Sebastian Kurz
Sebastian Kurz (Viena, 27 d'agost de 1986) és un polític austríac que fou canceller federal d'Àustria en dues curtes ocasions, primer des del 18 de desembre del 2017 fins al 28 de maig de 2019, degut a l'afer Eivissa, un cas de gravacions en vídeo que va afectar el seu partit, i posteriorment entre el 7 de gener de 2020 fins al 9 d'octubre de 2021, quan va dimitir degut a un escàndol polític per manipulació de sondatges d'opinió.[1] Fou ministre d'Afers Exteriors i Integració del 2014 al 2017.[2] És militant del Partit Popular d'Àustria (ÖVP).
Primers anys i educació
[modifica]Kurz va néixer a Viena, sent fill únic[3] de pares catòlics, Josef i Elisabeth Kurz. El seu pare era enginyer i la seva mare, mestra d'educació secundària.[4]
Va ser criat al districte de Meidling, on encara viu. Va fer els exàmens Matura l'any 2004 i després va completar el servei militar obligatori. El 2005, va començar a estudiar dret a la Universitat de Viena,[5][6] però va abandonar els estudis per centrar-se en la seva carrera política.[7][8]
Carrera política
[modifica]Joventuts i Parlament
[modifica]El 2009, Kurz fou elegit president de les joventuts del Partit Popular d'Àustria. Entre el 2010 i 2011 fou membre del consell de la ciutat de Viena, on se centrà en la igualtat generacional i en assegurar les pensions.[9] L'abril del 2011 fou posat al front del recentment creat càrrec de Secretari d'Estat per a la Integració, part del Ministeri de l'Interior.[10]
En les eleccions generals del 2013, Kurz fou elegit parlamentari, guanyant més vots directes que cap altre parlamentari en aquella contesa electoral.[9]
Ministre d'Afers Exteriors d'Àustria (2013-2017)
[modifica]El desembre del 2013, Kurz esdevingué Ministre d'Afers Exteriors d'Àustria, la cartera del qual fou ampliada a instància seva per incloure Integració Social. Quan jurà el càrrec, Kurz era el ministre governamental austríac més jove des de la fundació de la república i el ministre d'Afers Exteriors més jove del món.[11]
El seu primer viatge a l'estranger fou a Croàcia, senyalant la continuïtat del suport austríac a l'adhesió d'aquest país a la Unió Europea.[12] Al febrer de 2014, va ser amfitrió de la primera de diverses rondes de negociació del programa nuclear iranià que tingué lloc a Viena, cosa que reforçà la posició d'Àustria com a lloc de diàleg.[13]
Les negociacions foren concloses satisfactòriament el 14 de juliol del 2015, quan el Pla d'Acció Conjunt fou signat per l'Iran, el P5+1 i la Unió Europea. Després de la signatura, Sebastian Kurz digué que estava satisfet amb el resultat de les converses amb l'Iran, i expressà l'esperança que "l'acord de Viena actuarà com un catalitzador cap a les ambicions de desarmament nuclear global".[14]
Durant el primer any de mandat, Kurz presidí el Comitè de Ministres del Consell d'Europa fins al maig del 2014.[15]
El maig del 2014, com a president del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, Sebastian Kurz invità 30 ministres d'Afers Exteriors, entre els quals el ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el seu col·lega ucraïnès, Andrii Deshchytsia, a Viena per tal de negociar solucions per posar fi a la crisi ucraïnesa.[16]
Com a part de la Iniciativa Humanitària, Kurz fou amfitrió de la Conferència de Viena sobre l'Impacte de les armes nuclears a finals de 2014.[17] Després de la proposta, Viena acollí més tard les negociacions que desembocaren en el Pla d'Acció Conjunt el 2015.[18]
El novembre del 2014, Sebastian Kurz fou nomenat per dirigir els ministres d'afers exteriors del Partit Popular Europeu conjuntament amb Elmar Brok, president del Comitè d'Afers Exteriors al Parlament Europeu.[19][20]
Durant el transcurs de la crisi dels refugiats a Europa el 2015, Kurz demanà més control efectiu de les fronteres exteriors de la Unió Europea[21] i presentà un pla de 50 punts cap a la integració posant el focus en llengua i educació, treball i mercat laboral, estat de dret i valors.[22]
El 2015, Kurz proposà una nova llei islàmic prohibint la fundació de mesquites per entitats foranes, pagant els imams i regulant la versió de l'Alcorà que es pugui utilitzar a Àustria.[23] La llei proporciona els musulmans amb drets addicionals, com ara el dret al menjar halal i a la cura pastoral a l'exèrcit. Kurz digué que els canvis tenien la intenció de "combatre clarament" la influència de l'islam radical a Àustria.[24] La llei aprovada pel parlament austríac el febrer del 2015 no demanava una versió actualitzada de l'Alcorà.[25]
Al bell mig de la purga del govern turc contra membres del seu propi servei civil i militar com a resposta al cop d'Estat fallit del juliol de 2016, Kurz cità l'ambaixador turc per explicar els vincles d'Ankara amb les manifestacions de milers de persones a Àustria en suport al president turc Recep Tayyip Erdoğan.[26]
Líder del Partit Popular Austríac (des del 2017)
[modifica]Kurz fou nomenat líder interí del partit després que l'antic líder Reinhold Mitterlehner dimitís el maig del 2017. Després fou elegit líder formalment, rebent el 98,7% dels vots a la convenció del partit a Linz. Els delegats aprovaren canvis a l'estatut del partit, que posà més poder a les mans del líder del partit, incloent-hi el poder d'establir les polítiques del partit, el poder de nomenar ministres del partit i el poder de nomenar candidats per presentar-se a les eleccions.[27] El partit de Kurz guanyà una majoria dels escons a les eleccions legislatives del 2017.[28] El 20 d'octubre, el president Alexander Van der Bellen va demanar oficialment de proposar la formació d'un nou govern.[29] Al cap d'uns dies, començaren les negociacions amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ).[28]
Canceller d'Àustria
[modifica]Fou nomenat canceller el 18 de desembre del 2017 després que les negociacions amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) van concloure amb èxit el 15 de desembre i la coalició va presentar la seva llista de ministres al president Alexander Van der Bellen, que va aprovar-la i el gabinet Kurz va jurar el 18 de desembre de 2017.[30] Kurz va trencar l'acord de coalició el 20 de maig de 2019, degut a l'afer Eivissa, un cas de gravacions en vídeo que va afectar el seu partit i va anunciar que governaria en minoria, però el govern va caure mitjançant una moció de censura i el 3 de juny de 2019, el president Van der Bellen va jurar un govern provisional tecnocràtic liderat per Brigitte Bierlein.
Kurtz va encapçalar de nou la llista del Partit Popular d'Àustria (ÖVP) a les eleccions legislatives austríaques de 2019 i va encapçalar el 7 de gener de 2020 un nou govern de coalició entre l'ÖVP i els Verds que entraven de nou al parlament, però va dimitir el 9 d'octubre de 2021 degut a un escàndol polític per manipulació de sondatges d'opinió, i la coalició va seguir endavant encapçalada per Alexander Schallenberg.[1]
Altres activitats
[modifica]- Agència del Desenvolupament d'Àustria, líder del consell assessor en desenvolupament polític
- Societat Austríaca d'Estudis Xinesos (ÖGCF), membre del consell d'administració
- Fons General d'Acord per les Víctimes del Nacionalsocialisme, membre del consell d'administració ex officio[31]
- Acadèmia Política del Partit Popular Austríac, president (des del 2015)
- Consell Europeu de Relacions Exteriors (CERE), membre
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Dimiteix el primer ministre d'Àustria per un escàndol de manipulació de sondatges d'opinió». Vilaweb, 09-10-2021. [Consulta: 9 octubre 2021].
- ↑ «Austria swears in EU's youngest foreign minister Sebastian Kurz» (en anglès). BBC News, 16-12-2013 [Consulta: 19 octubre 2014].
- ↑ «Trauen Sie sich alles zu, Herr Kurz?» (en alemany). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «UNSER WAHL-SPECIAL: Die Spitzenkandidaten im Porträt» (en alemany). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ Österreich, Außenministerium der Republik. «The Minister – BMEIA, Außenministerium Österreich» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «Sebastian Kurz, Biografie» (en alemany). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «Der Außenminister, der sich mit der Türkei anlegt» (en alemany). stern.de, 16-08-2016.
- ↑ Rapp, Tobias «Demokratiedebatte: Ein Mann, ein Programm». Der Spiegel, 26-05-2017.
- ↑ 9,0 9,1 «Kurz, 27, puts fresh face on Austrian foreign policy». Reuters, Tue Dec 17 18:06:57 UTC 2013.
- ↑ «Sebastian Kurz: "Goldene Löffel hatte ich nie im Mund"» (en alemany). Die Presse.
- ↑ «Sebastian Kurz: the man set to become the world's youngest national leader» (en anglès). euronews, 16-10-2017.
- ↑ «Youngest Ever Foreign Minister Starts With Croatia Visit» (en anglès). Croatia Week.
- ↑ «Sebastian Kurz | OSCE» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ Österreich, Außenministerium der Republik. «Kurz: Vienna Agreement with Iran is important for global peace and security – BMEIA, Außenministerium Österreich» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «“The Council of Europe appeal to Russia to engage dialogue with Ukraine should be heard». [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «124 Sessió del Comitè de Ministres (Viena, 5-6 maig 2014) Composició de les Delegacions» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «U.S., UK face nuclear disarmament pressure at Vienna meeting». Reuters, Mon Dec 08 13:48:59 UTC 2014.
- ↑ Borger, Julian «Iran nuclear deal reached in Vienna» (en anglès). The Guardian, 14-07-2015. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Austrian Minister Sebastian Kurz appointed to lead EPP Foreign Affairs Ministerial Meeting together with Elmar Brok, Chair of Foreign Affairs Committee in the EP | Elmar Brok MdEP» (en alemany). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «Austrian Minister Sebastian Kurz appointed to lead EPP Foreign Affairs Ministerial Meeting together with Elmar Brok, Chair of Foreign Affairs Committee in the EP». [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «TimesEU refugee policy helps people smugglers, says Austria» (en anglès).
- ↑ Österreich, Außenministerium der Republik. «50 points towards successful integration – BMEIA, Außenministerium Österreich» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ «Muslims in this country allowed only German language Qurans» (en anglès). Indiatoday, 28-02-2015. [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ Izadi, Elahe «Austria is taking controversial steps to tighten a 100-year-old ‘Law on Islam’» (en anglès). Washington Post, 26-02-2015. ISSN: 0190-8286.
- ↑ AFP «Austria passes controversial reforms to Islam law banning foreign funding» (en anglès). Reuters, 25-02-2015. ISSN: 0307-1235.
- ↑ «Austria summons Turkish ambassador over pro-Erdogan demonstrations» (en anglès). Reuters, Thu Jul 21 06:00:28 UTC 2016.
- ↑ «A 30-year-old party leader is trying to remake Austria» (en anglès). The Economist, 03-06-2017. [Consulta: 24 desembre 2017].
- ↑ 28,0 28,1 «Austria's Kurz opens talks with far right» (en anglès). BBC News, 24-10-2017.
- ↑ «Sebastian Kurz asked to form Austrian government» (en anglès). POLITICO, 20-10-2017.
- ↑ «Kurz Set to Become Austrian Chancellor, Backed by Nationalists». Bloomberg, 18-12-2017.
- ↑ «Organs - Fund for the Restoration of the Jewish Cemeteries in Austria» (en anglès). [Consulta: 24 desembre 2017].