Aller au contenu

Sant-Martin-la-Sârvetât

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Sent-Martin-la-Sârvetât, Sant-Martin-l’Ètrât

Quél[V 1] articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. Le blâson de la vila de Rouana


Sant-Martin
[sã.mɒʀ.ˈtẽ]
[sã.mɒr.ˈtẽ]

Sant-Martin-la-Sârvetât
Le monument de los môrts de vers Sant-Martin.

Gentilyiço mondo de vers Sant-Martinen arpetan

Saint-Martinois, Saint-Martinoiseen francês

Noms arpetans
Fôrma longe
en ORB lârge
Sant-Martin-la-Sârvetât

[sã.mɒʀ.ˌtẽ.la.sɒʀv.ˈtɒ]
[sã.mɒr.ˌtẽ.la.sɒrv.ˈtɒ]
Ôtro nom arpetan Sent-Martin-la-Sârvetât

[sə.mɒʀ.ˌtẽ.la.suv.ˈtɒ]
[sə.mɒr.ˌtẽ.la.suv.ˈtɒ]


Sènt-Martin-la-Sârvetâten ORB sarrâ
Nom arpetan historico Sant-Martin-l’Ètrât

[sã.mar.ˌtĩ.l‿e.ˈtra]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Sānctus MārtīnusetSalvĭtās
Nom francês Saint-Martin-la-Sauveté

[sɛ̃.maʁ.tɛ̃.la.sov.te]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Rouanês(dens le
Forês historico)
Payis Drapél de la France France
Règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Rouana
Entèrcomunalitât Comunôtât de comunes de les Vâls d’Ès et d’Isâblo
Sendeco
Mandat
Mayus D’Avâl
2020-2026
Code postâl 42260
Code comena 42260
Dèmografia
Populacion
municipâla
878 hab. (2021 en diminucion de 11,58 % per rapôrt a 2016)
Densitât 30 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 50′ 01″ bise, 3° 55′ 28″ levant
Hôtior Min. 396 m
Max. 889 m
Supèrficie 29,74 km2
Tipo Comuna campagnârda a mouèsons ècartâs
Unitât urbèna Defôr l’unitât urbèna
Sôl d’atraccion Defôr l’atraccion de les viles
Èlèccions
Dèpartamentâles Bouenc
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Sant-Martin
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Sant-Martin
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Sant-Martin
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Sant-Martin
Lims
Seto Vouèbe saintmartinlasauvete.fr

Sant-Martin-la-Sârvetât[N 1],[V 2] [sã.mɒʀ.ˌtẽ.la.sɒʀv.ˈtɒ][N 2] (Saint-Martin-la-Sauveté [sɛ̃.maʁ.tɛ̃.la.sov.te] en francês) ou de cotuma[V 3] Sant-Martin[N 3] [sã.mɒʀ.ˈtẽ][N 4] est una comuna[V 4] francêse[V 5] et arpetana du Rouanês dens le Forês historico, que sè trôve dens le dèpartament de Lêre[T 1] en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du vialâjo[V 6] ant nom le mondo de vers Sant-Martin [lə ˌmɔ̃.dɔ.d‿ve.sã.mɒʀ.ˈtẽ][N 5].

Le bôrgo[V 7] de la comuna sè trôve a 667 m de hiôt sus un replat qu’est sus los dèrriérs contrefôrts de les montagnes du Sêr[V 8] entre-mié l’Ès[T 2] a la bise et l’Anzon[T 3] a la médie[V 9] en Rouanês.

Le nom de la comuna est composâ du latin SĀNCTUS MĀRTĪNUS (« sant Martin ») et du moyen latin *SALVĪTĀS (« enviolabilitât ; endrêt que garantét le drêt d’asilo »), qu’at balyê le mot viely arpetan *sarvetat (« salut ; endrêt que garantét le drêt d’asilo »), u singuliér avouéc l’articllo dèfeni. O est le nom d’una vesenâ[V 10] — La Sârvetât [la sɒʀv.ˈtɒ] ou [la suv.ˈtɒ] — de vers Sant-Martin.

Atèstacions historiques (sèlèccion)


  • Sancti Martini de Lestrado, a liére *l’Estrado en 984 ;
  • Sancto Martino de Salvitate u XIémo siècllo ;
  • Sanctus Martinus de Salvitate en 1209 ;
  • Sancti Martini de Strata en 1225 et 1246 ;
  • Sancti Martini l’Etra u XIVémo siècllo ;
  • Sancti Martini de Servetate u XIVémo siècllo ;
  • Sanctus Martinus de Salvetate en 1351 ;
  • Sanctus Martinus de Solvetate en 1448 ;
  • Saint Martin la Sauveté en 1614.

Pendent le Moyen Âjo, le nom arpetan d’origina — Sant-Martin-l’Ètrât [sã.mar.ˌtĩ.l‿e.ˈtra] — est passâ a la fôrma d’a-nuet[V 11] avouéc remplacement de l’èpitèto l’Ètrât per la Sârvetât.

L’èpitèto l’Ètrât vint du latin STRĀTA (« chemin pavâ, grand-rota[V 12] »), qu’at balyê le mot viely arpetan *estrà (« rota, grand[V 13] chemin pavâ »), u singuliér avouéc l’articllo dèfeni. Il s’en remèt a una mouèson[V 14] riverêna[V 15] d’una vielye rota romèna réstâ[V 16] praticâbla jusqu’u temps mèdièvâl.

Cultura locâla et patrimouèno

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdia libros sus Sant-Martin.

Notes et rèferences

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
  1. Ils diont âssé Sent-Martin-la-Sârvetât [sə.mɒʀ.ˌtẽ.la.suv.ˈtɒ] d’aprés los patouesants, qu’ils ècrivont Sènt-Martin-la-Sârvetât en grafia sarrâ.
    Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [sə.mɒr.ˌtẽ.la.suv.ˈtɒ].
  2. Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [sã.mɒr.ˌtẽ.la.sɒrv.ˈtɒ].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  3. Ils diont âssé Sent-Martin [sə.mɒʀ.ˈtẽ] d’aprés los patouesants, qu’ils ècrivont Sènt-Martin en grafia sarrâ.
    Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [sə.mɒr.ˈtẽ].
  4. Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [sã.mɒr.ˈtẽ].
  5. Ils diont âssé le mondo de vers Sent-Martin'' [lə ˌmɔ̃.dɔ.d‿vwe.sə.mɒʀ.ˈtẽ] d’aprés los patouesants, qu’ils ècrivont le mondo de vers Sènt-Martin en grafia sarrâ.
    Les ôtres vês, la prononciacion tradicionâla étêt [lə ˌmɔ̃.dɔ.d‿ve.sã.mɒr.ˈtẽ] ou [lə ˌmɔ̃.dɔ.d‿vwe.sə.mɒr.ˈtẽ].
  1. Prononciê [ˈlɛˑɪ.rɪ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [l‿ɛˑɪ] (l’Aix en francês).
  3. Prononciê [l‿ã.ˈzɔ̃] (l’Anzon en francês).
  4. Prononciê [i.ˈjɛː.zɪ sə.mɒʀ.ˈtẽ] (l’église Saint-Martin en francês), qu’ils ècrivont âssé « l’égllèse Sènt-Martin » en grafia sarrâ.
  5. Prononciê [pɔ̃ mo.ˈʀi] (le pont Morut en francês).

— Enfocajon et somèro

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
  1. Varianta rouanârda [d‿lu] de « des » art mpl.
  2. Varianta rouanârda [sa.ˈʀɒ] de « sarrâye » a f.
  3. Varianta rouanârda [kɔ.ˈmy.nə] de « comenes » fpl.
  4. Varianta rouanârda [mweː.ˈzɔ̃] de « mêsons » fpl.
  5. Varianta rouanârda [e.kaʀ.ˈtɒ] de « èpatâyes » ou « ècartâyes » a fpl.
  6. Varianta rouanârda [ˈvi.lə] de « veles » fpl.
  7. Varianta rouanârda [o.ˈsi] de « asse-ben », « avouéc » et « étot » adv.
  8. Varianta rouanârda [jã] de « lims » mpl.
  9. Varianta rouanârda [ʀə.tʀãs.ˈkʀiː.tɪ] de « retranscrita » pp f.
  1. Varianta rouanârda [ko] (devant una voyèla [kə.l‿] ou [kl‿]) de « cél » a dèm m.
  2. « les ôtres vês » [le.ˌz‿oː.tʀə.ˈvɛˑɪ] loc adv est le parlar rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
  3. Varianta rouanârda [kɔ.ˈtyː.ma] f de « cotema » f, « môda » f ou « usâjo » m.
  4. Varianta rouanârda [kɔ.ˈmy.na] de « comena » f.
  5. Varianta rouanârda [fʀã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
  6. Varianta rouanârda [vja.ˈlaː.ʒɔ] de « velâjo » m.
  7. Varianta rouanârda [ˈbɔʀ.ɔ] de « bôrg » m.
  8. « sêr » [sɛˑɪ] m est le mot rouanârd por « cuchient » m.
  9. « médie » [ˈmɛˑɪ.di] f est le mot rouanârd por « mié-jorn » m.
  10. « vesenâ » [vez.ˈnɒ] f est le mot rouanârd por «  velâr » m.
  11. « d’a-nuet » [d‿aː.ˈnɛ] loc a env est le parlar rouanârd por « d’ora » loc a env.
  12. Varianta rouanârda [ɡʀã.ˈʀɔ.ta] de « grant-rota » f.
  13. Varianta rouanârda [ɡʀã] de « grant » a m.
  14. Varianta rouanârda [mweː.ˈzɔ̃] de « mêson » f.
  15. Varianta rouanârda [ʀi.ˈvə.na] de « reverêna » a f.
  16. Varianta rouanârda [ʀes.ˈtɒ] de « réstâye » a f.
  17. Varianta rouanârda [sə.mɒʀ.ˈtẽ] (Sènt-Martin en grafia sarrâ) de « Sant-Martin » m.
  18. Varianta rouanârda [a.ɡʀã.ˈdja] de « agrantia » a f.
  1. Prononciacion en arpetan rouanârd de vers Sant-Martin retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Gzaviér Govèrt, Problèmes et méthodes en toponymie française. Essais de linguistique historique sur les noms de lieux du Roannais [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2008, pp. 679 [→ *la sarvetà] et 852 [→ *Sant Martin].
  3. (fr) Patricia Couèfèta, Étude du patois de Saint-Martin-la-Sauveté (Loire) [PDF], Mèmouère de mêtrise, Univèrsitât Jian-Monèt-Sant-Etiève, 1990-1991.
  4. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 390-394.
  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 896-897 et 936.
  2. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 171 et 201.
  3. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, pp. 1497, nô 27141 et 1599, nô 28196.

— Suplèmentères

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]