Reinhardbraunsita
 Reinhardbraunsita | |
|---|---|
 Reinhardbraunsita de color rosa clar encastada en una matriu. Pedrera Caspar. Mida de la imatge = 6 mm | |
| Fórmula química | Ca₅(SiO₄)₂(OH)₂ |
| Epònim | Reinhard Brauns  |
| Localitat tipus | Pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.45 |
| Dana | 52.3.2b.3 |
| Heys | 14.2.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,45Å; b = 5,05Å; c = 8,84Å; β = 108,91° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | rosa clar |
| Macles | Individuals i múltiples en {001}, només s'observen en diminuts grans recristal·litzats |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,606 nβ = 1,617 nγ = 1,620 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Angle 2V | mesurat: 44° to 50°, calculat: 54° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Impureses comunes | H, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-032 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Rbn |
| Referències | [1][2] |
La reinhardbraunsita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la chegemita. Va ser descoberta l'any 1980 a la pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Renània-Palatinat, a Alemanya i el seu nom fa honor a l'alemany Reinhard Brauns (1867 - 1937) professor de mineralogia i petrografia de la Universitat de Bonn.
Característiques
[modifica]La reinhardbraunsita és un nesosilicat de fórmula química Ca₅(SiO₄)₂(OH)₂.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic en grans anhèdrics o subhèdrics, de fins a 3 mm.[2] És de color rosa clar i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la reinhardbraunsita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments
[modifica]La reinhardbraunsita es troba en contacte amb xenolits metamorfosats i metasomatitzats rics en calci en escòria.[2]
Ha estat trobada a la pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Renània-Palatinat, a Alemanya; a Negev, Israel; a Oslavany, Moràvia del Sud, Moràvia, a la República Txeca; a Racoş, Brașov, a Romania; a la vall Baksan, Kabardino-Balkària, Caucas Nord, a Rússia i a Fort Portal, Kabarole, Uganda.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: el·lestadita, cuspidina, gehlenita, brownmil·lerita, mayenita i periclasa.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Reinhardbraunsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Reinhardbraunsita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 24 octubre 2016].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 24 octubre 2016].