Sokolovaïta

Sokolovaïta
Fórmula química	CsLi₂Al(Si₄O10)F₂
Epònim	Elena Sokolova
Localitat tipus	Glacera Dara-i-Pioz, Districtes de la Subordinació Republicana, Tadjikistan
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,182 Å; b = 9,005 Å; c = 10,692 Å; β = 99,82°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2004-012
Any d'aprovació	2004
Símbol	Sok
Referències

La sokolovaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom en honor d'Elena Vadimovna Sokolova (n. 1953), cristal·lògrafa russo-canadenca, professora de mineralogia i cristal·lografia a la Universitat de Manitoba, a Winnipeg, Canadà, en reconeixement per les seves destacades contribucions a la mineralogia i la cristal·lografia.

Característiques

La sokolovaïta és un silicat de fórmula química CsLi₂Al(Si₄O₁₀)F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la glacera Dara-i-Pioz, als Districtes de la Subordinació Republicana (Tadjikistan). També ha estat descrita a la República Popular de la Xina, l'Argentina i el Canadà.