Sierra Norte de Madrid
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | comarca  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Comunitat de Madrid | ||||
La Sierra Norte de Madrid és una comarca informal definida en la Guia de Turisme Rural i Actiu editada per la Direcció general de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid. Es troba en l'extrem septentrional d'aquesta comunitat. Abasta un total de 1.265 km² i té una població lleugerament superior als 17.000 habitants repartits en 42 municipis.
Municipis de la comarca
[modifica]La comarca està formada pels següents municipis, amb la superfície en kilòmetres quadrats, i la seva població el 2006.
Territori
[modifica]
Es poden diferenciar dues zones característiques en el territori de la Sierra Norte de Madrid. D'una banda la zona de muntanya, que correspon a la major part de la comarca, incloent les serres de Somosierra, Sierra del Lobosillo, La Cabrera, La Morcuera i part de la de Guadarrama, i la zona de campiña, en el seu extrem sud-est. El principal riu de la Serra Nord de Madrid és el Lozoya, si bé, pel seu territori també flueix parcialment el Jarama. El curs del Lozoya es veu interromput per cinc embassaments interconnectats (Pinilla, Riosequillo, Puentes Viejass, El Villar i El Atazar), el que li confereix una vital importància com font de subministrament d'aigua per a tota la Comunitat de Madrid. Dintre de la Serra Nord de Madrid, i corresponent-se en bona part amb les valls que la travessen, poden distingir-se les següents subcomarques:
- La Cabrera
- Valle del Jarama
- Valle Alto del Lozoya
- Valle Medio del Lozoya
- Valle Bajo del Lozoya
- Valle de la Puebla
Flora i fauna
[modifica]En les valls i les zones de campiña es troben cultius tradicionals de cereals, vinyers i oliveres. Si bé la seva superfície es va veient a poc a poc reduïda per l'abandó de l'agricultura degut en bona part a la despoblació soferta pel territori. Les àrees boscoses estan compostes principalment de roures i pins, si bé es desenvolupen també sureres, galers, pollancres, oms, freixes, ginebre comú i piornos. En les zones més altes no existeix presència de espécies arbòries i aquestes són substituïdes per pasturatges de muntanya.
Economia
[modifica]Tradicionalment la població s'ha vingut dedicant a l'agricultura i la ramaderia, i en temps més recents a la construcció i els serveis (hostaleria). Últimament el turisme ha anat adquirint major importància, existint nombroses iniciatives tant públiques com privades per a fomentar aquesta activitat.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]