Vés al contingut

Rocafort (formatge)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula formatgeRocafort
Altres nomsRoquefort, Roquefort cheese
Tipusformatge francès, formatge de llet d'ovella, formatge blau, formatge industrial, formatge làctic i formatge de llet crua Modifica el valor a Wikidata
EpònimRòcafòrt Modifica el valor a Wikidata
CertificatAOC 1979
Origen
CiutatRoquefort-sur-Soulzon
PaísFrança França
Localització
Rocafort està situat en França
Rocafort
Rocafort
Localització del Rocafort a França
Lloc de produccióRòcafòrt Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Origen de la lletOvella
PasteuritzatNo
TexturaFormatge blau
Matèria grassa45%
Pes i forma2,5 - 2,9kg
Temps d'envelliment3 mesos
Ingredientsllet crua i llet d'ovella Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Producció18.830 t Modifica el valor a Wikidata
Àrea1.500.000 ha Modifica el valor a Wikidata

El rocafort, conegut internacionalment amb el nom francès de roquefort, és un formatge d'ovella que compta amb una denominació d'origen des de 1925. És un dels exemples més famosos de formatge blau.[1]

Només els formatges madurats a les coves Cambalou de la localitat occitana de Ròcafòrt (Roquefort-sur-Soulzon en francès), a la regió històrica de Roergue, i que segueixin les prescripcions de la denominació d'origen poden anomenar-se legalment com a roquefort.[2]

El formatge té unes característiques organolèptiques característiques com el color blanc, textura cremosa i llugerament humit amb franges de floridures blaves.

Història

[modifica]

La llegenda explica que un pastor que es va veure sorprès per la tempesta es va refugiar a una d'aquestes coves, on hi va trobar un tros de formatge d'ovella florit per fongs que s'havia deixat setmanes abans i, empès per la gana i malgrat la repugnància per l'aspecte del formatge, se'l va menjar i el va trobar deliciós.[3][4] Des d'aleshores s'hauria iniciat el costum de fer formatge d'aquest tipus.

En realitat sembla que l'elaboració de tal tipus de formatge té més de 2.000 anys d'antiguitat.

A l'edat mitjana, el Rocafort s'havia convertit en un formatge molt reconegut. El 4 de juny de 1411, Carles VI va concedir un monopoli per a la maduració del formatge a la gent de Ròcafòrt tal com havien estat fent durant segles.[5][6]

El 1925, el formatge va ser el destinatari de la primera Appellation d'origine contrôlée de França quan es van definir per primera vegada les regulacions que controlaven la seva producció i denominació.[7] El 1961, en una sentència històrica que va eliminar la imitació, el Tribunal de Grande Instance de Millau va decretar que, tot i que el mètode per a la fabricació del formatge es podia seguir a tot el sud de França, només aquells formatges la maduració dels quals es va produir a les coves naturals del Mont Combalou a Ròcafòrt es podien permetre portar el nom de Roquefort.[2]

La festa del formatge en Roquefort

[modifica]

Des de fa anys, la gent del poble de Roquefort i rodalies es reuneix cada any a finals d’estiu per celebrar la producció del seu formatge blau tant famós.

Activitats:

  • Cates de formatge: els assistents poden degustar diferents formatges roquefort acompanyats per vins locals.
  • Tallers sobre l’elaboració d’aquest formatge.
  • Mercat on es venen productes artesanals.
  • Espectacles musicals.
  • Xerrades i conferències de com es va originar aquest formatge.
  • Concursos de formatge: famílies productores presenten els seus formatges en una competència per saber quin és el millor.
  • Concursos de maridatge: els participants competeixen per la millor combinació què es pot elaborar amb aquest formatge.
  • Concursos de cuina: chefs locals utilitzen el roquefort com a ingredient principal a l’hora de preparar nous plats innovadors que després són presentats a la població.

Al mateix temps, és important pels poblerins la producció sostenible del roquefort, aspecte que també es té en compte en la festivitat. Els productors locals destaquen pràctiques agrícoles d’elaboració de forma que no només es realitzi un formatge de bona qualitat, sinó que també es pugui preservar el medi ambient.[8]

Característiques[9][10]

[modifica]

Sol ser de forma cilíndrica i de per sí no té escorça, el seu exterior és de color blanc, una mica humit i brillant. Respecte al seu interior, aquest és cremós, llis, fresc, tou i posseeix unes "venes" verd-blavoses molt visibles.

En quant a les seves propietats organolèptiques, aquest formatge té una olor intensa i un sabor pronunciat al pal·ladar, un xic salat i àcid, i lleugerament picant.

  • Propietats nutricionals[9]

Pel que fa a les seves propietats nutricionals, és baix en calories, conté un nombre elevat de proteïnes i consta d'un nivell significatiu d'àcids grassos, així què és important consumir-lo de forma moderada per evitar pujades descontrolades de colesterol.

Tot seguit, el formatge roquefort és una exquisita font de fòsfor i calci. Per tant, la seva ingesta resulta positiva per la salut òssia i dental, beneficiària per a aquelles persones amb nivells baixos de vitamina B12. També conté vitamina A i vitamina B2, importants per a la salut visual.

Producció

[modifica]
  • Recollida i preparació de la llet

El rocafort només es pot elaborar amb llet d'ovella de la raça Lacaune, originària de la zona d'Avairon, recollida en granges dins de la zona marcada per la Denominació d'Origen Protegida (DOP). És important destacar que aquesta llet no es pasteuritza, fet que manté els seus microorganismes naturals.[5]

  • Quallada

Es dipositen 4,5 litres en un cubell per fer 1 kg de rocafort i es qualla amb un enzim natural anomenat quall que es troba al tracte digestiu dels xais.

S'afegeix Penicillium roqueforti que s'obté de pa de sègol sec i deshidratat, per posteriorment afegir-ho a la quallada. Després d'aproximadament una hora es diferencien la part sòlida (quallada) i la part líquida (sèrum). La quallada es talla en petits trossos i es col·loca en motlles perforats cilíndrics, deixant que el sèrum restant acabi de drenar correctament.[11][12]

  • Salat

Un día després quan ja s'ha drenat correctament, s'aplicà sal a mà. És un procés molt important perquè apart d'aportar sabor i ajudar a la formació de la crosta, controla el desenvolupament d'altres microorganismes no desitjats durant la maduració.

  • Punció

L'etapa més important de la producció, utilitzant agulles llargues es fan forats petits en el formatge per permetre l'entrada d'oxigen, activant el creixement de P. roqueforti, responsable de la creació de les típiques vetes blaves.

  • Maduració

L'últim pas de la producció d'aquest formatge és la maduració que es fa en coves naturals de la regió de Roquefort-sud-Soulzon, que tenen un ambient únic amb una humitat constant i una temperatura baixa (entre 8º i 12º C), condicions ideals. El formatge pateix diverses reaccions bioquímiques per part de P. roqueforti: la lipòlisi i la proteòlisi. Són gràcies a aquestes reaccions el que li dona al rocafort les seves característiques peculiars com la seva olor, ja que el fong produeix enzims peptidasa que el que fan és degradar les proteïnes i lípids de la llet i es formen components aromàtics.[11]

Aquest procés dura aproximadament entre 3 i 9 mesos, depenent de la varietat i el grau de maduresa que es desitja.

El 2013 hi havia set empreses elaboradores: Roquefort Société i Roquefort Papillon en són les més importants, la resta corresponen a les marques Carles, Gabriel Coullet, Fromageries Occitanes, Vernières i Le Vieux Berger.

Conservació

[modifica]

Els formatges tous com el Rocafort es recomana conservar-los en el seu envàs d’origen i dins la nevera. Encara que posi la data de caducitat a l’envàs, és recomanable menjar-s’ho com més aviat millor per gaudir millor de la seva frescor i sabor, i per evitar que envelleixin, ja que després d’uns dies, el formatge comença a perdre la seva cremositat, s’enfosqueixen i emanen una olor que s’assembla a l’amoníac.

Per aquest motiu, és aconsellable guardar-lo dins d’un recipient ben tancat per evitar que tingui contacte amb l’aire extern i consumir-lo en aproximadament 2-3 dies. A més, si per un cas es compra aquest aliment sense envàs, és aconsellable envolar-lo amb film plàstic i posar-ho a la nevera.

No obstant això, és possible conservar-lo al congelador sempre que el formatge encara estigui fresc. Es mantindrà amb la mateixa textura no més de 3 mesos.[13]

Fotografies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Hughes, Tom; Hughes, Meredith Sayles. Gastronomie!: Food Museums and Heritage Sites of France. Piermont, NH: Bunker Hill Publishing, 2005, p. 19. ISBN 1-59373-029-2. 
  2. 2,0 2,1 Labels of Origin for Food: Local Development, Global Recognition. CABI, 2011, p. 17. ISBN 9781845933777. 
  3. «Something is rotten in Roquefort». Business Week. 31 December 2001. 
  4. Fabricant, Florence «Blue-veined Cheeses : The expanding choices». New York Times, 23-06-1982 [Consulta: 22 maig 2010].
  5. 5,0 5,1 Masui, Kazuko; Yamada, Tomoko. French Cheeses. Dorling Kindersley, 1996, p. 178. ISBN 0-7513-0896-X. 
  6. The Oxford Companion to Cheese. Oxford University Press, 25 octubre 2016, p. 237. ISBN 9780199330904 [Consulta: 2 juny 2018]. 
  7. «ROQUEFORT: ORIGINS». Arxivat de l'original el 21 setembre 2019. [Consulta: 19 maig 2019].
  8. «La Fiesta del Queso en Roquefort: Sabor y Tradición en Aveyron - Hunter Magazine» (en castellà), 05-10-2024. [Consulta: 13 octubre 2024].
  9. 9,0 9,1 «Queso Roquefort: Historia, Elaboración, Recetas, Características y Más!» (en castellà), 25-07-2017. [Consulta: 12 octubre 2024].
  10. Valle, L. Javier del. «Queso Roquefort. Historia, elaboración y características.» (en castellà). [Consulta: 12 octubre 2024].
  11. 11,0 11,1 Illana, Carlos «[chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.researchgate.net/profile/Carlos-Illana/publication/336720353_Los_hongos_de_los_quesos_azules/links/5daf1c414585155e27f7cd77/Los-hongos-de-los-quesos-azules.pdf Los hongos de los quesos azules.]». Los hongos de los quesos azules., 22-10-2019, p. 3.
  12. «Accueil» (en francès), 24-06-2024. [Consulta: 8 octubre 2024].
  13. Galiano, Cristina. Comprar, Conservar y Congelar nuestros alimentos desde la A hasta la Z (en castellà). Bubok, 2013-07-02, p. 32, 324 i 445. ISBN 978-84-686-4276-5. 

Enllaços externs

[modifica]