Spasell

Spasell

Tipus	slang
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí

Distribució geogràfica dels dialectes llombars. Llegenda: A - llombard alpí; B - llombard occidental; C - llombard oriental; D - trentí occidental; E - dialectes de transició.

El spasell és un dialecte, o millor dit, un codi d'argot, del llombard occidental. Va ser parlat pels habitants de Vallassina quan sortien de la vall per fer negocis i no volien que la resta de la gent els entengués.

Es caracteritza per paraules codificades, definides segons una convenció, basades en característiques de cada cosa o en onomatopeies; altres paraules té un origen desconegut, segons va notar Carlo Mazza, vicari d'Asso, en el seu llibre Memorie storiche della Vallassina de 1796. Segons l'autor, es van anar creant nombrosos argots ja que amb el temps era impossible evitar que s'acabessin intrduint en l'idioma, reduint així les diferències entre l'idioma "oficial" i l'idioma "secret". A part d'un seguit de termes, el vicari va proposar, com a exemple, la traducció del parenostre a aquesta llengua, evidenciant que és també totalment incomprensible també pels parlants del llombard insúbric. Hi ha diversos argots similars o idèntics en diferents localitat d'Insúbria, com Valtellina o Milà. Algunes paraules del spasell han estat absorbides per lal llengua comú, per exemple lòfi (en spasell loffi, que significa "dolent"), usat en en brianzó del nord per indicar a una persona de qui es desconeix el nom, o scabbi, utilitzat també per Carlo Porta en el poema Brindes de Meneghin a l'Ostaria per referir-se al vi, com a alternativa a vin.

Exemple

A continuació, el parenostre en spasell:

Masett che stanziê in la creuggia di salvestri,

ch'el vost oden s'ingalmissa,

ch'el stanzia el nost bosin piatt,

che se rusca quel che vu tubè

sora i masett de la luscia, quant in quella di sciatt.

Refilên el sbêg de stobold,

e che no va stanzien nippa in del scimêe i nost lenarii,

come anch'el nost'oden szabolda ai olter ghielma;

Fêen taruscia la schigna che ne rusca el Naja de Tameu.

Per tagiorala no lassên sciobigà in nient de loffi.

Amen.

Glossari

albarej - ous arton - pa astregg - fruita bajaff - arma bald - dia ballina - hora (sost.) bell - sol bella - lluna belledra - ovella bighês - amant boffaroeu - arma da foc bolla - gent, comunitat boschiroeura - avellana bosin - patró bronza - campana bruna - nit brunej - ulls calcant - captaire calcosa - carrer Capellura - Nostra Senyora Capelluu - Déu cer - blanc croeuggia - casa croeulla - tempesta, pedregada daga - espasa degoeuj - amanida fangôs - sabates faree - negre ficcà el vel - anar

fogatta - verme foja - por follon - por fortin - vinagre fraina - neu fratessa - butxaca ghisalba - cec gialdin - moneda gianderoeu - préssec gnifell - fill griera - presó gringaja - campana inciappinà - emborratxar-se infioeura - castanya ingalmì - entendre lescia - all levesa - castanya loffi - dolent longôs - any longosin - mes lumà - veure lumart - mirall luscia - aigua, pluja luscià - plorar luscia del Capelluu - aigua santa luscion piatt - mar mager - bo manìa - dona, muller masett - pare

masett de la luscia - núvol masetta - mare mugenga - vaca muginghera - estable naja de tamoeu - diable nold - avi percà - veure picch - martell pisto - sacerdot prumm - porc quella di sciatt - terra rabbaja - polenta refald - calent refilà - donar ruscà - fer ruspanda - gallina ruspandon - gall saltarella - llebre sbalada - mort sbeg - pa sbelledrà - cantar sbertì - matar sbertidor - botxí sboja-tambell - notari scabi - vi scabià - beure scajà - pagar sciucchesta - pinta sciucch - tassa

scoffenà - treballar scoloeu - barret scoloeu de la croeuggia - sostre scovagioeu - mocador seguacc - llac sgorattin - ocell sguinz - peix silvestra - espelma slenza - pluja spiazz - sacerdot spiazz de la bolla - vicari spolverenta - farina stanzià - ser, tenir, estar stobald - avui sudà - emborratxar-se szabolda - callar tabacca - barba tabacchin - barba tambell - carta tambosna - carbassa tamera - nit tavolà - venir tavolà la fraina - nevar tisell - fred toff - rifle traversa - estovalles tubà - dir vedrosin - vidre vertera - porta

Bibliografia

• Carlo Mazza, Memorie storiche della Vallassina, 1796 (PARTE SECONDA, CAPO XII)