Sisto Riario Sforza

Sisto Riario Sforza
	;
Biografia
Naixement	5 desembre 1810 ; Nàpols (Itàlia)
Mort	29 setembre 1877 (66 anys); Nàpols (Itàlia)
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
	1865 – 1866 ; ← Domenico Carafa della Spina di Traetto – Camillo di Pietro →
Cardenal
	19 gener 1846 –
Arquebisbe de Nàpols
	6 setembre 1845 – ; ← Filippo Giudice Caracciolo – Guglielmo Sanfelice d'Acquavilla → ; Diòcesi: arquebisbat de Nàpols
Bisbe diocesà
	12 abril 1845 – ; ← Francesco Saverio Durini (en) – Antonio Saverio De Luca → ; Diòcesi: bisbat d'Aversa
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica ; Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1845–), sacerdot catòlic (1833–)
Consagració	25 de maig de 1845
Proclamació cardenalícia	19 de gener de 1846 ; per Gregori XVI; Cardenal prevere de Santa Sabina
Altres ocupacions	Bisbe d'Aversa; Arquebisbe de Nàpols
Enaltiment
	venerable ;
Participà en
1846	conclave de 1846
Família
Família	Sforza
Pare	Giovanni Riario Sforza
	Firmiter Stat
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org

Sisto Riario Sforza (Nàpols, 1810-1878) fou un cardenal de la Cúria romana. Fou arquebisbe de Nàpols als trenta-quatre anys i més tard cardenal. Adquirí popularitat a Itàlia quan la guerra contra Imperi Austríac el 1848, pel seu patriotisme; això no obstant, fou fidel a la causa de l'absolutisme i al govern dels borbons a Nàpols. Després del regne de les Dues Sicílies a Itàlia (1861), Riario Sforza protestà d'aquesta, així com de la constitució de la unificació italiana, i va impedir que en les esglésies de la seva diòcesi es fessin rogatives pel rei. Per haver pres part en una conspiració en pro de la Restauració borbònica, fou expulsat de Nàpols pel general Enrico Cialdini, no tornant a la seva càtedra fins al 1866. Fou un ardent partidari del Syllabus Errorum, del poder temporal i de la infal·libilitat pontifical. Se'l designava entre els candidats a la seu pontifícia per succeir en Pius IX, però va morir abans.

Bibliografia

Precedit per: Francesco Saverio Durini	Bisbe d'Aversa 24 d'abril de 1845 – 24 de novembre de 1845	Succeït per: Antonio Saverio De Luca
Precedit per: Filippo Giudice Caracciolo	Arquebisbe de Nàpols 24 de novembre de 1845 – 29 de setembre de 1877	Succeït per: Guglielmo Sanfelice d'Acquavella
Precedit per: Gustave-Maximilien-Juste de Croÿ-Solre	Cardenal prevere de Santa Sabina 19 de gener de 1846 – 29 de setembre de 1877	Succeït per: Vincenzo Moretti
Precedit per: Domenico Carafa di Traetto	Camarlenc del Sagrat Col·legi de Cardenals 27 de març de 1865 – 8 de gener de 1866	Succeït per: Camillo di Pietro