Teresa Lostau i Espinet
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 agost 1884 Barcelona |
Mort | 12 juliol 1923 (38 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pintora, ceramista |
Família | |
Cònjuge | Francesc Xavier Nogués i Casas (1921–1923) |
Pare | Baldomer Lostau i Prats |
Teresa Lostau i Espinet (Barcelona, 20 d'agost de 1884[1] - 12 de juliol de 1923)[2] fou una pintora i ceramista catalana.
Biografia
[modifica]Era filla de Baldomer Lostau i Prats, polític republicà, i de Josefa Espinet i Carrau, naturals de Barcelona. Va estudiar a l'Escola de Llotja, on va establir amistat amb artistes com Lola Anglada[3] o Pilar González Pellicer. Posteriorment va fer de professora d'art a l'Escola Mont d'Or de Sarrià, fundada per Joaquim Torres-Garcia.
El 1906 va conèixer Xavier Nogués mentre decoraven els interiors de La Pedrera,[4] amb qui coincidí el 1917 durant la decoració de la casa de Lluís Plandiura i amb qui es casà el 20 de gener de 1921. Des de llavors va col·laborar en gran part d'encàrrecs rebuts per Nogués per a decoració d'interiors, entre els quals destaquen les pastisseries Riera, els plafons de Can Culleretes,[5] i uns murals per a un celler del Pinell del Brai.[6]
L'any 1910 va participar en la Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, que es va fer al Palau de Belles Arts, on va presentar un guaix titulat Estudio de flores.[7] L'any següent ho feia a la VI Exposición internacional de arte, al mateix espai, presentant una aiguada titulada Flores.[8] Igualment, figura entre els artistes de l'Exposició d'art barcelonina de l'any 1918.[9]
Formà part del grup que girava a l'entorn de Torres García juntament amb Manolita Piña, Torres Amat, Carme Casanovas, Martí Casanovas, Josep M. Marquès-Puig, Josep Obiols, Lluís Puig i Jaume Querol.[10]
Va morir el juliol de 1923, de tuberculosi. Joan Salvat-Papasseit li va dedicar el poema "Llegenda",[11] inclòs a La gesta dels estels.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Index Registre de naixements. 1884.Núm.de Registre 4746 Jutjat "San Beltrán"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 20-08-1884. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Camps, Teresa; Portell, Susanna. Cartes de l'escultor Enric Casanovas, Les.. Edicions Universitat Barcelona, 2015-07-14. ISBN 9788447539055.
- ↑ Vàzquez, Eva «L'art delicat i compromès de Lola Anglada arriba a Girona». El Punt Avui.
- ↑ Romá, Jorge Doménech. Del modernismo al funcionalismo: Características y evolución del movimiento modernista. El modernismo en Alcoy y Novelda (casos concretos) (en castellà). Universidad de Alicante, 2013. ISBN 9788497172677.
- ↑ Vidal Maynou, Cecília. Xavier Nogués a les col·leccions del Museu : Biblioteca Museu Víctor Balaguer : exposició celebrada al Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú, del 17 de novembre de 2011 al 4 de març de 2012. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer ; [Barcelona], DL 2011. ISBN 9788493653965.
- ↑ Ceramología, Asociación de. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006. ISBN 9788447530885.
- ↑ Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos: catálogo ilustrado (en castellà). Barcelona: Imp. de Henrich y Cª, 1910, p, 115, cat. 36.
- ↑ VI Exposición internacional de arte : catalogo ilustrado (en castellà). Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Establecimiento gráfico Thomas, 1911, p. 90, cat. 760.
- ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica LIX, 2002, p. 91, 95 i 113. ISBN 84-7283-661-4.
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ Salvat-Papasseit, Joan. La gesta dels estels. Editorial Minimal, 2014-07-10. ISBN 9788416196586.