Susan Sontag
.jpg?lang=ca)
Susan Sontag o Susan Rosenblatt (Nova York, 16 de gener de 1933-ibid., 28 de desembre de 2004) fou principalment una novel·lista i assagista estatunidenca,[1] tot i que també es dedicà a les arts escèniques com a crítica, formadora i directora de cinema i de teatre. Així mateix, Sontag va escriure i viatjà a zones de conflicte, com la guerra del Vietnam o la de Sarajevo, sobre fotografia, cultura i mitjans de comunicació, VIH i les malalties, o també sobre drets humans. Els seus assaigs i discursos van generar força controvèrsia,[2] i ha estat descrita com «una de les crítiques més influents de la seva generació».[3][4]
Biografia
[modifica]Filla de Jack Rosenblatt i Mildred Jacobsen, una parella d'arrels jueves, el seu pare morí a la Xina de tuberculosi el 1938; anys més tard, la seva mare es casà en segones núpcies amb Nathan Sontag, del qual adoptà el cognom.[5]
Va educar-se inicialment a Tucson (Arizona), per estudiar estudis secundaris a Los Angeles, Califòrnia. Llicenciada en Filosofia i Lletres per les universitats de Chicago i Harvard, també estudià en altres universitats com Berkeley, Oxford, i París. Després de completar el seu màster en Filosofia, inicià una investigació doctoral en metafísica, ètica i filosofia grega a Harvard.[6] Es considera que participà en la investigació que resultà en l'obra Freud: The Mind of the Moralist de Philip Rieff, aleshores parella de Sontag. Les seves aportacions a l'obra s'han interpretat com a inestimables, considerant-la coautora no oficial de l'obra.[4]
Sontag va donar-se a conèixer amb una recopilació d'assaigs i articles periodístics. El 1968 participà com a corresponsal a la Guerra del Vietnam, conflicte que la impactà enormement. Susan Sontag fou una extraordinària assagista i novel·lista, una pensadora inusual en el món cultural dels Estats Units, que amb els seus punts de vista va crear una imatge del món contemporani. Va fer crítica de la societat nord-americana i de la guerra, de totes les guerres, i també de la posició europea i nord-americana en les Guerres de Iugoslàvia. Una rebel amb causa, preocupada pels grups vulnerables i per les dones, sense ser feminista declarada.[4]
El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, al costat de Fàtima Mernissi, ambdues per haver desenvolupat una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps des d'una perspectiva complementària en el diàleg de les cultures.[7][8]
Morí a la ciutat de Nova York el 28 de desembre de 2004 com a conseqüència d'una leucèmia.[9]
Obra publicada
[modifica]
Ficció
[modifica]- The Benefactor, 1963
- Death Kit, 1967
- I, etcetera, 1977
- "The Way We Live Now", 1991, història curta
- The Volcano Lover, 1992
- In America, 1999
Col·lecció d'assaigs
[modifica]- Against Interpretation, 1966
- Styles of Radical Will, 1969
- Under the Sign of Saturn, 1980
- Where the Stress Falls, 2001
Monografies
[modifica]- On Photography, 1977 traduït al català Sobre la fotografia (2019) per Anna Llisteri[10]
- Illness as Metaphor, 1978
- AIDS and Its Metaphors, 1988
- Regarding the Pain of Others, 2003
Pel·lícules
[modifica]- Duett för kannibaler, 1969
- Bröder Carl, 1971
- Promised Lands, 1974
- Giro turistico senza guida, 1983
Altres
[modifica]- Reborn: Journals and Notebooks 1947–1963 (2008)
- As Consciousness Is Harnessed to Flesh: Journals and Notebooks, 1964-1980 (2012) segona part de les seves memòries que recull els seus diaris de maduresa[11]
Premis i reconeixements
[modifica]- Va guanyar el 2003 el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Referències
[modifica]- ↑ «Susan Sontag». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Wolfe, Tom. Hooking up (en anglès). Nova York: Farrar, Straus, i Giroux, 2000. ISBN 0-374-10382-8.
- ↑ «Susan Sontag» (en anglès). New York Books. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Rollyson, Carl E; Paddock, Lisa. Susan Sontag: the making of an icon (en anglès), 2016. ISBN 978-1-62846-237-1.
- ↑ Mackenzie, Suzie. «Finding fact from fiction» (en anglès). The Guardian, 27-05-2000. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ McLaughlin, Jim. «Putting her body on the line: the critical acts of Susan Sontag» (en anglès). Post Script, 2007. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ Premi Príncep d'Astúries - Lletres 2003 (castellà)
- ↑ Fatima Mernissi i Susan Sontag, guardonades amb el Príncep d'Astúries de les Lletres
- ↑ Roiphe, Katie «Without Metaphor» (en anglès). The New York Times, 03-02-2008. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Sontag, Susan; Llisterri i Boix, Anna (trad.). Sobre la fotografia. Barcelona: Arcadia, 2019, p. 264. ISBN 978-84-949924-0-7.
- ↑ Castells, Asa «Admirar els admirables». Cultura (El Punt Avui), 14-02-2014, p. 2.
Enllaços externs
[modifica]
- Susan Sontag - Lloc web oficial .
- Susan Sontag: El poder de la transformación a Pikara Magazine (castellà).
- Viaje al corazón de Susan Sontag a El País, 15/1/2014 (castellà).
- Novel·listes estatunidencs en anglès
- Escriptors novaiorquesos
- Filòsofs de l'estat de Nova York
- Premis Príncep d'Astúries de les Lletres
- Assagistes de l'estat de Nova York
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes de la Universitat Harvard
- Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Berkeley
- Alumnes de la Universitat d'Oxford
- Alumnes de la Universitat de Chicago
- Alumnes del St Anne's College
- Orde de les Arts i de les Lletres
- Morts a Nova York
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Professors del Sarah Lawrence College
- Naixements del 1933
- Morts de leucèmia
- Morts de síndrome mielodisplàstica
- Guanyadors del Premi George Polk
- Morts de càncer als Estats Units d'Amèrica
- Escriptors estatunidencs del segle XX
- Escriptors estatunidencs del segle XXI