Jump to content

Sahara Otzidentale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 25°N 13°W / 25°N 13°W25; -13


Artìculu in LSC

Posidura in su mundu
Geografia de su Sahara Otzidentale. Su Marrocu cuntrollat sas àreas a ponente de su Berm, su Fronte Polisàrio sas àreas a levante
Bandera de sa Republica Democràrica Araba de Sahrawi

Su Sahara Otzidentale (in àrabu: الصحراء الغربية‎‎ aṣ-Ṣaḥrā’ al-Gharbīyah; in bèrberu: Taneẓroft Tutrimt; in ispagnolu e frantzesu: Sahara Occidental) est unu territòriu perricadu de sa regione de Maghreb, in Àfrica de su Norte, partzialmente cuntrolladu dae s'àuto-proclamada Repùblica Democràtica Àraba de Sahrawi e partzialmente ocupada dae su Marrocu.

Fàghet làcana in su norte cun su Marrocu, in su norte-estu cun s'Algeria, in s'estu e in su sud cun sa Mauritània e si ghetat in s'Otzèanu Atlànticu in s'uestu. Tenet subrafache de unos 266.000 km cuadrados, e populatzione de unos 540.000 bividores, chi nde fàghent unu de is istados prus pagu populados in su mundu, cun territòriu chi cunsìstet in manna parte de desertu. Sa majoria de sos bividores s'agatat in El Aaiún, sa prus manna tzitade de su Sahara Otzidentale.

Ocupadu dae s'Ispagna fintzas a sa segunda metade de su de 20 sèculos, su Sahara Otzidentale est istadu in sa lista de sos territòrios no àuto-guvernados dae su 1963 a fatu de sa dimanda posta dae su Marrocu. Est su territòriu prus populadu chi s'agatet in custa lista, e chene duda peruna su prus istèrridu. In su 1965, s'Assemblea Generale de sas Natziones Unidas at adotadu sa prima resolutzione subra su Sahara Otzidentale, pedende a s'Ispagna de decolonizare su territòriu. Un'annu a pustis, una resolutzione nia fiat aprovada dae s'Assemblea Generale rechedende chi unu referendum pro s'àuto-determinatzione esseret tentu dae s'Ispagna. In su 1975 s'Ispagna aiat tzèdidu su controllu amministrativu de su territòriu a una amministratzione annata dae Marrocu (chi aiat formalmente pretentu su territòriu dae su 1957) e Mauritània. Fiat duncas iscopiada una gherra intre custos duos istados e su movimentu natzionalista Sahrawi, su Fronte Polisàrio, chi aiat proclamadu sa Repùblica Democràtica Àraba de Sahrawi (RDAS), cun guvernu in disterru in Tindouf, Algeria. Sa Mauritània aiat retiradu is pretesas suas in su 1979, e su Marrocu si fiat cussighentemente asseguradu su cuntrollu de facto de su territòriu, incluidas sas tzitades majores e is resursas naturales. Sas Natziones Unidas cussìderant su Fronte Polisàrio rapresentante legitimadu de su pòpulu Sahrawi, e mantènet firmesa subra su fatu chi sis Sahrawis tenent deretu de s'àuto-determinare.

Territòrios cuntrollados dae su Marrocu (in rosa) e dae su Fronte Polisàrio (in ruju)

A partire dae s'acòrdiu pro su tzessade-su-fogu sustentu dae sas Natziones Unidas in su 1991, sos de tres duos de su territòriu (chi bennent a èssere sa prus parte de sa costera atlàntica - sa sola parte de costera foras de su muru marrochinu s'agatat in s'istermu sud - contende fintzas sa penìsula Ras Nouadhibou) sunt istados amministrados dae su guvernu marrochinu, cun su suportu mùdulu de Frantza e Istados Unidos, e su chi abarrat de sa RDAS apoderadu dae s'Algeria. Internatzionalmente, istados comente Rùssia ant pigadu una posidura generalmente ambìgua e neutrale subra sas pretesas de cada parte, e ant apressadu chi ambas sas partes agatent una atrèmenu paghiosu. Siat Marrocu, siat Polisàriu ant chircadu de afortiare is pretesas issoro pinnighende reconnoschimentu formale, essentzialmente dae istados in isvilupu africanos, asiàticos e sudamericanos. Su Fronte Polisàrio at balangiadu reconnoschimentu formale de 37 istados, e est istadu azuntu a sos membros de s'Unione Africana. Su Marrocu tenet suportu pro is posiduras suas de medas guvernos africanos, de sa majoria de su mundu musulmanu e de sa Liga Àraba. In ambaduas is istàntzias, durante sas ùrtimas duas deghinas de annos is reconnoschimentos sunt istados istèrridos o retirados segundu sas impunnas internatzionales

Cunforme a su 2017, perunu àteru istadu de sas Natziones Unidas at reconnotu ufitzialmente sa soberania marrochina subra partes de su Sahara Otzidentale. Nointames unu tzertu nùmeru de paisos at ispressadu su suportu pro unu reconnoschimentu benidore de s'annessionadura marrochina de su territòriu che parte autònoma de su rènniu. In generale, in sa comunidade internatzionale s'annessionadura no at balangiadu su matessi incuru de àteras annessionaduras perricadas.