Simforià

Simforià d'Autun

Martiri de Simforià, per Daniel Hallé, 1671
Nom original	(fr) Symphorien d'Autun
Biografia
Naixement	Symphorianus segle II Autun (França)
Mort	22 agost 178 (Gregorià) Autun (França)
Causa de mort	decapitació
Sepultura	Catedral d'Autun
Període	Alt Imperi Romà
màrtir
sant
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Festivitat	22 d'agost
Iconografia	Jove portat al martiri, amb la mare que l'anima
Patró de	Autun

Simforià d'Autun (Autun, segle II - ~178) va ser un jove cristià, mort com a màrtir en temps de l'emperador Marc Aureli. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Simforià era fill d'una família senatorial de la Gàl·lia, i els seus pares es deien Faust i Augusta, que també són venerats com a sants. Sembla que van ser una de les primeres famílies cristianes d'Autun. La tradició diu que Simforià era un estudiant a Autun quan va veure una professó de la deessa Cíbele que sortia pes carrers el dia de la seva festivitat, conduïda dalt d'un carro, i el públic s'inclinava i l'adorava al seu pas. A la cerimònia hi participava el governador de la província, Heracli, que va veure que Simforià no s'inclinava davant de Cíbele, i li va ordenar que adorés a la mare de tots els déus. Simforià s'hi va negar, i va dir que només adorava a l'únic déu vertader, i va demanar una maça per destruir l'ídol pagà. Heracli es va sorprendre fins que va entendre que era cristià.

Com que era de família noble, el governador el va fer assotar i el va tancar a la presó, per veure si se'n penedia de la seva actitud. Uns dies més tard, va ser portat de nou davant d'Heracli, que el va voler subornar oferint-li un càrrec a l'exèrcit, però al no poder convèncer-lo el va condemnar a morir decapitat. Va ser portat al lloc de l'execució, fora de la ciutat. A les muralles hi havia la seva mare, Augusta, a qui la multitud havia deixat passar per situar-se en un bon lloc. Des d'allà va animar al seu fill, i li va dir que la mort el portaria a la vida eterna.

El seu cos, recollit per altres cristians, va ser enterrat prop d'una font. Cap a l'any 450, s'aixecà una basílica al lloc del martiri, i després un monestir que va contribuir a estendre'n el culte. La ciutat de Tours el va venerar especialment. A l'època dels merovingis, Simforià era un dels sants nacionals, com Dionís de París o Privat de Mende, celebrat la vigília de la festivitat de Simforià, el 22 d'agost. Les relíquies són avui a una capella de la catedral de Saint-Lazare d'Autun. És el sant protector contra les cataractes oculars.

Referències

• 
  Martiri del sant, per J. A. Dominique Ingres
• 
  Catedral d'Autun, lloc d'enterrament de Simforià
• 
  Catedral d'Autun