Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Reial Acadèmia | ||||
Història | |||||
Creació | 1737 | ||||
Fundador | Felip V d'Espanya | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Espanya | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
President | Mariano Esteban Rodríguez | ||||
Vicepresident | Juan Ramón Lacadena Calero | ||||
Presidents de seccions |
| ||||
Part de | Instituto de España | ||||
Lloc web | www.ranf.com | ||||
La Reial Acadèmia de Farmàcia té el seu origen en 1737, any en el qual una real cèdula de Felip V aprova els estatuts del Reial Col·legi de Professors Apotecaris de Madrid.
Història
[modifica]Amb data 6 de gener de 1932 el Govern va acceptar el canvi de denominació del Reial Col·legi de Farmacèutics pel d'Acadèmia Nacional de Farmàcia. Aquesta transformació s'havia aconseguit després de 343 anys de vida ininterrompuda al servei de la Ciència i no va alterar, substancialment, el seu règim organitzatiu.
El 15 de juny de 1936 es refà l'estructura de l'Acadèmia, nomenant acadèmics delegats i intensificant-se les seves col·laboracions amb l'estranger. Així mateix, s'amplia el seu camp d'acció en donar entrada en el seu si a doctors en Ciències afins a la Farmàcia.2019
El 9 d'agost2019 de 1946 la Reial Acadèmia de Farmàcia s'incorpora a l'Instituto de España,[1] conservant l'esperit de la seva fundació: cultiu i avançament de la Farmàcia, Química, Botànica i Història Natural. Així s'assenyalava en el seu nou Estatut, de 7 de febrer de 1947: la recerca i estudi de les Ciències Farmacèutiques i els seus afins, el foment del seu cultiu i l'assessorament, quan ells ho sol·licitin, als organismes oficials.
Una vegada acabades les obres de reforma i adaptació de l'antic edifici del Real Col·legi i posterior Facultat de Farmàcia, situat al carrer de la Farmàcia, es va traslladar al mateix la Reial Acadèmia, inaugurant-se solemnement la seva seu actual el 25 d'octubre de 1967.
En els Estatuts de 1989 i en el seu Reglament de Règim Interior de 1990 es normalitza i s'àmplia la plantilla d'Acadèmics, quedant constituïda per 50 Acadèmics Numeraris; 38 farmacèutics i 12 de Ciències afins. Com a Acadèmics Corresponents —nacionals i estrangers— 173, d'ells 22 són delegats en províncies i 24 en Nacions d'Amèrica i Europa. Es crea, igualment, la categoria d'Acadèmics Supernumeraris.
La Reial Acadèmia de Farmàcia es denomina, des de 2002, Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia.
Directors i Presidents
[modifica]- Toribio Zúñiga Sánchez-Cerrudo, President (1929-1934)
- José Casares Gil, Director (1935-juliol 1957)
- José Ranedo Sánchez-Bravo, Director (julio 1957-1958)
- Ricardo Montequi Díaz de Plaza, Director (1959-1976)
- Ángel Santos Ruiz, Director (1977-1991)
- Rafael Cadórniga Carro, Director (1992-1997)
- Julio Rodríguez Villanueva, Director (1998-desembre 2000)
- Juan Manuel Reol Tejada, Director (desembre 2000-maig 2002), President (maig 2002-19 gener 2007)
- María Teresa Miras Portugal, Presidenta (2007-2013)
- Mariano Esteban Rodríguez, President (2013-2017)
- Antonio Luis Doadrio Villarejo, President (2017 -)
Acadèmics
[modifica]- Juan Ramón Lacadena Calero
- Juan Tamargo Menéndez
- José Miñones Trillo
- Manuel Domínguez Carmona
- Manuel Ortega Mata
- Federico Mayor Zaragoza
- Perfecto García de Jalón y Hueto
- Francisco Javier Puerto Sarmiento
- Albino García Sacristán
- Vicente Vilas Sánchez
- Gonzalo Giménez Martín
- Salvador Rivas Martínez
- César Nombela Cano
- Ana Maria Pascual-Leone
- Vacant
- Eugenio Sellés Flores
- Benito del Castillo García
- Vacant
- Vacant
- Juan Abelló Gallo
- Bartolomé Ribas Ozonas
- Fidel Ortega Ortiz de Apodaca
- Rosa Basante Pol
- Julio Rodríguez Villanueva
- María Cascales Angosto
- María José Alonso Fernández
- José Miguel Ortiz Melón
- Guillermo Giménez Gallego
- José María Medina Jiménez
- Vacant
- Miguel Rubio Huertos
- Alfonso Domínguez-Gil Hurlé
- Mariano Esteban Rodríguez
- Jesús Larralde Berrio
- N. Víctor Jiménez Torres
- Jesús Pintor Just
- Antonio Monge Vega
- José Antonio Cabezas Fernández del Campo
- Bernabé Sanz Pérez
- Joan Josep Guinovart i Cirera
- Manuel Ruiz Amil
- María Vallet Regí
- María del Carmen Francés Causapé
- David Martín Hernández
- Antonio Ramón Martínez Fernández
- Ángel María Villar del Fresno
- María del Carmen Avendaño López
- María Teresa Miras Portugal
- Alberto Giráldez Dávila
- Antonio Luis Doadrio Villarejo
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 231. ISBN 84-930048-0-4.