molins i safaretjos), és a dir, les que van paral·leles al dos grans torrents del municipi (sa Riera i el torrent de Superna) tenen un origen àrab. El sistema de Superna captava l'aigua a partir de rescloses i fonts de mina per moure els molins i irrigar les planes fèrtils de l'alqueria Biniarxac (avui Son Vic). Fora d'aquests tramats majors queden importants mostres dels primitius qanats musulmans, com són la font d'Hortalutx, la font de sa Coma, font des Molí Paperer, el pou de Conques, la font des Ratxo, etc que irrigaven un territori basat en petites hortes i en terrasses de cultiu. En el Repartiment de Mallorca (1232) es va concedir a Berenguer de Palou la porció de terres que corresponia al terme actual de Puigpunyent. El 1236 ja existia la parròquia de Santa Maria de Puigpunyent, tot i que l'església no fou acabada fins al segle xiv.

Demogràficament, durant la primera meitat del segle xiv es produí una forta minva poblacional, la qual passà fins a uns 145 habitants. Un dels motius d'aquesta reducció fou l'arribada de la pesta negra en 1348. L'inici del segle xv ve marcat pel terrible esdeveniment del desbordament de sa Riera el 1403, el qual provoca la mort de cinc mil persones i l'enderrocament d'edificis i de part de la murada de Ciutat. La demografia de principis del XIX marca un fort creixement.

A partir del segle xvi, naixerà el nucli de Galilea arran d'una divisió entre la mateixa família Cortei, propietària de Son Cortei i del Rafal la Morera. Un segle més tard es començaran a establir peces de terres al voltant de l'església parroquial de Puigpunyent, el que originarà el barri de la Vila, format aleshores per unes poques cases. El gran creixement poblacional del segle xviii obligà a l'establiment de la possessió Son Bru, el que originà aquest altre barri.

Posteriorment es va produir la segregació del terme municipal d'Estellencs. L'aristocràcia terratinent representada, entre altres, pels senyors de Son Nét i de Son Fortesa va controlar la política municipal almenys fins a la dècada de 1920. Durant la Segona República Espanyola es dugueren a terme les dues grans parcel·lacions que han consolidat la fisonomia actual del municipi: la de Son Nét i la de Conques. Durant aquesta etapa, hi destacà la dotació del municipi d'electricitat, l'obertura de carrers i l'impuls de l'escolaritat. L'abril de 1936, es constituí la Falange local que amb l'inici de la Guerra Civil espanyola, dugué a terme una forta repressió. Amb la restauració de la democràcia, l'Agrupació Independent de Puigpunyent fou la candidatura més votada fins al 1999.

Població

Entitat de població	Habitants (2018)
Galilea	308
Puigpunyent	1.576
Son Serralta	83
Font: IBESTAT

Històricament, Puigpunyent ha constituït un dels municipis amb menor població de l'illa, i a les diverses estimacions de població durant l'època medieval mai no va excedir els 500 habitants, límit que sembla va sobrepassar per primera vegada cap al 1573. El creixement de la població del terme va ser especialment important al període que va des de 1724 fins a la dècada de 1840, en què va passar de 679 a 1.913 residents en poc més de 100 anys. El segle xx a partir de la dècada de 1920 ha estat caracteritzat per una massiva pèrdua de població que va tocar fons en la dècada de 1980, amb tan sols 1.030 residents, i l'ordre de magnitud entorn dels 1.100 censats s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Tradicionalment, la població de Puigpunyent s'havia distribuït disseminada per les diferents possessions i establits del terme i els nuclis de població concentrada, tant Puigpunyent com Galilea no s'anaren configurant fins ben entrada l'edat moderna.

El nucli urbà principal del municipi pren una forma allargada, segurament per haver hagut de créixer seguint la carretera que comunica amb Esporles i en el llindar de les quatre grans propietats que conflueixen a la zona (Son Bru, Son Fortesa, Son Nét i Son Puig). Està conformat per dos barris diferenciats, el septentrional, més antic i que es coneix com a Son Bru, i el de la Vila, situat al sud als voltants de l'església i que no va tenir edificacions al voltant del temple fins a gairebé el segle xix.

Economia

Tradicionalment, l'explotació dels recursos del bosc i l'agricultura de secà foren la base de l'economia de Puigpunyent. Els pinars constitueixen bona part de la seva massa forestal, que inclou també bells exemplars d'alzines centenàries. S'ha de destacar la vegetació de ribera del torrent de la Riera, que neix a la possessió de Son Vic de Superna i mor a la badia de Palma.

Patrimoni cultural

Vegeu també: Llista de monuments de Puigpunyent

De l'època del talaiòtic destaquen, a la finca de Son Puig, la casa des Gegant i el túmul del puig de sa Moneda. L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, un temple del segle xviii, i l'església neoclàssica de Galilea són els atractius principals del seu patrimoni arquitectònic. Com a conjunts de marjades més acurats del terme destaquen els que envolten les cases de possessió de Son Fortesa i Son Nét, així com els de la Coma. Del seu patrimoni forestal destaquen l'alzina des Molí Nou, dins la finca de Son Nét, declarada arbre singular i un dels més vells de la comarca per les seves grans dimensions. Els habitants propers l'hi atribueixen un valor místic, convertint-la en lloc de visita i de trobada al seu voltant. Els lledoners de sa Campaneta constitueixen també dos exemplars d'una grandària considerable que presideixen la casa.

Cultura

Disposa del CP Puig de na Fàtima, una Casa de Cultura amb una instal·lació fotovoltaica i en el seu terme s'hi troba la granja escola "Es Burotell" i la reserva Puig de Galatzó, un parc d'aventura d'esbarjo i integració a la natura.

Enllaços externs

• Puigpunyent - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística