Sever II
|
Per a altres significats, vegeu «Sever II de Barcelona». |
 moneda de Sever II, encunyada en la seva època de cèsar  | |||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Flavius Valerius Severus segle III Il·líria | ||||||||||||||
| Mort | setembre 307 Ravenna (Itàlia) | ||||||||||||||
| Causa de mort | suïcidi, dessagnament | ||||||||||||||
| 55è emperador de l'Imperi Romà | |||||||||||||||
| 306 – 307 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Religió | Religió de l'antiga Roma | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||
| Període | Baix Imperi Romà | ||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Família | Tetrarquia | ||||||||||||||
| Fills | Flavi Severià | ||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||
Flavi Valeri Sever —Flavius Valerius Severus (llatí)— conegut com a Sever II,[a] fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Orígens
[modifica]Sever era un aventurer il·liri,[1] pràcticament desconegut fins a la seva relació amb Galeri, a qui havia demostrat la seva lleialtat.[2]
A l'abdicació dels emperadors Dioclecià i Maximià, els seus substituts els cèsars Galeri i Constanci Clor foren elevats al rang d'augusts. Estava acordat que els següents cèsars que es nomenarien serien: Constantí (fill de Constanci Clor) per a la meitat occidental i Maxenci (fill de Maximià) per la meitat oriental.[3]. Malgrat tot va haver un canvi de plans, el nomenament corresponia a Galeri que va escollir dues persones diferents, triats per la seva fidelitat: Maximí Daia (per orient) i Sever (per occident). Va rebre les insígnies de cèsar a Milà l'1 de maig del 305 i va obtenir Itàlia i probablement les províncies d'Àfrica i l'Alta Pannònia.[4][5][6]
La desfeta de la tetrarquia
[modifica]La decisió de Galeri va disgustar a Constanci Clor, el qual en morir uns mesos més tard a Eboracum (Britànnia), va demanar a les seves tropes que proclamessin emperador al seu fill Constantí.[7] Maximià tampoc va quedar content amb els nomenaments que havia fet Galeri i va tornar després de la seva abdicació per promoure l'elevació a cèsar del seu fill Maxenci.[8]
El juliol del 306, Sever fou proclamat august per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de Maxenci.[9] Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a Lucània, per donar suport al seu fill. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir lliurar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a Tres Tabernae (una estació a la via Àpia) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir (307). Es va obrir les venes.[10][11] Fou enterrat al sepulcre de Gal·liè, a la vora de la via Àpia, al novè mil·liari.[12]
Notes
[modifica]- ↑ Els que l'anomenen "Sever II", donen a Alexandre Sever el nom de "Sever I".
Referències
[modifica]- ↑ Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XL.1
- ↑ Smith, 1853, p. 701-702.
- ↑ Potter, 2005, p. 340.
- ↑ Lactanci De mortibus persecutorumXIX.4
- ↑ Eutropi Breviarium ab Urbe condita, X.2.1
- ↑ Zòsim Història Nova II.8.1
- ↑ Odahl, 2004, p. 79–80.
- ↑ Barnes, 1981, p. 30-32.
- ↑ Barnes, 1982, p. 26-27.
- ↑ Potter, 2005, p. 348–49.
- ↑ Barnes, 1981, p. 30-31.
- ↑ Southern, 2001, p. 83.
Bibliografia
[modifica]- Barnes, Timothy D. Constantine and Eusebius. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1981. ISBN 978-0-674-16531-1.
- Barnes, Timothy D. The New Empire of Diocletian and Constantine. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1982. ISBN 0-7837-2221-4.
- Odahl, Charles Matson. Constantine and the Christian Empire. Routledge, 2004.
- Potter, David S. The Roman Empire at Bay: AD 180–395 (en anglès). Routledge, 2005. ISBN 0-415-10058-5.
- Smith, William. A New Classical Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Londres: J.Murray, 1853.
- Southern, Patricia. The Roman Empire from Severus to Constantine. Routledge, 2001. ISBN 0-415-23943-5.
Vegeu també
[modifica]- Severià (príncep), fill de l'emperador Flavi Valeri Sever.
| Precedit per: Constanci I Clor |
Coemperador romà d'Occident juntament amb Galeri 306-307 |
Succeït per: Galeri |
