Tessel·la
|
No s'ha de confondre amb Tessel·lació. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La tessel·la és una peça petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic.[1]
La paraula tessel·la ve del llatí tessellae, que alhora prové del grec τεσσερες, i que significa quatre.
En l'antic món grec fou des de molt aviat (finals del segle v aC) molt freqüent l'elaboració de paviment compost per còdols de riu (pedretes erosionades de les vores dels rius) de diferents mides i colors. Amb aquests còdols es feien dibuixos senzills de motius geomètrics. A finals del segle iii aC, les tessel·les van anar substituint els còdols policroms.
Les tessel·les són peces de forma cuboide, fetes de diverses roques, com la calcària, el marbre o d'altres materials de vidre o ceràmica, molt curosament elaborades i de diverses mides i formats. Els antics romans ja construïen els mosaics amb aquestes petites peces, d'aquí que també els anomenessin opus tessellatum, tot i que aquesta denominació correspon només a una de les variades modalitats de paviments decorats amb tessel·les que havien desenvolupat.
Els tallers de mosaistes dels antics romans estaven compostos per diversos professionals que treballaven en equip: l'operari més destacat era el musivarius, que col·locava les tessel·les sobre una superfície prèviament preparada amb una mà de morter hidràulic anomenada signinum, distribuint-ne els colors i les formes segons el motiu a representar que havia traslladat al paviment el pictor tesselarius, i que prèviament havia dissenyat el pictor imaginarius que era considerat l'artista.
Referències
[modifica]