Vés al contingut

Santi Arisa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSanti Arisa
Imatge
Santi Arisa al Museu d'Història de Catalunya, el 2005. (2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, percussionista, compositor, bateria Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana i jazz fusió Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu, instrument de percussió i bateria Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: af3e72fc-cf18-4b1e-b035-2bc584742739 Discogs: 731211 Allmusic: mn0000494246 Viasona: santi-arisa Modifica el valor a Wikidata

Santi Arisa i Pujol (Manresa, 1947) és un músic català que ha acompanyat en disc o en públic molts cantants catalans (Lluís Llach, Pi de la Serra, Miquel Pujadó, Esquirols, Ramon Muntaner, etc.) i ha format part de grups de jazz-rock com ara Fusioon, Pegasus,[1] a més de fer duets amb Jordi Sabatés i ser el creador de la Sardanova.

Des de sempre, però, Santi Arisa desitja donar-se a conèixer com a cantant (de fet, els seus orígens foren com a vocalista d'orquestra, com queda explicat a la pel·lícula Orquesta Club Virginia, on l'actor Jorge Sanz interpreta el seu personatge).

Des dels anys setanta del segle xx, amb un dels seus grups (La Tribu de Santi Arisa) acostuma a fer temes cantats sempre que pot ("Visca la mandra"). El 1976 participà en la segona edició del Canet Rock amb Jordi Sabatés.[2] L'any 1986, en una tanda de concerts al primer Zeleste, amb què celebra el seu vint-i-cinquè aniversari de vida professional, canta algunes cançons, sol o amb convidats com Josep Guardiola ("Sixteen tons"). D'aquests espectacles en resulten un disc doble (25 anys Arisa Music Show, 1986) i un disc senzill.

Al disc de Santi Arisa i Tribu Passa-t'ho bé (1991), hi trobem també algunes cançons basades en les possibilitats onomatopeiques dels mots.

El 1997 treu al mercat el disc Taverna de poetes amb musicacions en clau de rock i de blues de textos de Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Espriu, Jordi Jané, Salvador Perarnau, Ferran Anell i d'ell mateix.[3]

Com a compositor, és autor de les bandes sonores de diverses pel·lícules i sèries de televisió: Terra d'escudella (1977, de Lluís Maria Güell, Sergi Schaaff i Mercè Vilaret), El timbaler del Bruc (1982, Jordi Grau i Solà), Caín (1987, Manuel Iborra), El extranger-oh! de la calle Cruz del Sur (1987, Jordi Grau), El baile del pato (1989, Manuel Iborra), Orquesta Club Virginia (1992, Manuel Iborra), Subjúdice (1998, Josep Maria Forn i Costa), Pepe Guindo (1999, Manuel Iborra).

Referències

[modifica]
  1. «Santi Arisa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, 6-2014, pp. 38-47.
  3. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 92.

Enllaços externs

[modifica]